El govern espanyol desplega l'exèrcit a Ceuta per l'arribada de milers de migrants
Els punts clau
- Espanya desplega l'exèrcit per frenar l'arribada de milers de joves marroquins que entren a Ceuta per terra i mar i Brussel·les ofereix el suport del dispositiu Frontex
- Ceuta alerta que els centres per atendre els migrants estan al 2.400% de la seva capacitat i centenars de persones acampen a l'exterior
- Almenys 19 persones han mort ofegades al mar en les últimes 24 hores mentre intentaven entrar a la ciutat autònoma
- Espanya i el Marroc acorden retornar "com més aviat millor" les persones que han entrat "il·legalment" i tanquen la frontera a Melilla
El govern espanyol ha desplegat l'exèrcit a Ceuta per reforçar la seguretat al voltant de la tanca fronterera, després que aquest dijous hagin entrat de manera irregular a la ciutat autònoma centenars de migrants. Això no ha impedit que a Ceuta milers de persones es resisteixin a abandonar la zona i continuïn entrant per la costa a l'enclavament espanyol enmig d'esporàdics brots de violència.
Segons ha comunicat La Moncloa, les forces armades mobilitzades ajuden en les tasques de la Guàrdia Civil. També s'ha acordat augmentar la presència d'agents de l'institut armat amb efectius de diferents unitats d'Andalusia, que reforçaran la vigilància fronterera.
A les últimes hores, les autoritats marroquines han endurit els controls per rebaixar la pressió sobre la frontera, però milers de persones, la majoria joves, s'han refugiat als turons propers i han arribat a llançar pedres a les forces de seguretat.
Al mar, les forces auxiliars marroquines no han impedit el flux permanent de persones cap a l'espigó de Ceuta vorejant la costa, un dels últims esculls per trepitjar territori espanyol. Onades de joves han eludit durant la matinada els controls que bloquegen l'accés per carretera instal·lats a un quilòmetre del reixat.
El problema també ha arribat a Melilla, l'altre enclavament espanyol al nord d'Àfrica. La frontera de Beni Enzar s'ha tancat pels intents d'entrada irregular de migrants.
Ceuta reclama que es declari l'emergència nacional
Aquest dijous, el president de Ceuta, Juan Jesús Vivas (PP), ha tornat a reclamar al govern espanyol que declari l'emergència nacional i que un comandament únic assumeixi la gestió de l'arribada de persones migrants que viu la ciutat autònoma des de fa dies.
Entre 250 i 300 migrants han arribat cada dia a Ceuta nedant per la platja d'El Tarajal. La situació s'ha intensificat aquest dijous quan, segons les autoritats de la ciutat autònoma, més d'un miler de persones hi han entrat de forma irregular.
La majoria són joves d'entre 16 i 30 anys que han travessat els prop de tres quilòmetres que separen la platja marroquina de Fnideq del litoral ceutí, molts amb flotadors o mitjans precaris, però també n'hi ha que han entrat a peu, vorejant l'espigó que separa la ciutat del Marroc.
Moltes de les persones que provaven d'entrar s'han dirigit directament caminant a l'interior de Ceuta, després que el cordó policial establert a primera hora de la tarda al costat espanyol de la frontera hagi estat retirat davant l'afluència massiva persones.
El Marroc dispersa la gent amb gasos lacrimògens
Després d'hores de molta concurrència a la zona fronterera i en veure que la gentada no parava d'arribar, al vespre la policia del Marroc ha utilitzat gasos lacrimògens i canons d'aigua per dispersar la multitud congregada al voltant de la frontera amb Ceuta.
Milers de persones van continuar arribant durant tot el dia a la localitat marroquina de Fnideq, a tocar de Ceuta, amb la intenció de creuar a la ciutat autònoma. Segons l'agència EFE, present a la zona, s'han arribat a veure cues humanes de més de cinc quilòmetres, que han acabat desbordant la policia marroquina.
Després de la intervenció policial, centenars de persones s'haurien replegat cap al nucli urbà de la ciutat marroquina, amb la intenció de pernoctar-hi i intentar el salt les pròximes hores. "Ens han dispersat, però no deixarem d'intentar-ho", assegura un jove marroquí que es retirava de la zona.
Equips de rescat de la Guàrdia Civil alerten que la situació és "insostenible" des de fa dies, i que molts dels que arriben, o que moren pel camí, són nens i adolescents. El portaveu de l'Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC) a Ceuta, Rachid Sbihi, ha explicat que la situació és "caòtica".
Cadascú es llança al mar amb els estris de què disposa. Hi ha molts nedadors que fan servir vestits de neoprè, però altres que agafen els flotadors que utilitzen els nostres fills quan van a la platja.
Els darrers dies, la majoria de migrants que han entrat nedant per mar provenien de la ciutat de Fnideq, al nord del Marroc. I la gran majoria anaven equipats amb mitjans molt precaris.
Un "drama migratori" de conseqüències imprevisibles
Sbihi ha explicat que els qui arriben per mar han de fer llargues travessies de "4, 5 o fins a 8 hores" nedant, i posen "en greu risc les seves vides i les dels que acudeixen a rescatar-los". I considera que les escenes viscudes els darrers dies representen "un drama migratori de conseqüències imprevisibles", amb centenars d'arribades vorejant l'espigó d'El Tarajal.
Entre les arribades, hi ha molts menors d'edat i també famílies senceres, assegura l'agent de la Guàrdia Civil, que lamenta que aquest dijous han mort almenys 19 persones ofegades al mar, de les quals s'han pogut recuperar els cossos.
Sbihi també explica que el perfil de les platges atlàntiques "immenses", dificulta molt el control de les sortides. I reclama que també hi intervingui la Unió Europea, perquè assegura que és un "problema molt complex".
Espanya i el Marroc acorden una repatriació urgent
Davant d'aquesta situació, el Ministeri de l'Interior espanyol ha anunciat un acord amb el Marroc per "reforçar la coordinació per fer front a aquests fluxos" i s'han compromès a estudiar mesures per a retornar "al més aviat possible" els migrants que han entrat els últims dies de forma irregular a l'enclavament espanyol.
En el mateix comunicat, el departament dirigit per Fernando Grande-Marlaska acusa les "xarxes de tràfic de persones", d'estar "instrumentalitzant" la sentència judicial del Tribunal Suprem, per "fomentar el flux de migrants indocumentats, majoritàriament joves".
Per la seva banda, el Marroc ha confirmat l'acord amb el govern espanyol per repatriar com més aviat millor les persones que hagin entrat "il·legalment" a Ceuta.
Abans de l'anunci d'aquest acord, el ministeri havia respost a la petició de Ceuta per aclarir que la declaració d'emergència d'interès nacional forma part de la normativa estatal de protecció civil, i que no contempla els fluxos migratoris com un risc del Sistema Nacional de Protecció Civil ni preveu plans especials o instruments específics per gestionar-los.
Per aquest motiu, el govern espanyol ha advertit el president ceutí, Juan Jesús Vivas, que no és possible activar aquest mecanisme pels motius que ell mateix havia exposat.
Ceuta demana tancar la frontera
Més enllà de la petició al Ministeri de l'Interior, la Junta de Portaveus de Ceuta, formada pel PP, PSOE, Vox, Moviment per la Dignitat i la Ciutadania i Ceuta Ja!, ha acordat sol·licitar el tancament de la frontera com a mesura "urgent i inajornable". Reclamen alhora el reforç dels cossos i forces de seguretat i el desplegament de l'exèrcit per "garantir la inviolabilitat de la frontera".
Paral·lelament, aquest dijous, el govern espanyol ha comunicat que la frontera entre Espanya i el Marroc a Melilla ha quedat tancada. Segons ha informat la delegació de l'executiu a la ciutat autònoma, s'ha demanat a la ciutadania que no es desplaci al pas fronterer de Beni Ensar, l'única frontera operativa entre els dos països.
Aquest divendres, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, es desplaçaran a Ceuta per seguir sobre el terreny l'evolució dels fets.
Brussel·les ofereix el reforç de Frontex
La Comissió Europea ha ofert reforçar el suport a Espanya amb assistència tècnica, financera i operativa per "controlar la situació" a Ceuta i ha posat a disposició els recursos de l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex).
"La protecció de les fronteres exteriors de la Unió és una part crucial dels nostres esforços per lluitar contra la immigració irregular", ha assenyalat el comissari europeu d'Assumptes d'Interior i Migració, Magnus Brunner.
Brussel·les ha plantejat recórrer a Frontex, com a part de la resposta comunitària per ajudar Espanya a gestionar la pressió migratòria a Ceuta, mentre manté contactes amb les autoritats marroquines per evitar noves entrades irregulars.
Brunner ha assegurat que treballen amb Rabat per garantir que es fan "tots els esforços necessaris per impedir aquestes perilloses travessies".
Per la seva banda, el govern italià ha assegurat que està considerant suspendre l'acord de lliure circulació Schengen amb Espanya. L'oficina de la primera ministra, Giorgia Meloni, ha emès un comunicat amenaçant de prendre aquesta decisió per la "crisi migratòria" a Ceuta. No queda clar, però, com podria arribar a implementar una decisió així, tractant-se d'una qüestió comunitària.
Com a resposta a aquesta amenaça, i al tuit que ha fet el ministre d'Exteriors italià, Antonio Tajani, en el mateix sentit, el govern espanyol ha convocat l'ambaixador italià i ha assegurat que el missatge és "impropi d'un país soci i amic".
A l'altra banda de l'oceà, el president estatunidenc, Donald Trump, també ha volgut dir-hi la seva per treure'n rèdit polític. La portaveu de la Casa Blanca ha responsabilitzat Espanya i les "polítiques d'extrema esquerra" del repunt d'arribades a Ceuta.
Els centres d'atenció de Ceuta, col·lapsats
El Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI), construït per acollir 512 persones, n'allotjava més de 700 aquest dimecres, i unes 400 més acampaven a les portes de les instal·lacions. Per fer-nos una idea de l'abast de la situació dels últims dies, fa 10 dies, al centre s'hi allotjaven unes 180 persones.
Aquests dies ha hagut de reobrir dos centres que es reservaven per a casos excepcionals. Segons les xifres del govern de la ciutat, l'ocupació d'aquests centres arriba al 2.400% de la seva capacitat, un escenari que Sbihi adverteix que cal revertir amb urgència.
No volem alimentar els discursos de l'odi, però la situació és insostenible.
Davant la situació, la delegació del govern espanyol a Ceuta ha començat a traslladar persones a la península espanyola. El dimecres va sortir cap a Algesires un primer grup de 39 persones.
Les ONG assenyalen la falta de recursos fronterers
Per la seva banda, les ONG posen l'accent en un problema de fons diferent: la falta de recursos a les zones frontereres. Miguel Ángel Morales, director de la fundació Sur Acoge, que agrupa onze ONG d'Andalusia, Ceuta i Melilla, ha denunciat a 3CatInfo que aquest és "el veritable problema de base", per damunt de qualsevol canvi normatiu puntual.
El govern de Ceuta vincula l'augment d'arribades a la sentència del Tribunal Suprem que ha deixat el mar fora del règim de les anomenades devolucions en calent, de manera que ja no es pot retornar immediatament les persones que arriben nedant.
El Suprem ratificava així el que ja havien establert altres tribunals de Ceuta i Andalusia, en un procés judicial que ha durat gairebé dos anys, i que es va engegar arran de la denúncia d'un ciutadà algerià a qui es va expulsar després d'aturar-lo al mar.
Morales relativitza, però, l'impacte legal d'aquesta sentència, tot i que admet que la seva difusió a les xarxes socials pot haver creat una sensació d'"expectativa" entre els migrants. Morales també recorda que Ceuta es desborda de manera crònica. Fa cinc anys, el maig del 2021, la ciutat autònoma va viure una situació excepcional amb l'arribada sobtada de 8.000 migrants.
