"El futur és per a tothom": per què Zuckerberg torna a l'estratègia xinesa i presenta una IA lliure?

En aquesta guerra oberta entre els gegants tecnològics del món per desenvolupar els models d'IA més grans i potents, hi ha dues estratègies clares de desenvolupament: fer models tancats, amb propietari i de pagament o fer models oberts, col·laboratius i gratuïts.

Un model obert, com el Muse Glimmer que acaba d'anunciar Meta, permet que qualsevol persona, desenvolupador o empresa pugui descarregar-lo en local, modificar-lo, adaptar-lo a les seves necessitats... En definitiva, fer-lo seu, millorar-lo i utilitzar-lo de manera gratuïta i privada, sense dependre de les decisions de l'empresa que l'ha desenvolupat.

Fins ara, la divisió estratègica també era geopolítica. Per un cantó, els Estats Units liderant el sector amb empreses com OpenAI, Anthropic i Google, que cobren per l'accés als seus models frontera (ara mateix, GPT-5.6 Sol, Claude Mythos o Gemini 3.6). Per l'altre, la Xina demostrant que es pot igualar i superar els millors models privats del mercat amb empreses com Moonshot AI, DeepSeek o Alibaba, capaces de fer impressionants models de pesos lliures com Kimi K3, DeepSeek-V4 o Qwen3.7 (en el moment d'escriure aquestes línies).

Cada país, amb les seves eines, diferències culturals i restriccions polítiques úniques, alimenta una competència imprescindible en un moment crucial per decidir els models de futur. Amb matisos, els americans proposen un model capitalista: propietat intel·lectual, subscripcions i litigis. Els xinesos, un model pretesament popular en què la propietat privada és desplaçada pel bé comú –definit pel Partit Comunista–.

Zuckerberg, una esquerda enganyosa a l'eix nord-americà

A l'eix liberal, hi ha una esquerda: algú està oferint els seus millors productes de manera gratuïta (no de manera altruista). Dilluns, Meta va presentar el seu model de pesos lliures més potent fins ara: Muse Glimmer.

Tots els líders de Silicon Valley han anat presentant projectes més o menys oberts, perquè sempre queda bé entre els seus. Però Mark Zuckerberg és l'únic que sembla haver-hi apostat estratègicament i de manera creïble, des de fa un temps, amb models com els Llama.

Ara hi ha tornat, amb la presentació del nou model obert, acompanyat d'un assaig de 6.500 paraules plenes de justificants.

Si no fos perquè la Xina també és una superpotència capaç, la competència en IA seria pràcticament inexistent i el model de propietat i liberal imposaria la seva visió. Fins ara, la Xina és l'única que pot fer ombra a una estratègia que, d'altra manera, seria una nova victòria cultural, econòmica i tecnològica dels nord-americans.

Tanmateix, Mark Zuckerberg no està lluny, ideològicament, dels seus compatriotes. La lògica de mercat és la mateixa, simplement s'allunya de l'estratègia de ChatGPT i Claude. També vol guanyar la guerra de la IA, sí, però no a través de subscripcions i propietat intel·lectual.

Muse Glimmer trenca l'statu quo de la IA

Dues superpotències internacionals i una desena d'empreses. Si alguna cosa caracteritza la guerra dels models frontera, les IA més potents del moment, és que es tracta d'un clar oligopoli.

Així explica els seus motius Mark Zuckerberg, en un article titulat "El futur és per a tothom":

Meta s'estava quedant clarament enrere amb els models oberts Llama. Anthropic i OpenAI, amb els seus models tancats i superiors, van obligar-los a llançar Muse Spark, un model comercial i de pagament. En aquell moment, ho argumentava sota el paraigua de la seguretat i la responsabilitat.

Volien recuperar posicions, però sense aconseguir-ho, Meta torna ara a publicar en obert els pesos d'un model que, expliquen, s'ha entrenat amb el mateix Muse Spark com a professor. Torna al model obert amb les seves millors cartes. Per què?

Zuckerberg justifica al seu retorn als models de pesos oberts perquè això "garantirà que més persones arreu del món tinguin accés als beneficis i les oportunitats de la IA":

Serà bo per a la competència interna als Estats Units i per als usuaris a tot el món? Sí, en part. És altruista? No, evidentment.

Diu que vol democratitzar l'accés a la IA, però ho fa amb la mateixa estratègia que les empreses xineses que no aconsegueixen competir d'una altra manera: menjant-los la quota de mercat amb productes de capacitat similar però molt més eficients... i de distribució gratuïta.

Si no poden convèncer els usuaris per les seves capacitats, Meta busca debilitar la competència i guanyar-los amb la construcció d'ecosistemes, casos d'ús i un bon nombre de desenvolupadors que pugin al carro.

Models que no són oberts del tot

Però un model de pesos lliures, tot i considerar-se obert, no és un model altruista i transparent. L'organització de benefici públic Open Source Initiative acusa Meta de fer "Open-washing", blanquejar els seus models com a productes oberts i lliures quan no ho són del tot, i els demana que deixin de titllar-los de models "de codi obert".

No es pot considerar "codi obert", diuen, un model d'IA que no es pot utilitzar "per a qualsevol propòsit", que "discrimina entre usuaris", no és transparent en l'origen de les dades d'entrenament ni en el procés i "posa restriccions en l'ús comercial" que se'n pot fer.

Els beneficis són clars, respecte als models de propietat. La IA de pesos lliures permet als usuaris instal·lar-la al seu ordinador (sempre que compleixi amb els requisits tècnics), dona privacitat perquè no requereix connexió a internet ni vehicula les peticions a través de servidors d'una empresa privada i dona via lliure per controlar-ne i modificar-ne el funcionament.

Tanmateix, les llicències per a Llama i Muse Glimmer, i altres models xinesos, no són exactament llicències de "codi obert" en la seva definició més estricta.

Cal recordar-ho perquè, en una guerra tan salvatge, a vegades es volen disfressar estratègies de competència com a favors altruistes a la humanitat. Però Meta i Mark Zuckerberg tenen inversors i interessos, com tota la resta.