Llei de nacionalitat: un pas important però insuficient per als sahrauís a l'exili
Amb l'aprovació de la llei al Congrés, fins a 200.000 sahrauís nascuts sota l'administració espanyola i els seus descendents podrien aspirar a la nacionalitat per carta de naturalesa.
Hauran de provar –mitjançant documents de l'ONU o del govern– que van néixer al Sàhara Occidental abans del 29 de setembre del 1977.
Així podran obtenir passaport els sahrauís nascuts sota la colonització espanyola que continuen en territori ara ocupat pel Marroc, els que segueixen a l'exili als campaments de refugiats de Tindouf –al sud-oest d'Algèria– o els que estan a la diàspora.
Un col·lectiu que rebrà el mateix dret que ja tenen els llatinoamericans, filipins, equatoguineans, jueus sefardites i portuguesos amb descendència espanyola.
Avui un grup de sahrauís han seguit l'aprovació del text a l'hemicicle. Ho han fet satisfets pel que han reivindicat com a reparació històrica amb reconeixement de drets. Però subratllen, en tot moment, que aquest pas és insuficient.
Ha estat present a la cambra baixa el delegat del Front Polisario a Espanya, Abdulah Arabi, que ha destacat que es tracta d'un moment molt important "per part d'un estat que té responsabilitat i obligacions":
Però res d'això ha d'eclipsar que l'objectiu essencial és que segueixi treballant pel dret a l'autodeterminació del nostre poble.
Arabi ha aprofitat per advertir al govern espanyol que, "encara que es regali el Sàhara Occidental al Marroc, seguirà amb les seves ànsies expansionistes cap als països veïns, fins i tot cap a Espanya".
Un "país que segueix en lluita"
També han viatjat des del País Basc per presenciar la sessió parlamentària a Madrid la Leila i en Mohammed, tots dos sahrauís. Ella parla de "fet històric per a un país que fa 50 anys que espera justícia i el retorn d'una identitat robada". Per la seva banda, en Mohammed subratlla la importància que "no s'oblidi un país que segueix en lluita".
Des de Catalunya, també han destacat la necessitat però insuficiència de la llei. Recorden que estan recuperant un dret legítim i fonamental, una mesura que no pot fer oblidar la responsabilitat que té Espanya, com a excolònia, d'acabar el procés descolonitzador del Sàhara Occidental, ara sota ocupació marroquina.
Mohamed Salem Laabeid, delegat del Front Polisario a Catalunya, adverteix que recuperar un dret no pot ser mai "ni un favor ni una recompensa".
[La llei] no és una reparació del mal causat per la retirada caòtica d'Espanya el 1976 i la seva postura durant aquests 51 anys, en què sempre ha estat al costat de l'ocupant marroquí i ha intentat alliberar-se de la seva obligació com a potència administradora del Sàhara.
Laabeid ha afegit: "L'única recompensa que acceptem no és la nacionalitat, sinó acabar el procés de descolonització del Sàhara Occidental. És una obligació que la legalitat internacional obliga Espanya a complir."
El paper del Marroc
La diàspora sahrauí tem els obstacles burocràtics que es poden interposar i la reacció del Marroc i hi vinculen l'entrada massiva de migrants a Ceuta. Maqfri Ellu, subdelegat del Front Polisario a Catalunya, desconfia de com reaccionarà el Marroc:
Una de les probables causes de la crisi de Ceuta és la nacionalització dels sahrauís i la visita del rei, que el Marroc viu com una provocació.
Per als milers de joves que viuen als campaments de Tindouf, a Algèria, el canvi és abismal: passar de ser un refugiat apàtrida a ser un ciutadà espanyol i, per tant, europeu. És el cas de l'Ali Omar Bujari, exresponsable d'exteriors de la Unió d'Estudiants Saharauis: "Se'ns obren un munt d'oportunitats, no només per a la vida quotidiana, sinó per participar en la societat i en el món laboral. És una manera de rescatar la joventut que porta dècades a l'exili."
Tots ells coincideixen que la reclamada llei de nacionalitat no atura, en cap cas, la lluita per la llibertat del Sàhara Occidental.
