
Trump irrita Londres defensant la reunificació d'Irlanda només aterrar a Dublín: "Seria fantàstic"

Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Donald Trump ha aterrat aquest dissabte a Irlanda, en un viatge en què barrejarà contactes polítics amb la seva màxima afició, la pràctica del golf.
I només trepitjar terres irlandeses, el president dels Estats Units ha fet unes declaracions polèmiques que obren un nou punt de fricció amb el Regne Unit. Trump ha dit que li agradaria veure una Irlanda unificada.
"Bé, no vull causar cap problema, però us diré que m'encantaria veure-la unificada", ha dit el president nord-americà assegut al costat de Micheál Martin, el primer ministre irlandès. "Això acabarà passant. Ara el Regne Unit hi tindrà alguna cosa a dir, però crec que seria fantàstic", ha afegit.
Una apreciació que no ha estat ben rebuda ni a Londres ni entre els unionistes d'Irlanda del Nord.
Londres diu que no hi haurà referèndum
Les paraules de Trump arriben dues setmanes després que el nou primer ministre britànic, Andy Burnham, digués que no contempla la convocatòria d'un referèndum sobre la sortida d'Irlanda del Nord del Regne Unit i que aquest és un tema "tancat".
Per això, el govern britànic no ha trigat a reaccionar a les paraules de Donald Trump.
Des de l'oficina de premsa del 10 de Downing Street s'han afanyat a aclarir que el punt de vista del primer ministre continua sent que no hi ha un suport públic majoritari per a fer un altre referèndum: "I fins que això no canviï, no se'n farà cap".
El líder del Partit Unionista, Gavin Robinson, que dona suport a la permanència dins el Regne Unit, ha insistit que el futur constitucional del territori nord-irlandès "el decidirà el poble d'Irlanda del Nord i no els comentaris que es facin a Londres, Dublín o Washington".

Segons els termes de l'Acord de Divendres Sant, un referèndum sobre la sortida d'Irlanda del Nord del Regne Unit només es pot celebrar a discreció del govern britànic.
L'acord de Divendres Sant, signat l'abril de 1998, va posar fi a tres dècades de violència entre els nacionalistes irlandesos que reivindicaven una Irlanda unida i els unionistes que volien que Irlanda del Nord continués formant part del Regne Unit.
I després de la política, el golf
Donald Trump també s'ha reunit amb la presidenta irlandesa Catherine Connolly, que va se elegida cap d'estat l'any passat. Connolly, advocada progressista que va assolir la presidència amb el suport del bloc d'esquerres, inclòs el Sinn Féin, es va manifestar contra Trump en l'anterior visita del president nord-americà a Irlanda l'any 2019. Ara, set anys després, han compartit despatx oficial.
Després de les reunions amb Catherine Connolly i Micheál Martin, Trump té previst continuar amb la seva agenda i assistir a un torneig de golf al Trump International Golf Links de Doonbeg, en un complex de golf de la seva propietat.









