Pep Canadell: "No som ximples, no estem parats mentre el món s'escalfa"

Pep Canadell (Sabadell, 1961) viu a Austràlia des de finals dels anys 90, i des d'allà dirigeix el Global Carbon Project, el consorci científic mundial que estudia l'impacte de l'activitat humana en el cicle del carboni. El 2017, la Unió Americana de Geofísica li va atorgar una distinció honorífica "per la seva excepcional contribució a la ciència de la Terra i de l'espai".

Jordi Vilardell: ets coautor d'un estudi publicat a l'agost que conclou que s'ha sobrevalorat la capacitat per capturar CO₂ reforestant massivament.

Pep Canadell: a les últimes dues dècades hi ha hagut molts informes que concloïen que gairebé es podria arreglar l'escalfament global plantant arbres. Són estudis que parteixen de solucions locals i les escalen a nivell planetari, però que no tenen en compte les àrees que realment estarien disponibles per plantar-hi arbres.

El nostre estudi fa aquesta anàlisi global detallada, amb molts filtres: no pots plantar arbres en una sabana o a les estepes de la Patagònia, hi ha raons ecològiques perquè no hi hagi més arbres en aquelles regions. També hem de tenir en compte, per exemple, quanta aigua agafarà la plantació d'arbres i què hi ha en les zones que perdran aquesta aigua: hi ha agricultura, aiguamolls protegits, embassaments d'aigua per a usos humans? Tot això ho has de tenir present, i és el que hem estudiat. La reforestació que realment podríem arribar a fer és un 60-90% més petita que el previst per la majoria dels estudis publicats els últims vint anys.

La recuperació de boscos i de sòls que hem fet fins ara, especialment a la Xina i també a Europa i als EUA, equival a un 5% de les emissions de carboni. Si aconseguim duplicar aquesta superfície potser arribarem al 10%. És una quantitat molt important, però encara falta eliminar el 90% de les emissions dels combustibles fòssils.

Els últims anys s'ha fet evident el lideratge verd de la Xina i ha emergit com a gran potència científica. Com veus el salt científic de la Xina?

PC: Hem vist el canvi durant els últims vint anys, però ha estat molt recentment quan s'ha fet tan palpable que te n'adones que no vam entendre el que passava a la Xina.

La revista Nature fa un rànquing anual per països dels estudis publicats, i fa tres anys que els xinesos lideren el rànquing. A finals dels noranta, quan vaig començar a visitar la Xina, el que podies aspirar és que els xinesos et copiessin, això ja era el gran èxit, però ara estan molt per sobre en moltes àrees.

El país ha agafat la green economy com a indústria del futur i han invertit durant molts anys per desenvolupar elements molt importants per a bateries, per a cotxes elèctrics, per a turbines eòliques, per a panells fotovoltaics, per a hidrolitzadors per a hidrogen, per a bombes de calor... Fan de tot, en quantitats molt grans i de molta qualitat. Segueix havent-hi coses que són de menys qualitat, però quan mires el conjunt dominen per molt a nivell mundial. És molt impressionant.

Què hauríem d'aprendre del que fa la Xina? Què et crida més l'atenció?

PC: És impressionant la gran obsessió per electrificar, és brutal! A les zones semiàrides han cobert quilòmetres i quilòmetres de plaques solars; i segueixen augmentant l'energia hidroelèctrica i l'eòlica.

Estan molt enfocats a descarbonitzar la xarxa elèctrica. Tenen torres elèctriques molt grans, que venen de molt lluny, que porten energia de tot tipus (l'electricitat verda només és un terç de la seva electricitat actual) i perden molta electricitat perquè tenen una xarxa antiga i poc connectada, però les bateries grosses per a la xarxa estan creixent de manera desmesurada. El canvi és molt ràpid i estructural, fet que suggereix que l'electricitat podria ser 100% renovable a la Xina a meitats d'aquest segle.

A les grans ciutats de milions d'habitants, com Pequín, Kunming, Chongqing, et quedes parat, estan plenes de cotxes elèctrics: entre el 40% i el 60%, segons la ciutat, són totalment elèctrics. Veus camions tràiler elèctrics, barrejadors de ciment elèctrics, tot el que fins fa dos dies encara dèiem "això costarà molt". El 2025 tenien el 15% dels camions grossos elèctrics: estem parlant d'un quart de milió de camions tràiler elèctrics!

És inspirador, perquè aquestes són les coses que hem estat dient durant molts anys: electrificació de tot el que puguem; electricitat verda; xarxa elèctrica més gran, més robusta, més interconnectada; sistemes d'emmagatzematge d'electricitat, bateries, emmagatzematge hidràulic...

Tenen motos escúter elèctriques a tot arreu i no els costa res carregar-les, tothom en té i a les ciutats congestionades la gent pot transportar-se molt bé pagant poquíssim.

Els taxis, tots elèctrics, entren en petits garatges i en un minut i mig els canvien la bateria, amb el client dins del taxi, i segueixen trajecte.

Tot això està passant davant dels teus nassos i dius: "Tot el que hem escrit en llibres i articles, està passant aquí a una velocitat impressionant." Evidentment, l'electrificació no arregla tot el problema del canvi climàtic, però potser n'arreglarà el 80%. I és el que hem de fer.

Mentrestant, a Europa encara s'està parlant que si posem més estacions de càrrega... que si els parcs solars espatllen el paisatge... És innombrable el bloqueig quan les solucions ja existeixen i són més bones que el que tenim ara. No dic que sigui fàcil, no hi ha res fàcil en aquesta transformació energètica colossal, però la visió és allà. El que es necessita és gent --polítics, privats, persones del món social, empreses-- que liderin aquesta transició.

La clau de l'èxit de la Xina sembla que és que planifica a curt, mitjà i llarg termini, amb participació destacada dels científics. L'administració ho regula i dins d'aquesta regulació es mouen el sector públic i el sector privat.

PC: Sí, planificació a llarg termini, perquè si no els canvis estructurals necessaris no arriben a temps.

De vegades es diu: "És que els xinesos ho poden fer perquè és un govern autoritari, aquí és impossible". Però el govern no obliga la gent a fer servir cotxes elèctrics, l'únic que fa és facilitar que es facin cotxes elèctrics i que no costin un ull de la cara. La gent va a mirar cotxes, veu que els elèctrics tenen poc manteniment, el mateix preu o més barat que els de combustió, més divertits de conduir, i com que l'electricitat a la Xina és molt barata, doncs compren el cotxe elèctric.

La gent entén el canvi climàtic, però ningú no diu: "M'he de comprar un cotxe elèctric per salvar els meus fills de la crisi climàtica!". Això és una cosa dels països religiosos... no lliga amb la Xina, ni amb l'utilitarisme dels Estats Units, ni de molts altres llocs del món.

A Occident potser si simplement desféssim els errors dels anys vuitanta i recuperéssim els coneixements dels anys trenta que l'economia es pot regular i planificar molt més...

PC: És pitjor que això! La Unió Europea s'ha fet enrere en la decisió de deixar de fer cotxes de combustió el 2035. Això és bestial! Des d'un punt de vista de quins són els grans sectors econòmics de futur, diries: "La green economy, la intel·ligència artificial, les tecnologies quàntiques..."

I Europa ara diu que ja no vol liderar l'economia verda, que els xinesos passin al davant, que la nostra indústria tingui una mort lenta, però si triga vint anys... doncs ben contents! Això no té cap sentit. Un no ha de ser el superguerrer contra el canvi climàtic per entendre que una gran indústria de futur és la de les energies verdes, i Europa ara decideix que no té cap pressa d'anar cap als cotxes elèctrics. Això és fenomenal! Fenomenalment burro!! No només no hi ha plàning de futur, és que hi ha contraplàning!

Els fonaments de la transició semblen molt clars: electrificar l'activitat econòmica i social tant com es pugui; planificar a curt, mitjà i llarg termini, i organitzar l'adaptació als impactes que anirem tenint de forma creixent.

PC: Totalment. El món se'ns farà més calent, això no ho arreglarem aviat, i tindrem grans sotragades climàtiques. Però no som ximples! No estarem parats esperant que les sotragades ens aixafin, podem tenir sistemes que ens avisin per preparar-nos i reduir-ne els impactes. Podem fer moltes coses. Estem parlant de revegetació, de recuperar diversitat per donar resiliència als boscos; podem tenir ciutats més netes, més verdes; la descentralització de l'electricitat donarà més resiliència i estabilitat en els preus...

Estem en un punt d'inflexió social i estructural superinteressant, amb creixements exponencials en moltes àrees: la Xina gairebé no creix en emissions, i això és fantàstic; trenta-cinc països fa deu anys que estan rebaixant les emissions i el PIB segueix creixent; l'any passat, per primera vegada, el 100% de la nova demanda mundial d'electricitat es va cobrir amb energies renovables (el 90% solar i eòlica). Això sí que és un punt d'inflexió!

Vivim un moment supertransformatiu, i veiem que la feina que hem fet durant vint anys, massa a poc a poc, ara té beneficis palpables i reals. Ara ens imaginem molt tangiblement el que pot venir ràpidament si fem i accelerem aquests canvis. No hem acabat de resoldre temes com què fer amb els purins, o amb part de les petroquímiques de Catalunya, però les grans peces de la transformació que s'ha de fer ara estan molt clares. Tenim la visió i les eines per implementar els canvis que ens portaran a un món més resilient, més net, més just i més intel·ligent; i podem reduir els impactes negatius de les sotragades climàtiques, ara ja inevitables.