Els líders de Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord proclamen el seu dret a l'autodeterminació
Els dirigents dels principals partits nacionalistes d'Escòcia, Irlanda del Nord i Gal·les, tots tres caps de govern als seus països, han reivindicat aquest dilluns el dret a decidir si volen continuar formant part del Regne Unit o no.
Ho han fet en una reunió poc habitual celebrada a la capital gal·lesa, Cardiff, amb un memoràndum comú on han conclòs que "El temps de Westminster [el Parlament del Regne Unit] s'acosta al final". El seu govern ha de "preparar-se" per a un canvi constitucional, han afegit.
Cap govern de Westminster té dret a bloquejar la democràcia ni a soscavar el principi que els nostres pobles decidiran el seu propi futur.
Els dirigents escocesos, gal·lesos i nord-irlandesos han reivindicat el "dret a l'autodeterminació" en una declaració conjunta i han afirmat que el futur de les seves nacions és "dins de la Unió Europea".
Els signants del memoràndum són els caps de govern dels 3 països: John Swinney, líder del Partit Nacional Escocès (SNP); Rhun ap Iorwerth, del gal·lès Plaid Cymru, i Michelle O'Neill, del Sinn Féin nord-irlandès. A ells s'hi va sumar la presidenta del Sinn Féin i líder de l'oposició a la República d'Irlanda, Mary Lou McDonald.
Les "nacions celtes" del Regne Unit comparteixen l'anhel d'autodeterminació, però amb "postures constitucionals diferents". Per això han consensuat que "cada nació determinarà el seu propi futur a la seva manera i en el seu temps".
Picada d'ullet a la Unió Europea
Quan ha fet 10 anys del referèndum del Brexit i 6 de la seva aplicació, els participants de la trobada a Cardiff el rebutgen de ple. "Va perjudicar les nostres economies i va limitar les oportunitats de la nostra gent". Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord han mostrat la ferma voluntat de ser a la UE.
Creiem en el futur de les nostres nacions com a pertanyents a la Unió Europea i volem treballar junts per reconstruir i enfortir aquestes relacions europees.
El memoràndum no inclou la paraula "referèndum", malgrat que tant l'escocès Swinney com la nord-irlandesa O'Neill el van reclamar per als seus respectius territoris.
Es dona el cas que, per primer cop des de l'inici de la devolució de competències, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord tenen primers ministres que volen abandonar el Regne Unit. No volen ser britànics, però sí europeus.
Diferents velocitats cap al referèndum
En el referèndum sobre la independència d'Escòcia del setembre del 2014, el país va votar continuar formant part del Regne Unit per un marge del 55% contra el 45% i ara, amb l'independentisme altre cop al poder, hi ha obert el debat sobre un possible segon referèndum, una petició que el Parlament escocès va fer a Londres fa uns mesos. El líder de l'SNP, Swinney, ha dit que la trobada a Cardiff era un "moment decisiu en el camí constitucional del Regne Unit".
No sembla tan madura la idea d'un referèndum a Gal·les, on el cap de govern, Rhun ap Iorwerth, no dona cap calendari i descarta que sigui abans del 2030. Sí que té la intenció de crear una comissió nacional que posi "les bases" per als futurs plans d'independència de Gal·les. Ap Iorwerth és primer ministre gal·lès des del maig, quan hi va haver un gir històric amb la victòria independentista i la patacada dels laboristes.
Andy Burnham serà "l'últim primer ministre del Regne Unit". Són paraules del líder de l'SNP, Swinney, que vol posar la directa cap al referèndum. "Perquè el poble d'Escòcia, si se li dona l'opció de la independència en un referèndum, prendrà aquesta opció", ha afegit.
Burnham intenta restar importància a la cimera
El govern britànic ha intentat no donar gaire importància a aquesta infreqüent "cimera independentista", que es fa quan encara dura l'esglai a Westminster pel que va dir Donald Trump dissabte a Irlanda.
El president dels Estats Units va defensar la reunificació d'Irlanda, unes paraules gens ben rebudes ni a Londres ni entre els unionistes d'Irlanda del Nord. Trump es va mostrar partidari d'una Irlanda reunificada i va dir que "tard o d'hora passarà".
Preguntada per aquestes declaracions, que poden ser un esperó per a l'independentisme, la presidenta del Sinn Féin irlandès, Mary Lou McDonald, va dir que "reflecteixen el fet que aquest debat [sobre l'autodeterminació] és molt viu i la gent està compromesa, no sols dins sinó també internacionalment".
Al primer ministre Andy Burnham no li ha quedat més remei que pronunciar-se sobre la cimera, de la qual ha dit, a través d'un portaveu: "El Regne Unit dona el millor de si mateix quan els pobles s'uneixen al voltant de valors compartits i per resoldre problemes, més que en la divisió."
Burnham ha afegit que el seu govern està centrat a alleujar la càrrega econòmica sobre els britànics, "més que enredar-se en debats constitucionals o futurs referèndums", i que està "compromès a impulsar canvis a les quatre nacions del Regne Unit i creu fermament en la Unió."
