El govern defensa que no s'enviés l'ES-Alert a Tarragona: "Són situacions incertes i imprevistes"
El govern surt al pas de les crítiques per no haver enviat alertes als mòbils en els últims episodis d'aiguats intensos que han afectat el sud del país. Després del segon episodi de temps violent –pluja, vent, pedra– en quatre dies, la consellera portaveu, Sílvia Paneque, ha assegurat que no es va activar l'ES-Alert per raons tècniques.
L'executiu i Protecció Civil defensen que les previsions no anunciaven un risc màxim de pluges torrencials, tot i que finalment es van acabar registrant, per exemple, 77,4 litres per metre quadrat en tres hores a la capital del Tarragonès, 77,6 a Vila-seca i 88,8 litres a Cambrils.
Un fet que, mantenen, torna a evidenciar la dificultat d'anticipar aquests fenòmens ràpids i virulents.
Una probabilitat del 30%
Protecció Civil de la Generalitat considera que es va actuar correctament i que l'enviament de l'avís no estava justificat. Imma Solé, sotsdirectora de Protecció Civil, ha explicat a "Els matins de Catalunya Ràdio" que els avisos d'alerta als mòbils s'envien quan es té "una probabilitat alta que succeeixi un fenomen". En el cas de les tempestes d'aquest dilluns, ha refermat que les previsions no indicaven pluges intenses al Camp de Tarragona.
Segons ha indicat Solé, els protocols establerts fixen que s'enviï un ES-Alert quan el grau de perill és de 5 sobre 6 –és a dir, que hi ha un 50% de probabilitat que el pronòstic es compleixi– o bé de 6 sobre 6, quan la probabilitat del fenomen és molt alta o bé aquest ja s'està produint.
En el cas de les tempestes d'aquest dilluns, el nivell de perill era de 4 sobre 6, és a dir, del 30%:
Moltes vegades hem enviat una alerta amb un nivell 5 i la pluja no s'ha produït.
La sotsdirectora de Protecció Civil també ha recordat que els avisos ES-Alert són útils quan permeten traslladar instruccions a la població amb un temps suficient perquè es pugui preparar i reduir la mobilitat, per exemple:
Quan es comença a produir el fenomen, el marge per enviar l'avís és mínim.
Solé ha recordat que, juntament amb l'avís ES-Alert, en funcionament des del 2023, des de Protecció Civil es continua oferint informació a través dels ajuntaments, els mitjans de comunicació i les xarxes socials.
Més fenòmens poc previsibles
Xavier Masramon, cap de guàrdia de Protecció Civil, ha explicat a 3CatInfo que es va fer un seguiment "minut a minut" de les tempestes. Masramon ha destacat que les previsions meteorològiques indicaven que les tempestes afectarien la Catalunya Central i el Pirineu i, en menor mesura, el litoral i el prelitoral. No es preveia una afectació al Camp de Tarragona, com finalment va passar.
L'avís màxim que teníem era de 4 sobre 6, centrat en la zona de l'interior, de Lleida i del Pirineu.
Masramon ha atribuït la manca de previsibilitat de les tempestes a la "situació canvi climàtic" que vivim, amb un estiu en què s'han registrat "calorades extremes" i un "mar Mediterrani molt calent". Segons explica, "això dificulta molt la feina dels meteoròlegs per donar previsions fiables":
Aquestes situacions incertes i imprevistes no ens donen temps de reacció per poder informar la ciutadania.
El cap de guàrdia de Protecció Civil ha indicat que, abans que la tempesta arribés a Tarragona, el telèfon d'emergències només havia registrat una cinquantena de trucades arreu de Catalunya. Quan la pluja va arribar a les comarques tarragonines, es van registrar "més de 300 trucades en poc més d'una hora".
Junts i Comuns demanen una compareixença
Aquest dimarts al matí, els grups parlamentaris de Junts per Catalunya i els Comuns han demanat la compareixença de la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, i de la directora general de Protecció Civil, Marta Massany. Volen que donin explicacions sobre la gestió dels aiguats d'aquest dilluns i de dissabte passat al Camp de Tarragona.
Junts ha registrat una bateria de preguntes per conèixer quina ha estat l'actuació del govern i per què no es va activar el sistema d'alerta als telèfons mòbils. La formació política reclama conèixer quines comunicacions hi va haver entre el Meteocat i Protecció Civil:
El govern envia l'avís quan no cal i no ho fa quan és necessari.
Els Comuns també volen saber quins són els criteris d'enviament de l'ES-Alert i demanen si el govern ha obert alguna investigació interna per aclarir la coordinació entre administracions.
"Criteris tècnics" per a l'enviament de les alertes
La portaveu del govern de Catalunya i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha refermat en la roda de premsa posterior al consell executiu que els avisos d'alerta als mòbils s'envien quan hi ha un cert nivell de perill, però que també es tenen en compte criteris com l'existència de temps suficient perquè la població es prepari, el risc de poder generar una mobilitat no desitjada, o la valoració de si el fenomen serà llarg o curs, entre d'altres:
Els criteris d'enviament són tècnics i continuaran sent tècnics.
Paneque també ha recordat que, després de qualsevol esdeveniment que hagi requerit l'activació d'un pla d'emergència, Protecció Civil revisa l'actuació duta a terme per incorporar possibles millores als plans i que "en aquest cas també es farà una revisió".
