Els reptes i les descobertes d'una expedició científica a l'Àrtic en imatges
Durant dues setmanes, tres científics catalans i un canadenc han extret sediments dels llacs de l'Àrtic per poder reconstruir la història climàtica de la regió.
L'equip liderat pel CSIC i format per Santiago Giralt, Sergi Plà-Rabés, Jordi Ibáñez i Dermot Antoniades, ha trigat gairebé dos anys a preparar aquesta expedició amb què pràcticament completen els seus estudis dels llacs de Groenlàndia.
El viatge fins a Qaanaaq, el poble que ha servit de base de l'expedició, dura cinc dies i permet veure des de l'aire un paisatge dibuixat per la neu i el gel on l'escalfament global és quatre vegades més alt que la mitjana de la resta del planeta.
La complexitat logística
L'aproximació als llacs a sondejar requereix una complexa operació logística. Cal traslladar el grup, el menjar i els 160 quilos de material en trineus de gossos per sobre de la banquisa, el gel que es forma sobre el mar i els fiords.
Aquesta plataforma, que en condicions normals podria suportar l'aterratge d'un avió, s'està fragilitzant per la pujada de temperatures. Cada cop es forma més tard, és més prima i es fon abans.
En els trajectes fins als llacs, l'expedició copsa altres efectes de l'escalfament en els paisatges de l'Àrtic. El fenomen està reduint la superfície i el gruix del casquet polar i provoca un retrocés accelerat de les glaceres.
Diari de Groenlàndia: l'expedició observa el casquet polar en silenci
Els guies inuits, essencials
L'expedició arriba als llacs caminant sobre la neu del gel. El suport dels guies inuits és essencial per garantir l'èxit de la missió. Defineixen trajectes i amb l'ajut dels gossos ajuden a traslladar el material fins als punts on s'han de fer les extraccions de sediments.
Durant dues setmanes, l'expedició sondeja quatre llacs situats al nord i al sud de Qaanaaq, a uns 1.300 quilòmetres del pol nord.
Els llacs estan coberts amb una capa d'entre dos i tres metres de gruix que l'expedició forada per introduir-hi el sondejador amb els tubs on han d'entrar els sediments.
Diari de Groenlàndia: L'expedició perfora la seva primera placa de gel per extreure'n sediments
Com un llibre obert
Els sediments que s'extreuen dels llacs són com un llibre on hi ha escrita la història climàtica de l'Àrtic i poden remuntar-se 8.000, 9.000 o fins i tot 10.000 anys enrere.
Els 10 tubs de sediments, que ara viatjaran en vaixell fins a Barcelona, contenen el registre de la història climàtica de l'Àrtic. S'hi veuen les camades dels diferents tipus de materials que s'han anat dipositant en el llac durant mil·lennis.
Els que es corresponen amb períodes càlids acostumen a contenir restes orgàniques, mentre a les franges de períodes freds acostumen a haver-hi només minerals.
Perquè hi puguin haver plantes, algues o peixos, cal que la llum penetri a l'aigua, i això només passa quan les temperatures altes fonen el gel i deixen el llac sense aquesta tapa.
Diari de Groenlàndia: Els valors inuits i el passat que arrossega Qaanaaq
La pesca tradicional, en perill
A Qaanaaq hi viuen 600 persones, majoritàriament inuits, que viuen de pescar narvals amb caiacs i arpons, o el famós halibut, foradant el gel.
Amb el canvi climàtic, el temps, que aquí ja és de per si dur, s'ha tornat més imprevisible i, sobretot, més càlid.
Les tempestes i el vent arriben quan no se les esperen i les temperatures a l'alça debiliten el gel per on arriben a les zones de caça o pesca.
"El gel és cada cop més fi. S'obre on no t'ho esperes i és perillós", es resigna el Iagà, caçador de Qaanaaq.
