El perill de la paraula "invasor"

Si una paraula s'ha repetit a les pancartes i peticions d'aquest mes a Ceuta és "asil". Però enmig de totes elles, una altra crida l'atenció: "Nosaltres també som humans". No demana res, simplement recorda el que, en diversos moments d'aquest mes de crisi humanitària a Ceuta, sembla que s'ha oblidat. Els migrants també són humanes.

Fa un mes que unes 80.000 persones van entrar a Ceuta via el Marroc. La gran majoria van tornar poques hores després. D'altres, més d'un centenar, van morir ofegades i van ser enterrades, moltes sota un número sense identificar. Les que queden —un ball de xifres constant— s'estan convertint en les protagonistes d'una crisi humanitària que es fa més crua cada dia que passa.

L'esclafit de violència dels últims dies a Ceuta deixa clar que el problema està lluny de solucionar-se, i que això va per llarg. Aquest dijous alguns manifestants van calar foc a un campament de migrants a la platja i van boicotejar el repartiment de menjar. I enmig de tot plegat, hi ha hagut un crit que no ha passat desapercebut: "La Creu Roja és una màfia". Criminalitzar el dèbil i també qui l'ajuda.

Pot semblar inofensiu, només és un crit, però parlant amb voluntaris de l'entitat remarquen que "els que impedeixen que una organització humanitària com és Creu Roja compleixi amb la seva funció d'atendre els més vulnerables, no poden ser humans", i recorden que és una xarxa humanitària, una organització independent que protegeix la vida i la dignitat de les persones en situació de vulnerabilitat.

Des de l'Associació Elín —entitat que defensa els drets dels migrants a la frontera sud— condemnen firmament la violència recent. "Fa estremir comprovar com s'ha normalitzat que s'impedeixi l'accés a l'únic menjar diari de milers de persones que fa setmanes que sobreviuen al carrer. Hi ha línies que una societat no hauria de creuar mai".

Els preocupa profundament la normalització d'una violència que s'obre pas, cada vegada més ràpid, entre la ciutadania. "Cap malestar ni cap reivindicació política pot justificar comportaments que priven d'allò més bàsic als que ja estan en una situació extrema. I és que darrere aquesta situació cal recordar que hi ha persones —famílies, joves, menors, dones— que fa dies que dormen a la intempèrie."

Però com hem arribat fins aquí? L'estancament després d'un mes d'una crisi social i humanitària, l'oportunitat de rèdit polític, les peculiaritats de la ciutat i un debat racista i classista són el còctel perfecte per a l'atac i la criminalització del més dèbil.

Fins ara només dos espais han estat habilitats per acollir migrants: Loma Colmenar i Loma Margarita. Un és, ni més ni menys, un aparcament on, quan l'exèrcit hi va instal·lar les primeres tendes, van sortir volant pel vent.

A partir d'aquí el govern central ha anat anunciant un increment dels llocs habilitats per acollir aquestes persones: antigues fàbriques de farina en desús, una hípica, esplanades... i poliesportius, els equipaments que més reticències generen entre els veïns. Fins al punt que, tot i haver estat publicats al BOE, es van retirar. L'inici del curs escolar a tocar en el calendari també ha estat un dels factors que ha fet pujar el to entre els veïns, que veien com es quedaven sense espais esportius.

El xoc entre administracions, la pressió dels veïns i uns migrants amb por que ja no saben on anar fan que la situació torni a la casella de sortida.

"Ceuta sempre ha estat racista i classista, tot i fer bandera de ser la ciutat de les quatre cultures. És mentida. Ara està sortint la Ceuta de veritat", ens diu una veïna i acadèmica experta en migracions que s'estima més mantenir l'anonimat. "Ceuta és com un poble, aquí ens coneixem tots", i ens avisa de les repercussions personals i laborals que podria tenir per a ella publicar el seu nom.

Ens explica, sorpresa, com la visió dels veïns que posen els drets humans al davant sembla que es va apagant. És normal, diu, que la gent estigui enfadada i farta de tot plegat, però opina que s'hauria de canalitzar la ràbia cap a les institucions "que no fan res" i no pas cap al més dèbil:

I aquí és quan entra en joc una altra dada. Ceuta, igual que Melilla, destaca per una elevada concentració de personal militar i policial en relació amb la seva població. Amb uns 84.000 habitants, el 2025 la ciutat tenia més de 1.200 efectius de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, segons dades del Ministeri de l'Interior. Això representa més d'1,4 efectius d'aquests dos cossos per cada 100 habitants.

A aquesta elevada presència policial cal afegir-hi la important presència militar de la ciutat: la Comandància General de Ceuta té actualment més de 2.600 militars. En termes proporcionals, això suposa més de 3 militars per cada 100 habitants. En conjunt, les xifres mostren una concentració de personal uniformat excepcionalment elevada en relació amb la dimensió demogràfica de Ceuta.

Amb tot, grups i grupuscles d'extrema dreta han aprofitat la crisi humanitària de Ceuta com una oportunitat per atiar el foc i fer córrer com la pólvora a les xarxes discursos racistes i xenòfobs. "És un error reduir tot el que passa a grups d'extrema dreta", reivindica Cheikh Drame, president de SOS Racisme. "L'extrema dreta pot organitzar, alimentar i donar legitimitat a determinats discursos, però aquests discursos no apareixen del no-res: fa anys que construïm els migrants com una amenaça i els etiquetem com el focus del problema i el boc expiatori", recorda.

L'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE), adscrit a la Secretaria d'Estat de Migracions, ha detectat aquest juliol 57.406 continguts de discurs d'odi i narratives discriminatòries a les xarxes socials, davant dels 40.800 detectats al juny. Aquest augment arriba principalment, diuen, pels pics registrats els dies 30 i 31 de juliol, després de l'entrada de migrants a Ceuta i que van sumar, en només dos dies, 9.590 missatges d'odi detectats a les xarxes. Una de les paraules més repetides: "invasió".

"Invasió" és el concepte que s'ha colat a la finestra d'Overton, la teoria política que descriu la gamma d'idees tolerades en el discurs públic en un moment donat.

Les xarxes socials juguen un paper clau en aquesta crisi migratòria. El ministre d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha relatat aquest divendres en detall algunes de les notícies falses i ha dit que la viralització la van instrumentar "des d'una internacional reaccionària a Europa per desestabilitzar i fracturar la UE". Albares diu que aquesta onada reaccionària també s'ha alimentat des de mitjans i comptes espanyols.

Un avís del que vindria les pròximes setmanes i on ràpidament se sumarien membres de Vox o fins i tot la italiana Giorgia Meloni, que va arribar a suspendre l'acord de Schengen amb Espanya per als viatgers no europeus per la crisi a Ceuta.

El cas de Ceuta és, segons experts en extrema dreta, un exemple del moment geopolític actual, amb moviments per desestabilitzar Europa aprofitant un punt tan sensible com és la frontera marroquina. Això, barrejat amb el malestar d'alguns veïns, genera un ambient inestable que acaba sent instrumentalitzat per l'extrema dreta. Una oportunitat, a més, de carregar contra el govern de Pedro Sánchez que tampoc van desaprofitar des de les files populars, amb la visita recent de José María Aznar.

El president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, repeteix cada dia que el govern central ha abandonat Ceuta i que la solució és retornar tots els migrants, adults i nens. Recentment Vivas ha rebut crits d'adulació i banys de masses per demostrar-li suport. Ell mateix s'ha sumat al crit de "fora invasors".

Per això són claus veus com la de l'advocada de la Coordinadora de Barrios, Patrícia Fernández Vicens, amb qui parlàvem fa poc, que recorden que, "més enllà dels discursos, les devolucions col·lectives estan prohibides" i que "s'han de fer expedients individuals dels menors de Ceuta" i estudiar-los cas per cas.

Però si amb tot això no n'hi havia prou, en plena crisi migratòria aquest dimarts la primera reunió del curs del Consell de Ministres va impulsar una doble reforma de les lleis d'estrangeria i asil. Es feia per obligació, per adequar-se a la normativa de la Unió Europea, i si el Congrés l'aprova, comportarà canvis profunds que no es veien des de fa dècades en qüestió de política migratòria a Espanya. La Fundació Elín, des de Ceuta, qualificava l'anunci de sensacionalista. "A l'asil no s'hi accedeix per gust, sinó que és un dret davant de situacions com ara conflictes bèl·lics o persecució", insistia un dels seus portaveus, l'educador social Ramsés Mohamed.

SOS Racisme s'hi sumen i recorden que cal garantir la seguretat i condicions d'acollida dignes per a totes les persones: "Si només actuem quan esclata la violència arribem tard, hem de revisar unes polítiques migratòries que tracten massa sovint la migració com un problema de seguretat i no pas com una qüestió de drets, tal com apunta l'article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans".

A Ceuta, a poc a poc s'intenta anar filiant i documentant tots els migrants, donar-los menjar i tenir un control mèdic de tots ells. Alguns menors aviat seran enviats a la Península. Però si tot plegat no s'accelera i s'arriba a una solució, aquesta crisi —humanitària, social, política— seguirà sent el caldo de cultiu perfecte per oblidar que el migrant també és humà i no només una arma política. I ens haurem de preguntar, una vegada més, on s'acaba la llibertat d'expressió i on comencen els delictes d'odi.