Svalbard, un futur epicentre de la febre àrtica a 1.300 km del pol nord

Sortint de l'aeroport de Svalbard, el fred t'envesteix. Fred i vent, que bufa de forma constant, i un increïble paisatge nevat de muntanyes afilades. De seguida topes amb un senyal d'advertència amb la silueta d'un os polar i cartells indicant les distàncies des d'aquest remot punt d'Europa a la resta del planeta: Moscou, 2.611 km; Oslo, 2.046 km; Kíiv, 3.125 km. El pol sud, 18.692 km.

El principal nucli habitat de Svalbard, Longyearbyen, és la localitat de més de 1.000 habitants situada més al nord del món.

Svalbard és un lloc únic, i per moltes raons. Ara les anirem descobrint. Descobrirem què és viure enmig del no-res, aliè i al mateix temps implicat en els problemes i confrontacions del món. Aquest punt del planisferi, que pertany a Noruega, és l'únic territori de l'OTAN on hi ha assentaments russos.

Febre àrtica

L'Àrtic està en boca de tothom, i tothom l'ambiciona pels mateixos motius: seguretat i desplegament militar, accés a recursos naturals potencials --fòssils i minerals-- i futures rutes marítimes més curtes i segures que les actuals.

Un atractiu que guanya força després que la guerra de l'Iran hagi evidenciat la vulnerabilitat de passos estratègics com l'estret d'Ormuz. Per això, l'Àrtic cada cop se situa més amunt en les agendes dels governs.

A això se li suma la confrontació Europa-Rússia derivada de la invasió d'Ucraïna del 2022. El Consell de l'Àrtic, que agrupa els vuit països que limiten amb l'oceà --des dels EUA a Rússia passant pel Canadà, els països nòrdics, Islàndia i Dinamarca--, va suspendre les seves reunions, i només les va reprendre, dos anys després, de forma no presencial.

El nord de Noruega, que fa frontera amb Rússia, es va militaritzant. I les dinàmiques de confrontació que es viuen a la zona des de la guerra d'Ucraïna es reprodueixen, a petita escala, a l'arxipèlag de Svalbard.

Un tractat de més d'un segle

Svalbard, format en un 60% per glaceres, es regeix per un tractat de 1920, signat poc després de la fi de la Primera Guerra Mundial. El tractat, que va cedir l'arxipèlag als noruecs, regula els seus usos --no s'hi pot fer activitat militar, en principi-- i preveu que els països signants puguin explotar-ne els recursos.

Mentre Svalbard va ser bàsicament un centre miner, l'interès internacional era relatiu. Però ara, amb el desgel, s'obre una futura perspectiva d'accés a recursos naturals. I la llista de països que firmen va creixent. L'últim, al mes d'abril, va ser els Emirats Àrabs Units.

Primer, Svalbard és el punt més septentrional d'Europa: a 1.000 quilòmetres al nord de Noruega, i a 1.300 km al sud del pol nord. Un arxipèlag remot i inhòspit, amb un 60% de superfície format per glaceres. Descobert a finals del segle XVI per l'explorador holandès Willem Baretnz, durant molt temps va ser destí d'aventurers i caçadors: balenes, morses, rens. Després va ser un centre miner de carbó i, últimament, s'ha anat abocant al turisme.

La nit polar més llarga

A Svalbard, la nit polar tancada, sense un bri de llum solar, dura 80 dies. L'estació fosca és més llarga, gairebé 4 mesos. "L'única llum que tenim és la lluna. Durant la nit polar hi ha neu, així que tenim aquesta llum monocromàtica de la lluna. No es pot diferenciar el dia de la nit", ens relata el director del Museu de Svalbard, Eystein Markusson.

"Et despertes i és fosc, et lleves i és fosc, te'n vas al llit i és fosc. És bo tenir feina durant aquest període per mantenir el ritme intern. La societat, la natura, s'alenteixen, tot va més a poc a poc, tot està més en calma, la gent dorm més".

El Museu de Svalbard rep el visitant amb un os polar dissecat de 505 quilos. Mapes i gràfics expliquen les peculiaritats geogràfiques de l'arxipèlag. Per exemple, que el corrent del golf de Mèxic, que corre paral·lel a la costa Noruega, fa que Svalbard sigui més càlid que Groenlàndia o el nord del Canadà. Més càlid, esclar, en termes àrtics.

El canari de la mina i altres elements

Els locals, de moment, relativitzen aquesta sensació d'amenaça que sí que es viu, per exemple, a Tromso, la capital de l'àrtic norueg.

"Molts diuen que Svalbard és com el canari, el canari de la mina. Perquè aquí l'escalfament global es produeix a un ritme set vegades més ràpid que a la resta del món. Per tant, aquí podem veure la velocitat amb què canvia el clima", explica Markusson".

"I sí, Svalbard ha retornat a la geopolítica per dinàmiques de guerra freda que crèiem superades. Alguna cosa està passant amb Svalbard, però ningú no sap què, exactament".

Miners i un bust de Lenin

A Svalbard hi ha dos assentaments russos: Pyramiden, que ara és un poble fantasma, i Barentsburg, una localitat en funcionament on hi treballen uns 300 miners russos i ucraïnesos. Baretnsbrug té un consolat rus, un bust de Lenin i, recentment, s'hi ha instal·lat una gran creu ortodoxa.

El 2022, amb la invasió russa d'Ucraïna, Svalbard va tallar formalment tota relació amb Barentsburg i les agències locals ja no ofereixen excursions al poble miner. Així que a l'hivern només s'hi pot anar amb moto de neu i amb una companyia russa que comercialitza les sortides des de l'hotel-botiga Russkyi Dom de Longyearbyen: un trosset de Rússia dins de Noruega.

La situació creada per la guerra desconcerta l'Elena K. (no vol que digui el seu cognom): malgrat que la seva mare és ucraïnesa i es va criar a Odessa, només té passaport rus, perquè va viure anys a Moscou. Així que no pot tornar a Ucraïna i viu amb el cor dividit.

"No entenc aquesta situació. Per nosaltres era l'URSS, no distingíem fronteres. Voldria anar a Moscou a veure els meus amics, però no puc perquè estic ajudant refugiats ucraïnesos i enviant diners allà", lamenta.

Óssos i enterraments

La geologia i natura salvatge de Svalbard determinen la vida diària en aquesta illa. No s'hi enterren cossos sencers, perquè el permafrost els empeny cap amunt. Als límits del nucli urbà hi ha senyals de prohibit continuar per la presència d'ossos polars, depredadors perillosos, i per això cal portar un rifle si et vols endinsar més enllà del nucli urbà.

D'això, en parlava amb la directora del Centre d'Artistes Spitsbergen, Dominika Dobrowska, polonesa, que parla castellà perquè es va llicenciar com a astrofísica a Granada: "Els ossos ja eren aquí, és el seu territori, i nosaltres hem d'intentar no molestar-los. És el que més m'agrada d'aquí: la natura s'imposa a l'home, i no al revés".

Una nova Crimea?

En una conferència recent al CIDOB, el periodista italià Marzio Mina, un dels grans experts en l'Àrtic i autor del llibre "Guerra blanca", va alertar que Svalbard podria convertir-se en una nova Crimea. Altres veus han especulat que l'arxipèlag podria ser per a Vladímir Putin l'equivalent de Groenlàndia per a Donald Trump.

"A mesura que avanci el desgel, Svalbard anirà agafant més importància estratègica, perquè està situada en un punt geogràfic clau de la ruta marítima del nord-est àrtic", admet Jordi Torrent, consultor expert en la zona i secretari general de l'Associació Mediterrània de Ports.

"Per Noruega és clau reclamar de manera constant i mantenir la propietat de Svalbard per la superfície marina que l'envolta. Tant en termes de navegació com de recursos i pesca", alerta Maja Sojteric, analista per al nord de Noruega del diari Dagsavisen.

"Però Noruega té problemes greus a Svalbard", afegeix. "Les mines de carbó han tancat. El subministrament energètic és molt dèbil. La població noruega a l'arxipèlag s'està reduint ràpidament, mentre altres països envien població seva a Svalbard".

I Rússia?, li pregunto. "Rússia hi està construint esglésies, o col·locant creus, tota aquesta parafernàlia ritualística que pot tenir pes a l'hora de fer reclamacions sobre la illa. Per tant, per Noruega és molt important desxifrar què pensa fer a Svalbard", conclou.