"No penso anar a veure l'eclipsi, i què?" Un moviment que es resisteix al FOMO

Ets dels que ja estan fastiguejats de sentir parlar de l'eclipsi del 12 d'agost? Aquests dies t'agafen tots els mals quan engegues la tele i la ràdio o entres a les xarxes socials? Desitges secretament que plogui, troni i llampegui dimecres al vespre?

Si no penses fer ni un pas per anar-lo a veure i t'estimes més quedar-te a casa llegint un llibre o mirant una sèrie, no estàs sol. Ja fa dies que usuaris de la xarxa X es queixen de la insistència dels mitjans amb el monotema o proclamen que es quedaran a casa tan tranquils.

Una societat de pensament únic

Tota aquesta resistència podria ser un senyal d'independència de criteri molt saludable en els temps que vivim. Així ho creu, almenys, la sociòloga Cristina Sánchez Miret, que és professora de la Universitat de Girona: "Perquè tot el que és 'mainstream', el que és tendència general, té molta força per arrossegar-te".

En una entrevista al programa "El suplement d'estiu" de Catalunya Ràdio, Sánchez Miret ens convida a reflexionar sobre on ens porta la necessitat de pertànyer al grup hegemònic: "El primer que hem de pensar és per què ens agafen aquestes dèries col·lectives i, sobretot, perquè les alimentem tant."

"I no vull dir que no sigui xulo, que no tingui interès, que no sigui històric, només faltaria", explica la sociòloga, "però l'altra qüestió, molt diferent, és com el vivim i sobretot, com l'estem construint".

Sánchez Miret recorda que moltes de les necessitats que es generen en la societat actual són un constructe.

I és molt difícil, diu, que s'imposi el seny per la mena de valors socials que imperen: "Estem en una societat molt de pensament únic i s'està construint molt. I em sap greu, però els periodistes ajudeu molt a això perquè de qualsevol tema se'n fa un gran tema. I això amb una població poc reflexiva. "

Els mals del FOMO

Sánchez Miret assenyala el FOMO (l'ansietat generada per la por de perdre's una cosa important) com un dels problemes alimentats pels mitjans de comunicació i les xarxes socials.

I és un dels que defineixen aquestes "mogudes" col·lectives: "Estem en un món en què sembla que si no tens determinades experiències, la teva vida no val res. I això és delicat. El tema de l'eclipsi ens posa sobre la taula què estem fent amb les nostres vides i de quina manera vivim."

La sociòloga entén perfectament la gent que està fastiguejada del bombardeig d'informació, sigui l'eclipsi o siguin altres notícies: "Entenc que la gent ja està farta de sentir-ne parlar, en el sentit de dir: escolta, a la vida passen moltes coses i s'ha de ser molt més divers."

I creu que en general, aquesta allau de notícies sobre un tema no fa cap bé o fins i tot pot ser contraproduent: "No s'han de focalitzar els temes d'aquesta manera perquè no ajuda a fer que puguem viure de manera diversa en un món que cada vegada és més rígid, en aquest sentit."

En una piulada a X, el periodista i activista digital Albert Cuesta apuntava en el mateix sentit.

Ja el veuràs per la tele

I què li diria la sociòloga Cristina Sánchez Miret a la gent que no s'havia plantejat anar a veure'l però que ara amb la pressió mediàtica pateix perquè es perdrà un esdeveniment històric?

"Doncs que no passa res. Imagina't ara començar a fer cues, tothom fent el mateix. El cert és: i què? Què passa si no el veus? Ja el veuràs per la tele".

Ella mateixa no sap ni si el mirarà i tampoc té les ulleres que calen: "No ho sé, perquè ja hi seré, ja el viuré, no cal mirar-lo. No canviarà res en la meva vida, tant si el miro com si no".