L'exèrcit d'Israel obre una investigació criminal per l'assassinat de la nena palestina Hind Rajab
Dels milers de casos d'assassinats de civils innocents que hi ha hagut durant els gairebé tres anys de guerra a la Franja de Gaza, l'exèrcit d'Israel per primera vegada n'ha designat dos com a sospitosos d'amagar una conducta criminal. I són justament dues de les tragèdies més mediàtiques i que han suscitat una reprovació internacional més gran.
L'assassinat de Hind Rajab i 8 palestins més
D'una banda, la Fiscalia Militar ha ordenat a la divisió criminal de la Policia Militar obrir una investigació penal per l'atac contra el vehicle on viatjava la nena palestina de 5 anys Hind Rajab, un episodi de la guerra on van morir 9 persones, inclosa la criatura.
Els fets van passar el 29 de gener del 2024 a la ciutat de Gaza, quan la nena i 6 membres de la seva família intentaven fugir en cotxe cap a zones més segures, després de rebre un avís d'evacuació de l'exèrcit d'Israel.
Tot i això, els militars van obrir foc contra el vehicle i en van matar 5 dels ocupants. Només van sobreviure la Hind i la seva cosina, de 15 anys. Les nenes van fer una primera trucada a la Mitja Lluna Roja per demanar ajuda, però la trucada es va tallar.
Hores per poder enviar una ambulància
Quan els serveis d'emergències van aconseguir restablir el contacte, ja només va contestar la Hind Rajab, perquè la seva cosina era morta. La nena els suplicava que l'anessin a rescatar. Els paramèdics van parlar amb la nena durant més de tres hores, sense poder-la anar a buscar pel foc creuat a la zona.
Finalment, la Mitja Lluna Roja es va poder coordinar amb les autoritats israelianes per rescatar la petita, però quan l'ambulància va arribar on hi havia el cotxe, l'exèrcit va bombardejar el vehicle d'emergències i va matar els dos paramèdics que hi havia a dins.
El cos sense vida de Hind Rajab i dels altres 8 morts no es van poder recuperar fins al cap de 12 dies. El seu Kia Picanto estava foradat amb 335 trets de bala.
Un crim de guerra que va arribar als Oscars
La història i la veu de la Hind demanant ajuda per telèfon es va viralitzar arreu del món com a exemple de les atrocitats contra la població civil que Israel estava infligint a la Franja de Gaza. La pel·lícula "La voz de Hind" sobre el seu assassinat va guanyar el Lleó de Plata del Festival de Venècia i va ser nominada als Oscars de Hollywood.
La investigació israeliana admet per primera vegada que l'exèrcit efectivament va disparar contra el cotxe familiar de la Hind, cosa que fins ara no havia reconegut mai.
En el seu escrit, el Fiscal General de l'exèrcit afirma que els oficials responsables de la coordinació amb l'ambulància per salvar la nena després del primer atac van tenir una actuació com a mínim "extremadament negligent" i per això ordena que la investigació s'elevi a l'àmbit penal.
Una cortina de fum per a "l'autoblanqueig"
Les organitzacions en defensa dels drets humans, tant israelianes com internacionals, alerten, però, que només una "proporció minúscula" de les investigacions que fa l'exèrcit hebreu acaben en imputacions formals de delictes.
Generalment, la pressió política i de l'opinió pública és tan gran que "dissuadeix les autoritats judicials de fer assumir responsabilitats als acusats, fins i tot quan hi ha proves clares", tal com explica Dan Owen, un dels investigadors que l'ONG israeliana prodrets humans Yesh Din.
Les mateixes organitzacions adverteixen també que l'exèrcit fa servir aquesta mena d'anuncis per projectar una imatge de transparència i fiscalització sobre la institució i, de passada, legitimar així tots els altres possibles crims de guerra comesos els últims tres anys.
Emboscada contra un comboi d'ambulàncies
La Fiscalia Militar també ha obert una investigació penal per l'emboscada que les tropes israelianes van llançar el març del 2025 al sud de la Franja de Gaza contra diverses ambulàncies, un camió de bombers i un cotxe de l'ONU, on van morir 15 persones.
"Després de constatar que els trets disparats durant l'incident susciten una sospita raonable de conducta delictiva, s'ha decidit que la Policia Militar iniciï una investigació penal", afirma el text sobre aquell episodi, que en el seu moment va suscitar el cessament del vicecomandant de reconeixement de la Brigada d'infanteria d'elit Golani.
No veu delicte en l'atac contra World Central Kitchen
I això és tot. Dels 150 casos designats com a sospitosos de possibles actuacions delictives escrutats els últims mesos per les autoritats israelianes, només aquest parell s'eleven a una investigació criminal.
Entre els casos descartats, hi ha el bombardeig contra un comboi de l'ONG World Central Kitchen, dirigida pel xef espanyol José Andrés, en què van morir set treballadors de l'organització a l'abril del 24.
La investigació de l'exèrcit admet que els soldats van confondre el personal de seguretat de l'ONG amb membres de Hamas.
Aquest detall és important perquè fins ara l'exèrcit sempre havia adduït per justificar l'atac que almenys un oficial dels islamistes viatjava dins el cotxe.
Tot i això, la Fiscalia ha decidit que aquest error, en tot cas, s'ha de castigar amb mesures disciplinàries, però no pas amb una investigació criminal.
