La progressista Catherine Connolly guanya les eleccions presidencials a Irlanda

La pròxima presidenta de la República d'Irlanda serà la candidata progressista Catherine Connolly. Segons els resultats oficials de les eleccions de divendres, la victòria sobre la democristiana Heather Humphreys és contundent: Connolly ha obtingut més del 63% dels vots. Humphreys, del Fine Gael, ha aconseguit el 29,5% dels sufragis.

La participació ha estat del 45,8%, dos punts més alta que als comicis del 2018.

Connolly, de 68 anys, ha dit que està "absolutament encantada" i ha donat les gràcies a tothom: "Fins i tot a aquells que no m'han votat". Per la seva banda, la candidata conservadora ha declarat: "Catherine serà una presidenta per a tothom i també per mi, i li desitjo el millor".

La nova presidenta, que assumirà oficialment el càrrec el mes que ve, es presentava com a candidata independent, però tenia el suport del bloc d'esquerres, inclòs el Sinn Féin.

Popular entre els joves

El seu estil directe ha convençut els més joves, preocupats per la crisi de l'habitatge, el cost de la vida o la falta d'alternatives al bipartidisme de centredreta.

Com a cap d'estat, el seu poder és molt limitat, però els seus seguidors confien que mantindrà l'esperit reivindicatiu del president sortint, el veterà laborista Michael D. Higgins.

Els seus detractors temen que provoqui conflictes diplomàtics amb els seus aliats, després de denunciar que els "diners nord-americans han finançat" el genocidi a Gaza i lamentar la passivitat d'Europa.

Uns i altres l'han comparat amb el nord-americà Bernie Sanders o el britànic Jeremy Corbyn.

Entre la política i l'advocacia

Nascuda en el si d'una família nombrosa de classe treballadora de Galway, va estudiar psicologia a Leeds (Anglaterra) i va tornar a Irlanda per llicenciar-se en dret.

Casada i mare de dos fills, va exercir uns anys com a advocada, fins que el 1999 la van elegir regidora pel Partit Laborista a l'Ajuntament de Galway i més tard en va ser alcaldessa. Va deixar el laborisme el 2007 i es va presentar com a independent al Parlament, però no va sortir.

Com a advocada, ha representat bancs en casos desnonaments, cosa que els crítics li han retret.