Quan la vigilància entra a l'assemblea de docents: la diferència entre agent encobert i infiltrat
El cas de les dues agents de paisà detectades en una assemblea de professors ha desencadenat una nova tempesta política sobre els límits de la vigilància policial. Però el debat va molt més enllà d'aquest cas concret. La polèmica reactiva una qüestió que fa anys que incomoda governs, juristes i moviments socials: fins on pot infiltrar-se l'Estat sense vulnerar drets fonamentals?
Des del 2020 s'han destapat almenys sis casos d'infiltracions policials en moviments socials dels Països Catalans. Agents de la policia espanyola van actuar durant anys amb identitats falses a Barcelona, Girona, Lleida o València. Es van integrar en col·lectius independentistes, llibertaris, ecologistes, del moviment per l'habitatge o de solidaritat amb Palestina. Van participar en assemblees, manifestacions i espais militants sense aixecar sospites. Alguns van establir amistats íntimes i relacions sexoafectives amb activistes. En un dels casos més coneguts, un agent va arribar fins i tot a coordinar el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC).
Ho analitza Laura Martínez de Boef en un treball de final de grau de la facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona presentat l'any passat. Martínez evidencia "la manca de transparència i les garanties jurídiques amb què s'han dut a terme algunes d'aquestes operacions, posant en relleu nombroses qüestions controvertides derivades de la seva execució".
La diferència entre agent encobert i agent infiltrat
La diferència amb altres operacions policials és clau. Un dels precedents més citat és l'operació Caront, que va tenir lloc entre el 2014 i el 2015 a Terrassa i Sabadell, quan un agent encobert dels Mossos d'Esquadra es va infiltrar en una cèl·lula jihadista amb autorització judicial i sota supervisió directa d'un jutge. Aquella operació, orientada a prevenir possibles atemptats, és vista encara avui com un exemple paradigmàtic d'investigació policial avalada pels tribunals.
Els casos destapats els darrers anys, però, obren interrogants diferents. Segons diversos experts, les infiltracions en moviments socials podrien entrar en el terreny de la investigació prospectiva, una pràctica prohibida jurídicament perquè no parteix de l'existència d'un delicte concret, sinó de la recerca preventiva d'informació.
La jurista Laura Martínez de Boef alerta que aquest tipus d'actuacions poden vulnerar drets fonamentals com el dret de reunió, la llibertat sindical o el dret a la protesta. En la mateixa línia, l'expert en seguretat, Jofre Montoto, defensa que la presència policial només tindria sentit davant indicis clars de preparació d'actes violents o il·legals, però no com a mecanisme general de monitoratge de moviments socials.
El debat jurídic també gira entorn del control judicial. A diferència de la figura clàssica de l'agent encobert, regulada per llei i sotmesa a autorització d'un jutge, bona part d'aquestes infiltracions s'emparen en estructures d'intel·ligència i informació molt menys transparents. Aquí apareix un altre element central: el secret oficial. Gran part de la regulació i dels protocols interns continuen classificats, fet que dificulta saber qui autoritza aquestes operacions, amb quins límits i sota quin control.
La defensa dels Mossos d'Esquadra
En un comunicat, la Direcció General de la Policia --que no nega els fets--, defensa, en canvi, que la recollida d'informació sobre conflictivitat laboral i social forma part de les funcions legals de la Comissaria General d'Informació. Segons el cos policial, l'objectiu és prevenir riscos i garantir la seguretat pública, preservant drets com la vaga, la reunió o la llibertat sindical.
Més tard, des de l'oficina de comunicació dels Mossos d'Esquadra es confirmava que les agents hi eren per fer una avaluació de riscos davant d'un conflicte laboral. La justificació es basa en un marc normatiu aprovat l'any 2011, el redactat del qual es va actualitzar l'any 2023 per afegir que aquesta recollida d'informació es podia dur a terme per valorar amenaces.
Unes funcions que, segons Montserrat Nebrera, professora de Dret Constitucional de la Universitat Internacional de Catalunya, s'han extralimitat. Considera que la llei s'imposa a un decret intern dels Mossos d'Esquadra i que un jutge podria inaplicar-lo.
Però el debat de fons continua intacte i, ara més crispat, en un moment en què els sindicats majoritaris d'Educació demanen al govern que reobri la taula de negociació. Quan la vigilància preventiva entra en espais polítics, sindicals o socials, la línia entre seguretat i control ideològic es torna especialment fràgil. I és precisament aquí on es focalitza avui la gran pregunta: pot una democràcia protegir-se sense convertir la sospita permanent en eina de govern?
