Els plans d'actuació per incendi, municipi a municipi: la importància de no improvisar quan hi ha foc
Quan es declara un incendi forestal, moltes de les decisions més urgents no es poden improvisar. Qui avisa els veïns i com? Quines zones s'han de confinar? On s'instal·la el centre de comandament? Aquestes qüestions les defineixen els plans municipals d'actuació davant el risc d'incendi forestal, uns documents que indiquen com ha de respondre cada ajuntament davant una emergència.
Actualment, 758 municipis catalans estan obligats a tenir aquest pla. La Generalitat determina quins ajuntaments l'han de redactar en funció del risc d'incendi forestal i de la vulnerabilitat de la població. És el cas de municipis amb grans masses forestals, urbanitzacions envoltades de bosc o nuclis habitats situats a prop de zones forestals.
D'aquests 758 municipis, 387 tenen el pla vigent, 317 el tenen caducat i 54 encara no en disposen. La situació ha millorat lleugerament respecte al setembre del 2025, quan hi havia 373 plans vigents, 319 de caducats i 66 municipis sense document.
Per què hi ha tants plans caducats?
Que un municipi tingui el pla caducat no significa necessàriament que no n'hagi tingut mai. De fet, la majoria dels ajuntaments compleixen l'obligació de redactar-lo, però aquests documents s'han de revisar i homologar de nou cada quatre anys perquè continuïn sent útils quan arriba una emergència.
La revisió és obligatòria cada quatre anys.
Aquest requisit explica bona part de les xifres actuals. Mentre alguns municipis tramiten les actualitzacions, d'altres entren en situació de caducitat. El resultat és una roda que pràcticament no s'atura mai: es van homologant plans nous al mateix temps que n'hi ha d'altres que perden vigència.
A això s'hi afegeix una altra dificultat. Molts ajuntaments, especialment els més petits, disposen de recursos tècnics i humans limitats i sovint depenen del suport d'altres administracions per completar la revisió dels documents.
Més actualitzacions durant l'últim any
Les dades reflecteixen una tendència positiva. Des del setembre del 2025 s'han homologat 110 plans d'actuació davant d'incendis forestals. A més, 181 dels 387 plans actualment vigents s'han aprovat durant el 2025 i el que portem del 2026, una dada que Protecció Civil interpreta com una mostra del ritme creixent d'actualitzacions.
L'organisme també subratlla que la majoria dels 54 municipis que encara no tenen pla formen part dels que es van incorporar a l'obligatorietat el 2024, quan es va ampliar significativament el nombre de municipis afectats. Alguns d'aquests ajuntaments ja s'han posat al dia, però d'altres encara estan immersos en el procés de redacció.
La improvisació és un risc afegit
L'incendi de les Gavarres, que va cremar més de 2.000 hectàrees al Baix Empordà, exemplifica la utilitat d'aquests plans.
Josep Albarich, voluntari de l'ADF Puig d'Arques i enginyer forestal, explica que la seva funció principal és evitar el caos quan esclata una emergència. "És un protocol d'actuació en què s'informa i es coordinen les actuacions que cal fer", afirma.
La improvisació és un risc afegit.
Segons Albarich, el document permet ordenar la participació de Bombers, ajuntaments, ADF, Mossos d'Esquadra, Agents Rurals i la resta d'organismes implicats. "No és un document per tenir-lo en una estanteria. És un document operatiu", remarca.
La Bisbal, un exemple recent
La Bisbal d'Empordà és un dels municipis que Protecció Civil posa com a exemple. El consistori tenia un pla del 2016 que havia quedat caducat i recentment l'havia actualitzat. Poc després, l'incendi de les Gavarres va obligar a posar-lo a prova.
La "coordinació" és la paraula clau.
L'alcalde, Òscar Aparicio, explica que el document va permetre identificar ràpidament les zones més sensibles i els veïns potencialment afectats. "És molt important saber quanta gent hi ha a les zones que poden quedar afectades, on estan ubicades les masies i què ha de fer cadascú de l'organització municipal", assegura.
L'emergència també va servir per detectar mancances. "Teníem tots els masos geolocalitzats amb les persones, però en algun cas ens faltava el telèfon perquè havia canviat el propietari", relata. Un detall que pot ser determinant quan cal contactar amb rapidesa amb habitants de masies aïllades.
El repte dels municipis petits
A Maià de Montcal, a la Garrotxa, el debat no és tant si cal tenir el pla com si els ajuntaments petits tenen prou capacitat per aplicar-lo quan arriba una emergència. Amb només uns 500 habitants i una gran superfície forestal, el municipi és un exemple de les dificultats que afronten molts consistoris.
"Com a alcalde, has de coordinar tot aquest pla, i és una responsabilitat molt important", explica Tavi Casadevall. Tot i defensar que aquests documents siguin obligatoris, reclama més suport per als municipis petits i més implicació de la pagesia, els ramaders i les ADF.
Tenir el pla és una cosa; aplicar-lo n'és una altra.
Casadevall considera que el coneixement de la gent que viu i treballa al territori hauria de tenir més pes en aquesta planificació. "La gent del territori sap què ens fa falta i pot ajudar molt a desenvolupar aquests plans", afirma. Segons ell, el repte no és només disposar del document, sinó tenir els recursos necessaris per convertir-lo en una eina realment útil quan arriben les flames.
Malgrat les diferents realitats dels municipis, tots els testimonis coincideixen en una idea: aquests plans no serveixen per apagar un incendi, però sí per evitar la improvisació quan es declara. Tant des de Protecció Civil com des dels ajuntaments i les ADF remarquen que la clau és que cada actor conegui el seu paper i que les decisions es puguin prendre amb rapidesa quan cada minut compta.
Ho resumeix Josep Albarich, que recorda que en l'incendi de les Gavarres "va funcionar perquè es va fer tot el que estava contemplat". I recorda quin és l'objectiu final de qualsevol emergència, que no hi hagi danys personals: "El bosc es refarà. No serà com el coneixíem, però es refarà. Les vides, no."
