El futur de molts viticultors del Penedès penja d'un fil: s'enfonsa el preu del raïm per fer cava

Aquesta verema el preu del raïm per elaborar cava s'ha enfonsat fins a nivells que no es veien des de fa vint anys, segons denuncien els pagesos del Penedès. Després d'uns anys de sequera amb collites molt curtes i preus acceptables, aquest any els cellers els estan pagant el raïm als preus de fa dues dècades.

I això, a més, en un moment en què estan fent un esforç pel cultiu ecològic i quan les despeses en gasoil i personal no tenen res a veure amb les d'aleshores.

Entre 30 i 35 cèntims el quilo de mitjana

Tot i que la collita és de molt bona qualitat, molts rebran entre 30 i 35 cèntims per quilo, prop de la meitat del que l'INCAVI ha calculat que costa produir-lo. L'Institut Català de la Vinya i el Vi ho xifra entre els 53 i els 58 cèntims.

Josep Anton Vendrell és un pagès de Subirats que presideix l'Associació de Viticultors del Penedès, la principal zona productora de la DO Cava. Es calcula que hi va destinada tres quartes parts de la collita, de manera directa o indirecta.

Des de mitjans d'agost, el Josep Anton, amb tota la seva família i alguns temporers que els ajuden, estan veremant les seves vinyes. "A 60 cèntims podríem fer inversions, tirar endavant el negoci, però s'està comprant raïm a 12, 15, 25, 30 i 35 cèntims, i a aquests preus va el gruix de la collita d'aquest 2026".

Uns preus enganyosos?

Segons Vendrell, molts cellers diuen que l'estan comprant al mateix preu que l'any passat, però la xifra no és real.

"Hi ha grans marques com Freixenet i Codorniu, que han mantingut els contractes, però d'altres, amb el mateix contracte, han dit que no necessitaven aquell volum de raïm i que en compraven només el 70%".

"L'altre 30% han donat l'opció que si el portaves, seria fora de la DO Cava (per fer vi base), a 12 cèntims. Si tu fas números, si el 70% el compren a 49 i la resta a 12 cèntims, et surt la mitjana a 38 cèntims el quilo. O sigui que, directament, han abaixat el preu de compra de tota la producció", explica a 3CatInfo.

Des d'Unió de Pagesos van una mica més enllà. Per a Josep Marrugat, membre de la Comissió permanent nacional del sindicat, "no volen dir que compren a 35, volen dir que per al cava el compren a 50. Però ningú pot fer el seguiment que aquest raïm que han de pagar a 12 o 25 cèntims acabi dins d'una ampolla de cava. Perquè tot el procés està referenciat al cava. És el mateix raïm, en definitiva".

Excés d'oferta, però també estratègies comercials

Marrugat és soci del Celler Cooperatiu de la Granada del Penedès, que aquests dies és un anar i venir constant de tractors que descarreguen el raïm d'una seixantena de membres.

També ells ho acaben patint: "Als cellers o les pròpies cooperatives que elaboren vi per als cavistes, aquests 30 cèntims es fan molt presents. És el preu que més o menys tothom acabarà cobrant, d'aquí molt de temps".

Darrere la caiguda del preu del raïm hi ha un excés de producció, mentre el consum i les vendes de cava disminueixen, com està passant amb tot el vi. Per Marrugat, també hi ha contribuït el fet que "hi ha empreses que han retirat ampolles de cava. Com Freixenet: 40 milions menys d'ampolles de cava per fer un altre producte", assegura.

Aquest responsable del sector del vi d'Unió de Pagesos al Penedès també té clar com s'han generalitzat aquests preus tan baixos. "Sempre hi ha uns preus de referència. El de Freixenet sempre era un preu de referència, però com que hi ha hagut grans empreses que, com García Carrión (el propietari de Jaume Serra), han dit d'entrada que compraven a 30 cèntims, doncs esclar, això ja marca una pauta".

Vendre per sota del preu de cost

La llei de la cadena alimentària prohibeix vendre per sota del preu de cost, però els pagesos asseguren que feta la llei, feta la trampa.

Joan Anton Vendrell explica per què no ho denuncien: "És molt fàcil: nosaltres, en firmar els contractes, firmem unes clàusules abusives, on posa que estem venent per sobre del nostre preu de cost, no el de l'estudi de l'INCAVI, el meu. I per què firmes, doncs? Perquè si no firmes no vens raïm", lamenta. I assegura que, si denunciessin una empresa, l'any que ve ja no els podrien vendre raïm.

I apunta també als poders públics. "Ens trobem desemparats i deixats, sobretot per l'administració, que fa uns estudis de costos i ningú en fa cas", diu.

Vinyes abandonades

Tot plegat farà que moltes vinyes es quedin per collir, perquè no han trobat comprador per al raïm o perquè no surt a compte collir-lo.

"Aquest any hi haurà gent que no aguantarà el cop, que abandonarà l'explotació agrícola", afirma Vendrell. "Cap al Baix Penedès ja hi ha vinyes abandonades de l'any passat, però cap aquí, a l'Alt Penedès i l'Anoia, no n'hi ha encara. Però aquest any en veurem".

Josep Marrugat pensa que aquest any encara hi haurà pagesos que passaran com puguin, però que si la situació es repeteix més anys, "ja no es podrà aguantar". "Això ens ho traiem de l'esquena. Si algú ho pot suportar és perquè està treballant pràcticament sense cobrar", explica.

Per al president dels Viticultors del Penedès, "els que ja estem de 50 anys en amunt, no tenim gaire marge, hem de seguir fent el que fem. Però molta gent jove dirà: escolta, jo plego! Tenim noves incorporacions que et diuen que si no fos perquè han de tornar les subvencions que han rebut, plegaven directament. I són fills de pagesos", afegeix.

Des d'Unió de Pagesos ja fa temps que demanen ajudes públiques per arrancar vinyes, com ja està passant en altres zones de l'estat espanyol o a França. "Perquè veiem que el consum va baixant i que els preus són molt baixos. Tenim una certa edat, en general, i el que convé és acompanyar-nos fins a la jubilació i que no quedin vinyes abandonades", diu.

Efectes col·laterals

El que és segur és que aquesta verema no serà com les altres i que pot marcar el futur de la vinya i de la pagesia al Penedès, més enllà fins i tot de l'economia.

Si això es repeteix els pròxims anys, l'economia i el paisatge del Penedès poden canviar completament, alerta Marrugat.

"Estem venent molt l'enoturisme, cuidar el territori, fer agricultura ecològica, i això sense remuneració i sense una presència de pagesos, tampoc s'aguanta".