Europa pagarà un 15% als Estats Units pels productes industrials: qui se'n salva i qui no?

Ha passat gairebé un mes des de l'encaixada de mans entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, amb el que es va anunciar un acord comercial.

Faltaven, però, els detalls i concrecions, i aquest dijous la Comissió Europea ja ho ha donat gairebé per tancat.

Els Estats Units se surten amb la seva i imposen un aranzel del 15 % a gairebé totes les mercaderies europees. Fins a l'any passat pagaven de mitjana un 5%.

Hi ha unes poques excepcions significatives, que es beneficiaran de la condició de "nació més afavorida". Són els "recursos naturals no disponibles", inclòs el suro, els avions i els seus components, els medicaments genèrics i els seus precursors químics. La UE i els EUA es comprometen a ampliar encara més aquesta llista.

Els nord-americans, en canvi, podran vendre'ns els seus productes industrials a tipus zero. Segons la Comissió, a la pràctica això tindrà poc impacte, perquè actualment gairebé el 70 % del que s'està important ja no paga pràcticament aranzels.

El comissari europeu de Comerç, Maros Sefcovic, ha vingut a dir, sobre l'acord, que podria haver sigut pitjor:

Els avenços, la part positiva, venen per la banda d'haver moderat les amenaces i exabruptes de Donald Trump: els cotxes no hauran de pagar un 27 i 0,5 %, sinó un 15 %. Però amb condicions, perquè la rebaixa d'aquest 27 que ja s'està pagant no es farà efectiva fins que els Estats Units considerin que tot el que diu el paper sobre la liberalització que ofereix Europa es farà efectiu de veritat.

Una altra de les amenaces de Donald Trump: les farmacèutiques. No hauran de pagar fins a un 200 %, com havia dit el president nord-americà, sinó un màxim del 15. Però també amb condicions.

En aquest cas, amb un terme tècnic, que fa referència al fet que s'acabin les investigacions sobre pràctiques comercials que es fan a l'empara de l'article 232 del Codi Comercial nord-americà. Un article del 1962... El mateix condicionant tindran les exportacions de semiconductors, que també es rebaixen al 15%.

7.500 milions en importacions agrícoles lliures

Tot això a la banda industrial, perquè en el capítol agrícola es dona via lliure a determinades exportacions agrícoles nord-americanes "no sensibles". És a dir, que no es considera que acabin provocant grans protestes dels pagesos: per exemple, l'oli de soja, llavors, fruits secs (com les nous). Però també productes processats com el quètxup, el cacau i les galetes. Segons la Comissió, és un capítol que significa uns 7.500 milions d'euros.

Vedella i aus, línia vermella

Però el més positiu són les línies vermelles que els europeus no han deixat traspassar a Trump: ni parlar-ne d'exportar-nos vedella, que podria estar inundada d'hormones (aquest vell enfrontament que ja va provocar una guerra comercial amb Ronald Reagan a finals dels vuitanta), i tampoc aus de corral, perquè ens podrien enviar els famosos pollastres clorats i elaborats en dubtoses condicions.

Un sector estratègic, el del vi, no ha aconseguit, de moment, un tracte de favor. Haurà de pagar com tothom el 15 %, mentre que es negociava que es pogués pagar molt menys, per poder seguir gaudint de la condició de "nació més afavorida". El comissari de Comerç ha volgut remarcar que no hi ha acord "encara", perquè espera que al final sí que n'hi pugui haver.