Por de conduir, la fòbia que té 1 de cada 3 persones: "He renunciat a feines, plans i amistats"
"Sento opressió al pit, se m'entela la vista, puc arribar a tremolar...". Són alguns dels símptomes que ha tingut en David Franquesa al volant. També ha tingut atacs d'angoixa que l'han forçat a aturar el cotxe.
En el seu cas, aquesta sensació és molt més forta quan ha de circular per vies ràpides.
"Des del moment en què sé que tal dia hauré d'anar per una autopista, ja començo a pensar-hi i notar un malestar", explica.
La seva por a conduir no és fruit d'una mala experiència, sinó que va aparèixer gradualment des que es va treure el carnet fa més de 20 anys.
"Primer vaig deixar de conduir de nit, però amb el temps es va anar fent gran", recorda. Durant uns quinze anys, entre els 25 i els 40, no va tenir vehicle propi i es va posar al volant en comptades ocasions.
Aquesta condició l'ha forçat a renunciar a moltes coses: "He dit que no a feines, viatges, amistats o plans de cap de setmana perquè implicaven agafar cotxe".
"Per anar a veure la meva mare, on no arriba el transport públic, condueixo, però per anar a una calçotada, no", resumeix.
L'Elena Carbonell, de 32 anys, tampoc ha tingut cap accident ni experiència traumàtica, però quan –molt de tant en tant– decideix portar el cotxe d'un amic, sent "molta tensió als braços, a la mandíbula, i també mental".
En fer les pràctiques per treure's el carnet, ja va veure que li suposava un gran repte. "Ara, cada vegada que he de conduir és com tornar a començar", diu.
Un de cada tres conductors té amaxofòbia
La por a conduir té nom: amaxofòbia, del grec "amaxa", que significa carruatge.
Però és important recalcar que "no tothom que té ansietat al volant té amaxofòbia", aclareix la psicòloga clínica Teresa Morali.
Si t'acabes de treure el carnet o fa molt de temps que no condueixes, és normal que sentis una mica d'ansietat.
L'amaxofòbia, en canvi, és un trastorn, una "por intensa i persistent que condiciona la vida de les persones fins al punt que s'evita la conducció o es fa amb moltíssima ansietat", apunta.
Prop d'un 30% de les persones amb carnet en té, segons un estudi de la Fundació CEA, entitat sense ànim de lucre.
La DGT ofereix xifres similars: més del 28% de conductors en té en un grau més o menys elevat.
Trànsit ofereix una altra dada rellevant sobre aquest trastorn: "Els homes són més reticents a reconèixer-ho públicament".
Ho confirma Teresa Morali, terapeuta experta en qüestions de trànsit i seguretat. A la seva consulta, el 80% de pacients amb amaxofòbia són dones.
Potser les dones admeten més que tenen aquesta por i van més a consulta.
Per què apareix?
L'origen d'aquest trastorn és divers i multicausal. Morali assenyala que hi ha d'haver, d'entrada, una "predisposició biològica".
La por pot arribar de manera sobtada, després d'haver patit o vist un accident o haver tingut un atac de pànic al volant, per exemple.
O també pot aparèixer de manera gradual, la qual cosa es coneix com a amaxofòbia secundària: "Són persones que han conduït durant anys i en un moment donat deixen de fer-ho", detalla.
La psicòloga ha detectat diversos trets comuns entre els que en pateixen:
Són persones molt responsables, competents i, sovint, autoexigents. I tenen una alta percepció del risc.
La situació canvia, lògicament, entre conductors que viuen en pobles o en ciutats.
N'hi ha que temen circular per grans nuclis urbans –on hi ha molts estímuls– i altres que el que eviten, sobretot, són les autopistes.
Tot plegat acaba provocant, diu la terapeuta, una "pèrdua d'independència, d'oportunitats i, en última instància, d'autoestima".
L'Elena Carbonell ho corrobora. "Pensava que si m'havia tret una carrera complicada com la de Veterinària, el carnet de cotxe em seria fàcil, però en veure que em costava tant va ser un cop dur a la moral i al que em veia capaç de fer".
Et genera inseguretat i, fins i tot, vergonya perquè et sents l'única persona que té por a la conducció.
Com es pot tractar?
D'entrada, Teresa Morali, especialitzada en Psicologia del trànsit i de la seguretat, avisa que cadascú ha de trobar el mètode que li funcioni millor i fer un tractament personalitzat.
La gran majoria de persones tenen habilitats per conduir, i això es pot entrenar.
Per aconseguir-ho, ajuda els pacients a "desenganxar-se dels pensaments catastrofistes" i a centrar-se en la conducció, en l'exterior.
A més, la psicòloga fa servir ulleres de realitat virtual per exposar-los a la circulació: "Senten realment que estan conduint i s'hi van habituant a poc a poc, i amb seguretat absoluta".
Si la persona té por a circular per ponts o per túnels, per exemple, els pot transportar a aquella situació exacta.
Per Morali, aquest pot ser un pas previ al d'anar a l'autoescola a fer classes pràctiques abans de tornar a agafar el volant.
"M'entreno durant mesos"
Sense haver fet teràpia específica per a l'amaxofòbia, en David i l'Elena també s'exposen a la conducció de tant en tant per no perdre'n l'hàbit i per evitar que la por es faci més gran.
"Si no m'exposo i m'entreno durant mesos, quan arribi l'estiu no podré dur els meus fills de vacances", admet en David.
"Quan no condueixes, el teu món es fa petit, i jo no vull que ho torni a ser perquè els transferiria aquest món petit als meus fills", continua.
L'Elena també s'ho pren com una espècie d'entrenament:
És com fer esport al matí: quan ja ho he fet estic contenta, però abans no vull afrontar-ho i em genera nervis.
Tots dos ofereixen alguns consells per a les persones amb amaxofòbia, com posar-se música tranquil·la o portar de copilot una persona de confiança que conegui la seva situació i, si cal, els pugui ajudar.
"Jo tinc una playlist amb Leonard Cohen per sortir de Barcelona", admet, rient, en David.
Agafar el cotxe de dia i assegurar-se d'haver dormit prou la nit anterior també és imprescindible per encarar-ho amb tranquil·litat.
"No em puc permetre renunciar a conduir perquè el transport públic està com està, així que la solució és enfrontar-me a aquesta por", afirma.
