La primera astrònoma en cap de la NASA dona nom al telescopi Roman, que s'enlaira aquest diumenge
Els telescopis són un instrument privilegiat per observar l'univers i desxifrar els seus secrets més amagats.
Molts d'aquests observatoris espacials prenen el nom de científics que han tingut un paper rellevant en l'avenç de l'astronomia. Habitualment són homes i alguns, com el James Webb, no estan exempts de polèmica.
Ara la NASA fa justícia i aquest diumenge llança el telescopi Roman en honor de Nancy Grace Roman, la primera dona que va ocupar un càrrec directiu a l'Agència Espacial dels Estats Units.
Està previst que el Roman s'enlairi aquest diumenge a les 13.26 hora catalana des del Centre Espacial Kennedy, a cap Canaveral, a Florida, a bord d'un coet Falcon Heavy de Space X.
El nou telescopi de 2,4 metres de diàmetre ha costat 4.300 milions de dòlars i és 100 cops més potent que el Hubble.
El seu objectiu és fer una foto panoràmica del cosmos i respondre alguns dels grans interrogants de l'astronomia com l'energia fosca, que representa el 70% de l'univers i és responsable d'accelerar-ne l'expansió.
Més enllà dels confins del sistema solar, també investigarà els exoplanetes que orbiten al voltant d'altres estrelles.
Pionera en un món d'homes
Nancy Grace Roman va néixer l'any 1925 a Nashville, la capital de Tennessee. La seva mare, artista i pianista, la portava a veure les constel·lacions i les aurores boreals. De seguida, l'astronomia es va convertir en una de les seves grans passions.
Amb només 11 anys va fundar un club amb els seus companys de classe, amb els quals va aprendre les constel·lacions gràcies a un llibre.
En una entrevista concedida a la NASA abans de morir, recordava: "Sempre he tingut curiositat i només la volia satisfer. En particular, l'astronomia era un tema sobre el qual volia aprendre més coses."
Llicenciada i doctorada en astronomia, va desenvolupar la seva carrera en diferents universitats i telescopis dels Estats Units. A la Universitat de Chicago, el seu director de tesi va estar sis mesos sense dirigir-li la paraula, ni tan sols li responia quan li deia bon dia pels passadissos.
Però ja de ben jove, mentre feia la tesi a la Universitat de Chicago, Roman va descriure els canvis de l'espectre d'emissió de l'estrella AG Draconis.
Aquell descobriment li va donar prestigi dins d'una comunitat científica plena d'homes.
No vaig rebre cap mena d'encoratjament. Des del principi em van dir que les dones no podien ser científiques.
De seguida es va unir a l'equip fundador de la NASA l'any 1959, en els primers 6 mesos de vida de l'agència espacial nord-americana, on va crear el programa d'astronomia espacial.
Aquell càrrec la va convertir en una pionera dins de l'agència espacial, on també va ocupar altres posicions directives.
La mateixa Roman no s'ho acabava de creure: "No pensava que pogués arribar a tenir una plaça permanent com a investigadora en astronomia. Mirava al meu voltant i crec que només hi havia una altra dona astrònoma amb una plaça permanent en tot el país."
Un dels grans reptes de la seva carrera va ser aconseguir que el Congrés dels Estats Units li aprovés el telescopi Hubble, del qual se la considera la mare científica.
Quan li preguntaven quin era el descobriment més interessant d'aquell instrument sempre deia que l'energia fosca, que ara precisament estudiarà amb més detall el telescopi que porta el seu nom.
Una altra de les pioneres de l'astronomia és la seva coetània Vera Rubin, que dona nom a l'observatori xilè que l'any passat va entrar en funcionament.
Malgrat les adversitats al llarg de la seva carrera, com la prohibició de matricular-se a la Universitat de Princeton per ser dona, una de les seves grans contribucions va ser observar la rotació en espiral de les galàxies, que actualment segueix sent la prova més sòlida que existeix la matèria fosca.
El polèmic James Webb
L'observatori espacial Nancy Roman arriba cinc anys després del llançament del telescopi més ambiciós de les agències espacials dels Estats Units, Europa i el Canadà, el James Webb, que ha aconseguit unes imatges del cosmos amb una resolució mai vista.
El seu nom, però, va aixecar molta polèmica en un sector de l'astronomia, que va acusar de LGTBI-fòbia qui va ser el segon administrador de la NASA i un dels líders del programa Apollo que el 1969 va portar els éssers humans a la Lluna.
Aquelles crítiques van impulsar una investigació de la NASA per aclarir què va passar en aquells anys de l'anomenat terror lila, que fa referència a la persecució dels treballadors federals homosexuals, similar a la dels comunistes en plena guerra freda.
En aquella època, milers de treballadors federals van perdre la seva feina per la seva orientació sexual, però l'informe de la NASA no va trobar proves que demostressin que Webb participés directament en la discriminació i els acomiadaments de la comunitat LGTBIQ+ a la dècada dels 1950 i 1960.
