
Una de les formatgeries més veteranes del Pirineu busca relleu: "Que s'ho estimin com nosaltres"
La formatgeria Serrat Gros és una de les més veteranes i emblemàtiques del Pirineu. Va obrir a Ossera, a la Vansa i Fórnols, el 1980, de mans de l'Eulàlia Torras.
Quan es va jubilar l'any 2006, Raül Alcaraz i Mercè Lagrava van agafar-li el relleu i, amb els anys, la van moure a Josa de Cadí. Ara són ells qui es jubilaran, i per això busquen algú que, com van fer ells, agafi les regnes de la formatgeria.
Un estil de vida
"Ens agrada moltíssim el que fem i és la nostra manera de viure", assegura la Mercè, "però ha arribat el moment de començar una nova etapa a la nostra vida". Per això han engegat ara el procés per trobar algú que es pugui quedar el negoci.

Una feina bonica, diuen, però que no és fàcil, com explica el Raül: "És una feina que t'ha d'agradar, perquè tenim bestiar i això vol dir treballar cada dia de l'any".
No busquem a ningú concret, sinó algú a qui li agradi aquesta feina i que s'ho estimi.
Un traspàs integral...
El que es traspassa és la marca, consolidada –els seus formatges han rebut una cinquantena de premis–, i tot el material per a la formatgeria.

A més, també cediran la maquinària, com el tractor o la munyidora, i llogaran el local on hi ha la formatgeria, que és propietat seva. I ofereixen, esclar, la formació necessària per poder continuar fent els diferents tipus de formatge.
...cabres incloses
Però la peça clau de tot plegat són les cabres: uns 90 animals de raça alpina, que toleren bé les alçades i el fred que, sobretot a l'hivern, fa en aquesta zona.
No és un projecte que puguem tancar o ens puguem jubilar d'un mes per l'altre, perquè tenim el ramat
Per això han engegat aquest traspàs gairebé un any i mig abans de la data de jubilació: "Si no hi hagués relleu, buscarem que puguin anar a alguna altra granja on estiguin ben cuidades, com les tenim nosaltres".

Desenes d'interessats
Aquest traspàs l'estan gestionant amb la Taula del Relleu Agrari del Pirineu, formada, entre d'altres, per consells comarcals, l'Escola de Pastors i Pastores, l'Ateneu Cooperatiu de l'Alt Pirineu i Aran o la Generalitat.
Des que van fer públic que plegaven, fa unes setmanes, han rebut més d'un centenar de contactes, per telèfon o per correu electrònic, per preguntar per aquest traspàs, i en pocs dies han rebut ja una dotzena de visites d'interessats.

L'allau de contactes ha estat tan gran que han hagut d'aparcar aquestes visites, perquè a l'agost és quan més feina tenen, amb desenes de turistes que cada dia venen a comprar formatges. Molts ja sabien que plegaran l'any que ve i han aprofitat també per preguntar com va aquest relleu.
En qualsevol cas, ells continuaran buscant sense pressió. Tenen fills, però ni ells ni els pares s'han plantejat que el relleu quedés dins de casa.
"En el seu moment nosaltres vam voler fer un canvi de vida", diuen, "no forçats ni per la família ni res, sinó perquè vam decidir que volíem ser aquí i en aquest entorn". I això és el que esperen dels futurs formatgers de Josa.









