Minut a minut
Cinquè dia del conflicte, amb diferents focus
Reprenem el minut a minut amb tota l'actualitat de la guerra a l'Orient Mitjà, que té diferents implicacions. El conflicte ha escalat a nivell diplomàtic entre Espanya i els Estats Units, després de l'amenaça de Donald Trump de trencar les relacions comercials per la negativa que es puguin utilitzar les bases militars de Rota i Morón de la Frontera. Trump afirma que ningú li ha de dir que no faci servir les seves bases militars.
El govern espanyol li ha replicat que els Estats Units han de respectar la legalitat internacional i els acords amb la UE. Des de la Comissió Europea reiteren que vetllaran pels interessos dels socis comunitaris.
Pedro Sánchez té previst respondre a aquesta escalada amb una compareixença a les 9 del matí des de la Moncloa.
Nova matinada de foc creuat a l'Orient Mitjà
Aquesta matinada s'han tornat a sentir explosions en diferents punts de l'Iran i també al Líban, on haurien mort sis persones, segons l'agència de notícies del país.
Segons l'exèrcit israelià, entre els objectius que han bombardejat hi ha llançadores i fàbriques de míssils, defenses antiaèries, instal·lacions nuclears i l'edifici on s'havia d'elegir el nou líder suprem iranià.
A l'Iran, la Mitja Lluna Roja ja comptabilitza 787 morts per l'ofensiva conjunta dels Estats Units i Israel.
Les Forces de Defensa d'Israel, per la seva banda, han informat d'una nova onada de míssils llançats des de l'Iran cap al seu territori. Els serveis d'emergències diuen que cap míssil ha impactat i que els sistemes defensius "estan operatius per interceptar l'amenaça".
Teheran ha informat també d'un atac amb míssils contra un destructor nord-americà que carregava combustible en alta mar a l'oceà Índic, que hauria quedat en flames.
L'Iran també ha atacat Tel-Aviv i Jerusalem, on s'han sentit explosions i han caigut restes de projectils, i la base militar més gran dels EUA a la regió, situada a Qatar, segons ha confirmat el Ministeri de Defensa de l'emirat.
L'estat jueu ha informat de 1.600 incursions aèries i 4.000 bombes en els quatre dies d'ofensiva d'Israel a l'Iran. Washington ja hauria atacat més de 1.700 objectius des de l'inici de l'operació, la matinada de dissabte, segons el balanç que ha fet el Comandament Central de l'exèrcit dels Estats Units.
El president estatunidenc, Donald Trump, ha anunciat que el seu govern oferirà escorta militar i assegurances de risc polític per al comerç marítim que transita per l'estret d'Ormuz.
Pedro Sánchez compareix a les 9 per respondre a Trump
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareixerà aquest dimecres al matí per respondre a l'ordre de Donald Trump perquè els Estats Units trenquin relacions comercials amb Espanya.
Serà a les 9 del matí, en una declaració institucional des del palau de La Moncloa, però, aquest dimarts, el seu govern ja ha respost a Trump dient que aposta pel "respecte mutu i el compliment de la legalitat internacional".
La vicepresidenta Yolanda Díaz, per la seva banda, ha dit que "Espanya no accepta xantatges ni lliçons d'un país agressor", i ha reclamat als Estats Units que respectin la sobirania espanyola.
D'altra banda, Sánchez ja ha rebut el suport implícit de la UE: el portaveu de Comerç de la Comissió Europea, Olof Gill, ha dit que confia que els Estats Units respectaran els seus compromisos comercials.
Trump pot trencar relacions comercials amb Espanya? Així ho veuen dos experts
Aquest dimarts Donald Trump va ordenar trencar relacions comercials amb Espanya per la posició de La Moncloa sobre l'ofensiva a l'Iran.
El govern de Pedro Sánchez havia anunciat prèviament que no permetrà l'ús de les bases militars nord-americanes en territori espanyol, al·legant que el conveni permet operar dins el marc de la legalitat internacional, però no quan un exèrcit actua de manera unilateral.
"Ningú ens dirà que no fem servir les bases estatunidenques", va respondre Trump durant una trobada amb el canceller alemany, Friedrich Merz, en què també va ordenar tallar tot el comerç amb Espanya.
Però, el president nord-americà podrà fer efectiva la seva amenaça? Hem recollit la veu de dos experts que apunten dues visions diferents.
El professor d'Economia i cap d'estudis de l'Escola Superior de Comerç Internacional-UPF, Joan Ribas, afirma que no és clar com els EUA poden tallar la relació comercial només amb Espanya o aplicar-li nous aranzels: "Espanya no té política comercial pròpia, sinó que és del conjunt de la Unió Europea."
En canvi, Pau Pujolàs, professor associat del Departament d'Economia de la Universitat McMaster, al Canadà, considera que l'anunci de Trump és "molt preocupant" per a Espanya: "Espanya sola no pot signar un tractat de lliure comerç, ho ha de fer la UE, però els Estats Units poden fer el que els dona la gana."
Desenes de morts i ferits per atacs d'Israel al sud i l'est del Líban
Més de deu persones haurien mort i una vintena més haurien resultat ferides arran de la nova onada d'atacs de l'exèrcit israelià a diversos punts del Líban la matinada d'aquest dimecres.
El Ministeri de Sanitat libanès ha xifrat en sis morts i vuit ferits el nombre de víctimes pels atacs de les Forces de Defensa d'Israel en edificis residencials al centre i al nord del país.
D'altra banda, també hi ha hagut un bombardeig de l'exèrcit israelià contra un bloc de pisos a Baalbek, a l'est del Líban. El balanç de víctimes és de cinc morts, quinze ferits, segons l'agència de notícies nacional del país. També hi ha tres persones desaparegudes.
Les FDI han emès una ordre d'evacuació per als residents de setze municipis al sud del Líban i han avisat la població que "ser a prop d'elements o infraestructures de Hezbollah posa en perill la seva vida".
Des de dilluns, dia que va començar l'intercanvi d'atacs entre la milícia xiïta i Israel, 56 persones han mort al Líban i més de 335 han resultat ferides.
La Xina s'alinea amb Espanya i rebutja l'ús del comerç com a arma de pressió
El govern de la Xina rebutja que s'utilitzi el comerç com a eina de pressió política.
Pequin ha fet públic aquest posicionament l'endemà que el president dels Estats Units, Donald Trump, amenacés de trencar relacions comercials amb Espanya per la seva posició en la guerra a l'Orient Mitjà.
"El comerç no ha de ser utilitzat com a arma ni com a instrument", ha dit la portaveu del Ministeri d'Esteriors xinès, Mao Ning.
Mao també ha apuntat que els atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran "violen el dret internacional", una denúncia que Pequín ha mantingut des de l'inici de les operacions militars.
- Moment clau
Sánchez respon a Trump i exigeix una resposta diplomàtica al conflicte: "No a la guerra"
Pedro Sánchez resumeix la seva posició davant el conflicte a l'Orient Mitjà en un "no a la guerra" i planta cara a Trump, apel·lant al compliment del dret internacional.
Sánchez també ha dit "no" a repetir "errors del passat", en referència a la invasió de l'Iraq l'any 2003, que va comptar amb el suport del govern d'Aznar i una gran oposició popular a Espanya.
El president del govern espanyol afirma que no canviarà el seu posicionament davant les mesures de pressió de la Casa Blanca:
No serem còmplices d'allò que és dolent per al món i contrari als nostres valors i interessos només per la por a les represàlies d'algú.
En una compareixença pública aquest dimecres al matí, Sánchez ha assegurat que "el govern seguirà exigint el cessament de les hostilitats i la resolució diplomàtica de la guerra" i ha demanat una acció coordinada i eficaç des d'Europa per posar fi als conflictes armats a l'Iran, Palestina i Ucraïna.
En aquest sentit, Sánchez ha demanat als seus socis un posicionament coherent davant els conflictes internacionals:
Hem d'actuar amb coherència, defensant els mateixos valors que quan parlem d'Ucraïna, de Gaza, de Veneçuela o de Groenlàndia.
El cap de l'executiu espanyol ha exigit que s'aposti pel diàleg i la diplomàcia: "La pregunta no és si estem o no a favor dels aiatol·làs és si estem al costat de la legalitat internacional i la pau."
Sánchez també ha instat els seus socis a desmarcar-se dels posicionaments de Trump: "És ingenu pensar que practicar un seguidisme cec i servil és una forma de liderar."
"És inacceptable que aquells dirigents que són incapaços de complir facin servir el fum de la guerra per amagar els seus fracassos", ha afegit Sánchez.
Les borses responen a la guerra: l'Ibex-35 cau un 0,62% i perd els 17.000 punts
La situació a l'Orient Mitjà té la seva repercussió a les borses.
L'Ibex-35 ha obert aquest dimecres amb una baixada del 0,62%, després que Trump ordenés ahir trencar relacions comercials amb Espanya. L'índex borsari de referència a Espanya s'ha situat per sota dels 17.000 punts, en la que ha estat la caiguda més gran en gairebé un any.
Els números vermells de la borsa espanyola contrasten amb els valors positius a la resta de parquets europeus. En concret, la borsa de Frankfurt cotitzava un 0,6% a l'alça, la de París pujava un 0,3% i la de Londres avançava un 0,04%.
Pel que fa als mercats asiàtics, el Nikkei s'ha enfonsat un 3,61% per la guerra a l'Orient Mitjà, i encadena tres dies de baixada per l'escalada del conflicte.
El pitjor resultat, però, ha estat per a l'índex de la borsa de Seül, el Kospi, que ha perdut més d'un 12% per la incertesa energètica.
- Moment clau
No és el primer cop que Espanya nega l'ús de bases als EUA: "Franco va dir que no el 1973"
No és la primera vegada que Espanya nega als Estats Units l'ús de bases militars en el seu territori.
El professor de Relacions Internacionals de la UAB, Eduard Soler, ha explicat en declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", que Franco ja va oposar-se al fet que el Pentàgon utilitzés les seves bases a Espanya per subministrar ajuda a Israel en el marc de la guerra del Yom Kippur:
L'any 1973, Franco va dir que no i els Estats Units van haver d'utilitzar la base de les Açores.
Però aquest no és l'únic precedent. L'any 1986, quan els Estats Units va llançar unes operacions aèries contra la Líbia de Gaddafi, Felipe González --però també França i Itàlia-- li van negar l'ús de les bases.
Segons el professor de Relacions Internacionals de la UAB, les bases nord-americanes són de sobirania espanyola i Espanya té la capacitat de dir que no s'utilitzin. Si tot i així les utilitzés, "seria un acte hostil contra la sobirania espanyola", afegeix Eduard Soler, que creu que encara no estem en aquest escenari.
L'expert considera que l'enfrontament entre els EUA i Espanya no està al punt del trencament diplomàtic i recorda que cap dels dos països ha cridat a consultes els ambaixadors respectius.
Un Boeing KC-135 de l'Exèrcit de l'Aire dels Estats Units a la base de Morón de la Frontera, a Andalusia (Reuters/Marcelo del Pozo) - Moment clau
La UE diu que defensarà els seus interessos després de l'amenaça dels EUA a Espanya
La Comissió Europea ha expressat aquest dimecres solidaritat "plena" amb tots els estats membres, després de l'amenaça comercial dels Estats Units a Espanya per negar-li l'ús de les bases militars al seu territori.
L'òrgan executiu de la Unió Europea assegura que està disposat a actuar per salvaguardar els interessos comunitaris. Així ho ha indicat el portaveu de Comerç de la Comissió, Olof Gill, que afegeix:
Seguirem advocant per unes relacions comercials transatlàntiques estables, predictibles i mútuament beneficioses en interès de tots.
La CE espera que Washington "respecti plenament els compromisos contrets en la declaració conjunta", en referència a l'acord signat l'any passat en què es limitaven al 15% els aranzels dels Estats Units a la UE.
