Vaques i ovelles pasturen juntes però no barrejades a Comanegra: "És un canvi de paradigma"

En Víctor, la Núria i l'Albert són tres joves ramaders que es passaran l'estiu vigilant els seus ramats a muntanya, a cavall entre el Ripollès i la Garrotxa. La novetat és que ho faran amb una fórmula innovadora, encara que antigament fos habitual: compartir les pastures entre ramats de vaques i d'ovelles.

"Sempre hi ha hagut la idea que el bestiar oví i el boví es feien nosa, però és ben sabut que abans a muntanya hi pujava bestiar de pota grossa i de pota petita", recorda el pastor Víctor Rojas.

Aquest era un dels requeriments del concurs que va fer la Generalitat per licitar les pastures de la muntanya de Comanegra i la finca de Can França, que sumen un total de 170 hectàrees.

Una condició innovadora que, per primera vegada, s'ha atorgat a una unió temporal d'empreses, en aquest cas ramaderes. "Aquesta licitació es fa perquè ens interessa que les dues muntanyes estiguin pasturades, i també que sigui en bona part amb ovelles, perquè milloren molt la qualitat de la pastura", indica Tània Giró Bartra, tècnica del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació al Ripollès.

Amb aquest objectiu s'han sumat les 700 ovelles de Víctor Rojas i els 120 caps, entre vaques i vedells, que hi aporten Núria Bonamaison i Albert Coma Casals. "El que ens interessa és cuidar el territori i la millor manera de fer-ho és unir forces entre tots els sectors", resumeix la Núria, que juntament amb la seva germana gestiona l'explotació familiar a Hostalets d'en Bas.

El triple benefici de la combinació de bestiar

Aquesta unió de ramaders permet sumar esforços i que sempre n'hi hagi algun o altre amb els animals, però, a més, la combinació de bestiar ofereix molts avantatges. En primer lloc, contribueix a la prevenció d'incendis, "perquè obrim espais arbrats que abans estaven tancats traient el matoll", remarca Giró.

L'obertura d'aquests espais també permet una diversificació d'hàbitats, i per tant una millora de la biodiversitat. I, en tercer lloc, augmenta l'aprofitament i la millora de les pastures, perquè vaques i ovelles no competeixen pel mateix menjar, sinó que es complementen, tal com ja han comprovat els mateixos ramaders.

Vaques i ovelles juntes, però no barrejades

El problema de la falta de pluges

El bestiar no pastura barrejat, sinó que cada ramat prefereix un tipus de terreny i d'aliment. Les vaques i els vedells s'estimen més el terreny pla i no allunyar-se gaire dels punts d'aigua, mentre que les ovelles s'adapten a terrenys més escarpats i amb més pendent, i també poden estar a més alçada perquè no necessiten beure tant.

El problema per a la gestió dels animals és que, de moment, l'estiu està sent molt sec. Pel tercer ramader d'aquesta unió, l'Albert Coma, de Montagut, "és un patir constant, perquè les vaques necessiten molta aigua per a la llet i ara el menjar és molt sec. Per això beuen molts litres d'aigua ara mateix". Això fa que les vaques no se'n vagin gaire lluny dels abeuradors i les basses i, per tant, "no es mouran i tampoc s'enfilaran amunt, perquè depenen molt de l'aigua".

"A més, aquesta herba seca i llarga fa que patinin molt, i si han de pujar gaire a elles mateixes els fa por pujar estimbar-se", afegeix la Núria. "Amb aquesta sequera les vaques intenten agafar camins planers i no s'escampen tant, i no podem fer un aprofitament com hauria de ser de les pastures", afegeix. Més enllà d'això, l'Albert ja pateix també per si més endavant, al final de l'estiu, a les vaques els quedarà prou pastura per menjar.

Les 170 hectàrees que han sortit a concurs tindran ovelles i vaques durant els propers quatre estius. Abans de licitar les pastures, la Generalitat hi ha fet treballs previs, com ara la instal·lació de punts d'aigua i l'obertura de 25 hectàrees d'espais de bosc, que ara els ramats s'encarregaran de mantenir. I mentre duri el contracte, administració i ramaders fan un seguiment constant de les necessitats que pugui tenir el bestiar.