Minut a minut
Israel permetrà "activitats limitades" demà per la millora en la perspectiva de seguretat
Israel ha actualitzat les seves mesures de seguretat en plena guerra amb l'Iran i des de demà permetrà "activitats limitades", en comptes de les "activitats essencials" que permetia fins ara.
La decisió arriba després de diversos dies en què els míssils de l'Iran o de Hezbollah no han provocat impactes greus.
En cinc dies de guerra, el balanç de víctimes mortals a Israel ha estat de 10 persones, en contrast amb les més de mil registrades només a l'Iran.
Així, a partir d'aquest dijous es permetran reunions de fins a 50 persones, sempre que es pugui accedir a un espai protegit "dins del temps de protecció requerit".
També podran anar a treballar aquells que tinguin habilitat un refugi per protegir-se davant d'una hipotètica situació de perill, encara que les escoles continuaran tancades.
Amb aquesta informació acomiadem el seguiment minut a minut d'aquest dimecres.
La guerra a l'Orient Mitjà exposa la dependència energètica mundial pel GNL
El gas natural liquat es mou pel planeta en grans embarcacions (Reuters/Isse Kato)El conflicte bèl·lic a l'Orient Mitjà ha posat en relleu la fragilitat del subministrament energètic mundial i la dependència dels recursos naturals procedents d'aquesta zona del planeta. La producció de gas natural liquat a Qatar s'ha aturat de manera indefinida, una mesura que pot generar pànic al mercat energètic.
Els països asiàtics s'han llançat a comprar gas al mercat lliure per emmagatzemar-ne, davant la incertesa de si la guerra s'allargarà molt. I ara Europa està competint amb l'Àsia als mercats que fins ara li han subministrat el gas natural liquat (GNL) sense problemes: els Estats Units, Algèria o Nigèria, per exemple.
Amb l'esclat de la guerra d'Ucraïna, Europa va girar l'esquena al gas provinent de Rússia, que abastia --també a través de gasoductes-- la gran majoria de països de l'est de la UE.
Va ser en aquell moment quan Europa va posar els ulls en el gas natural liquat dels Estats Units, que circula en vaixells i no depèn de gasoductes, i la producció en aquest país es va disparar.
Pedro Sánchez i Lula da Silva demanen la fi de la guerra i es reuniran a Barcelona
El president espanyol, Pedro Sánchez, i el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, han compartit el desig que cessi la guerra a l'Orient Mitjà i es negociï com més aviat millor en el marc de la llei internacional. Els dos líders es reuniran en una cimera bilateral a Barcelona el pròxim 17 d'abril.
Els dos líders han mantingut una conversa telefònica aquest dimecres. El cap de l'executiu socialista ho ha comentat a la xarxa X: "He parlat amb el president Lula sobre la situació a l'Orient Mitjà. Els dos compartim el nostre desig que cessi la guerra i s'iniciï com més aviat millor una negociació".
El president del govern espanyol ha recuperat el tema "No a la guerra", que es va popularitzar amb la invasió de l'Iraq el 2003. I ha advertit que Espanya "no serà còmplice d'una cosa dolenta per al món només pel temor a represàlies" del president nord-americà, Donald Trump.
L'Iran posposa els actes oficials per acomiadar l'aiatol·là Khamenei
Teheran ha posposat "fins a proper avís" les cerimònies per plorar la mort de l'aiatol·là Ali Khamenei que estaven previstes que comencessin aquest dimecres. Segons ha informat la televisió estatal, els actes per acomiadar l'exlíder suprem de la República Islàmica s'estan preparant i tindran lloc tan bon punt la situació al país ho permeti.
Els Estats Units van anunciar la mort de Khamenei dissabte, després d'una onada d'atacs aeris del seu exèrcit i Israel sobre Teheran. En l'ofensiva també van matar el comandant de la Guàrdia Revolucionària, Mohamed Pakpur, i el ministre de Defensa, Aziz Nasirzadeh, així com una quarantena més d'alts càrrecs iranians i diversos membres de la família del líder suprem.
Washington nega que tinguin intenció d'armar les milícies kurdes a l'Iran
La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, ha assegurat aquest dimecres que el president dels Estats Units, Donald Trump, "ha parlat amb els líders kurds sobre la base estatunidenca que hi ha al nord de l'Iraq". Tot i això, assegura que és "completament fals" que tinguin intenció d'"armar les forces kurdes amb l'esperança d'inspirar un aixecament popular a l'Iran".
Aquest dimecres, l'agència Reuters, citant diverses fonts, havia informat de "contactes" entre les milícies kurdes a l'Iran i els Estats Units, amb l'objectiu de planificar "atacs a les forces de seguretat iranianes a l'oest del país" i així "debilitar l'exèrcit", mentre els Estats Units i Israel continuen els bombardejos contra objectius iranians.
L'avió militar espanyol ja vola cap a Madrid amb 171 civils
L'avió A330 MRTT que ha proporcionat l'Exèrcit de l'Aire ja vola cap a territori espanyol amb 171 civils a bord, procedent d'Oman.
L'aeronau s'ha enlairat al voltant de les deu del vespre i ha d'arribar a la base militar de Torrejón de Ardoz les pròximes hores, segons ha informat el Ministeri de Defensa en un missatge a la xarxa X.
En aquest avió hi viatgen persones que eren en aquest país, Oman, però també d'altres que residien o erea a l'estat veí dels Emirats Àrabs Units, on es calcula que hi ha més de 10.000 ciutadans espanyols.
El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat que "hi haurà més avions militars" i repetiran aquest tipus d'operacions per a evacuar els ciutadans que ho requereixin. També ha explicat que mantenen contacte amb diverses aerolínies per poder omplir els avions un cop l'espai aeri en aquests països de l'Orient Mitjà es reobri.
Aquest dimecres, Albares també ha anunciat que 22 espanyols han pogut ser evacuats de l'Iran i viatgen a Madrid via l'Azerbaidjan.
Hezbollah, disposats a lluitar "fins al final"
El líder del grup xiïta de Hezbollah, Naim Qassem, ha acusat Israel de llançar una "guerra premeditada" contra el Líban i de voler dissimular-la com a resposta a un atac previ.
Hezbollah s'ha compromès a seguir lluitant "fins al final".
El que ha fet Israel no és respondre a un llançament de projectils. És una guerra premeditada.
En un discurs televisat, el líder de la milícia ha acusat Israel d'haver violat l'alto el foc unes 10.000 vegades i de matar centenars de persones al Líban mentre estava en vigor.
Per això, ha afegit, Hezbollah havia advertit que "la paciència té un límit".
Israel anuncia una nova onada d'atacs contra infraestructura militar a l'Iran
L'exèrcit d'Israel ha anunciat una nova onada d'atacs contra infraestructura militar del règim iranià a Teheran. L'ofensiva llançada juntament amb els Estats Units hauria destruït en cinc dies 300 sistemes antiaeris de l'Iran.
Aquest dimecres al vespre s'ha sentit una forta explosió a la capital, mentre que els mitjans iranians informen també de deflagracions a diverses altres ciutats de l'Iran, com Bandar Abbasf (sud) i Tabriz (nord-oest).
Per la seva banda, la Casa Blanca ha assegurat que té prou capacitat per culminar amb èxit la guerra a l'Iran i ha assenyalat que té arsenals "en llocs on molta gent desconeix".
Israel anuncia una nova onada d'atacs contra infraestructura militar a l'Iran (Reuters/Majid Asgaripour)Els Estats Units investiguen l'atac mortal a una escola bressol de l'Iran
El secretari de Guerra dels Estats Units, Pete Hegseth, ha dit aquest dimecres que estan investigant l'atac a una escola infantil a Minab, al sud de l'Iran.
Unes 180 persones --la majoria nenes-- van perdre la vida en l'atac el primer dia de la guerra iniciada per Washington i Israel.
El bombardeig ha provocat el rebuig internacional i l'obertura d'una investigació "exhaustiva" per part de l'ONU.
"Per descomptat, mai ataquem objectius civils, però estem considerant investigar-ho", ha afegit el cap del Pentàgon.
L'Iran va qualificar l'atac a l'escola de "bàrbar" i en va culpar Israel.
Els EUA investiguen l'atac a una escola bressol de l'Iran que va fer 180 morts (Reuters/Amirhossein Khorgooei)- Moment clau
La Casa Blanca diu que Espanya cooperarà amb l'exèrcit dels EUA, però la Moncloa no nega
La Casa Blanca ha assegurat que "en les darreres hores" Espanya ha "acordat cooperar amb l'exèrcit" dels Estats Units. Tanmateix, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ho ha desmentit "taxativament".
L'anunci de la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, arriba després que el president Donald Trump amenacés dimarts amb un embargament comercial a Espanya per la negativa que el Pentàgon utilitzi les bases espanyoles per als atacs contra l'Iran.
Crec que van escoltar el missatge del president alt i clar. Sé que l'Exèrcit dels EUA s'està coordinant amb els seus homòlegs a Espanya.
La Moncloa nega que cooperin amb l'exèrcit dels EUA, com assegura la Casa Blanca (Reuters/Jonathan Ernst)
