Per què l'hantavirus "no serà la nova covid": la veu dels experts
El brot d'hantavirus detectat a bord del creuer MV Hondius ha despertat els vells fantasmes de la pandèmia de coronavirus del 2020.
L'interès mediàtic i social del cas s'expliquen, en certa mesura, per les reminiscències de l'impacte de la covid-19."Sembla que estiguem tornant al passat, amb els mateixos discursos i la mateixes pors" afirma l'investigador Salvador Macip, "però a nivell biològic és un cas molt diferent".
"Podem estar clarament tranquils" assegura Antoni Trilla, metge de l'Hospital Clínic i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. "Això no és la covid".
Els dos experts n'han parlat a "El suplement" de Catalunya Ràdio i insisteixen a assenyalar que no estem davant d'una nova pandèmia, sinó d'un brot d'una malaltia coneguda i estudiada, amb protocols de control molt clars que s'estan complint.
En la mateixa línia s'ha expressat el director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que en una publicació a la xarxa X dirigida directament als habitants de les Canàries ha estat taxatiu: "Això no és un altra covid-19".
Un vell conegut
A diferència del coronavirus, l'hanta és un vell conegut. "L'expliquem a classe des de fa anys", afirma Trilla.
Es va detectar per primera vegada a mitjans del segle XX entre soldats xinesos i nord-americans que combatien a Corea, a la vora del riu Hanta, on uns 500 homes van morir a causa d'aquesta malaltia.
Antoni Trilla: "La probabilitat de contagi de l'hantavirus a la població general és molt baixa"
"No és un virus nou, el coneixem bé", assegura Salvador Macip, "no és com el coronavirus, que va aparèixer i no sabíem ni què feia, ni com es transmetia ni res".
Se'n coneixen dues variants, l'asiàtica i l'andina. Aquesta segona és la que hauria afectat els passatgers de l'Hondius, que l'haurien contret abans d'embarcar.
"De brots d'aquest virus n'hi ha hagut les darreres dècades. N'hi ha", assenyala el catedràtic de la Universitat de Leicester i degà de la UOC. "El d'ara és molt mediàtic, però n'hi va haver un el 2018 a l'Argentina que només els experts vam conèixer i que va afectar una trentena de persones i es va controlar".
Poc contagiós, molt letal
L'hantavirus es contagia a través del contacte amb els excrements de rosegadors, i el contagi entre persones és molt poc habitual. A diferència del coronavirus, que es transmetia per l'aire, en aquest cas cal un contacte molt estret i prolongat perquè passi d'una persona a una altra.
"La transmissió entre humans és molt rara", explica Salvador Macip "el vaixell, com que és un espai tancat, és una situació anòmala". Això, afegit al fet que "al principi no es va actuar amb prou rapidesa i hi va haver aquesta dispersió d'alguns casos que s'haurien d'haver posat en quarantena", explicaria que s'hagin hagut de controlar alguns contactes de fora del vaixell.
Salvador Macip: "No estem davant d'una pandèmia, però s'han tornat a cometre els mateixos errors"
L'extrema vigilància es dona precisament perquè és un virus molt letal, amb un índex de mortalitat que ronda el 40%. A l'inici pot donar símptomes similars als de la grip, però després pot atacar el cor i els pulmons i, a més, no té tractament.
És un virus molt agressiu i, per tant, es transmet malament. Són dues coses que acostumen a anar de la mà i, per tant, és molt poc probable que vagi més enllà d'un brot.
La clau, assegura Salvador Macip, és rastrejar molt bé els contactes, i això és el que s'està fent, i estan molt acotats. Reconeix que segurament "en veurem més casos, és possible que en surti algun més, però no esperem veure'n –en cap cas– centenars ni milers, ni molt menys. Ens quedarem en unes dotzenes, com a molt". "No estem parlant d'una pandèmia en cap cas", conclou.
Les pandèmies que han de venir
Encara que no sigui el cas de l'hantavirus, l'investigador té una certesa: "De pandèmia en tornarem a veure". "Potser trigarem 5, 10, 15 o 50 anys, és igual, però n'hi haurà".
Es fa difícil de preveure, però, quina serà la malaltia que la provocarà. "Si m'ho haguessis preguntat abans de la covid", diu Macip, "t'hauria dit que hauria estat una pandèmia de grip, perquè és el virus que més canvia i que més possibilitats té de donar nous problemes".
"Hi ha una mutació de l'H5N1, la grip aviar, que n'hem sentit a parlar moltíssim, i és una de les que més ens preocupa", explica. "Si hagués d'apostar, apostaria per aquest. Però m'hauria equivocat amb el coronavirus, perquè aquell no ens l'esperàvem. Va sortir d'un lloc que no ens esperàvem i això pot tornar a passar".
Una de les lliçons d'aquella pandèmia, per Macip, va ser veure com "tothom s'esforçava al màxim per intentar sortir del problema plegats". En aquest sentit, assegura que l'ha sorprès veure la primera reacció "poc solidària" del govern de les Canàries, que inicialment va rebutjar la idea de rebre l'Hondius: "S'ha fet un ús polític de la crisi que ens hauria de fer una mica de vergonya", conclou.
