Vaga indefinida a l'educació al País Valencià: què reclamen els docents?
Aquest dilluns comença una vaga indefinida al sector de l'educació al País Valencià. La jornada de vaga arrenca amb piquets informatius i manifestacions convocades al migdia a València, Castelló, Alacant i Elx.
Al llarg de la primera setmana d'aturada, els sindicats han previst diferents accions de protesta: han convocat concentracions a les portes de la Conselleria i al Palau de la Generalitat, i una manifestació unitària a València per aquest divendres.
Donen suport a l'aturada el sindicat majoritari de l'Ensenyament al País Valencià, l'STEPV, Comissions Obreres, la UGT i la CSIF. També el Sindicat d'Estudiants s'hi ha sumat.
Posicions allunyades
Les negociacions entre els sindicats i la Conselleria d'Educació no han avançat, tot i les reunions de la setmana passada convocades per intentar arribar a acords.
La consellera Carmen Ortí els va proposar un augment salarial de 1.050 euros anuals, una retribució que seria progressiva durant els pròxims tres anys. Així, els docents cobrarien uns 75 euros més al mes el 2029. Els sindicats ho han considerat insuficient.
Serveis mínims "abusius" a 2n de batxillerat
Aquesta vaga indefinida també arriba a les portes del final de curs, i de les proves d'accés a la universitat per als de segon de batxillerat. Aquest ha estat un altre punt de discrepància.
La Conselleria va plantejar, primer, que els docents d'aquest últim curs estiguessin obligats a complir amb la totalitat del seu horari per no desatendre l'alumnat.
Des de l'STEPV van avisar que ho impugnarien si finalment el govern decretava aquests serveis mínims, perquè entenien que eren "abusius i vulneraven el dret de vaga". La Conselleria va rebaixar l'exigència, eliminant l'obligació als docents de fer classe, i finalment va decretar uns serveis mínims a segon de batxillerat per garantir les "actuacions imprescindibles per a l'avaluació final".
La setmana passada, la consellera d'Educació, Carmen Ortí, va enviar una carta dirigida a les famílies d'alumnes escolaritzats als centres públics. Hi defensava la posició del govern, assegurant que la proposta de serveis mínims "garanteix que tot l'alumnat sigui avaluat i es permet la conciliació amb la vida familiar".
La consellera afegeix que l'avaluació de 2n de Batxillerat no és negociable, i que "cap alumne ni família pot ser captiu d'un conflicte sindical".
Què reclamen els docents?
Els professors exigeixen reforçar la plantilla, una baixada de ràtios d'alumnes a les aules, recuperar el poder adquisitiu, menys burocràcia, millorar les infraestructures —especialment de les zones afectades per la dana— i promoure l'ensenyament en valencià.
És la tercera aturada en els últims sis mesos, però aquest cop és indefinida.
Els sindicats havien avisat que si no hi havia concrecions en les negociacions amb Educació posarien sobre la taula una aturada indefinida, i aquesta ha estat l'opció que ha rebut la majoria de suports en l'assemblea de professors.
En l'última jornada de vaga, a finals de març, van sortir al carrer més de 25.000 docents, que es van manifestar a València, Castelló i Alacant. La vaga va tenir un seguiment del 30%, segons la Conselleria, una xifra que els sindicats van elevar fins al 80%.
