12 països anuncien restriccions al comerç amb els assentaments il·legals jueus de Cisjordània
França, el Regne Unit i el Canadà han fet pública aquest dilluns una declaració conjunta en què es comprometen a posar traves al comerç amb els assentaments jueus il·legals de Cisjordània.
La declaració, que també subscriuen nou països europeus més, entre els quals Espanya, s'ha fet pública a París i busca pressionar l'Estat d'Israel perquè freni l'ampliació d'aquests assentaments i controli els colons jueus:
La situació s'està deteriorant ràpidament, mentre que la violència perpetrada pels colons i l'expansió dels assentaments ha arribat a nivells sense precedents.
Iniciativa de Macron, Carney i Burnham
Han liderat aquesta declaració el president francès, Emmanuel Macron, i els primers ministres del Canadà, Mark Carney, i del Regne Unit, Andy Burnham.
El govern d'aquest últim país ha anat més enllà, i ha anunciat que prohibirà del tot el comerç amb els colons d'assentaments il·legals jueus i també que sancionarà les empreses que desobeeixin aquesta prohibició.
Per la seva banda, França, que fa mesos que reclama a la Comissió Europea que prohibeixi la importació de productes dels assentaments a tot el territori de la Unió Europea, vol afegir així pressió a Brussel·les.
Reconeix iniciatives prèvies d'Espanya i altres països
La resta de països signants són Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Islàndia, Noruega, Polònia, Portugal i Suècia, i la declaració reconeix les iniciatives prèvies similars d'Espanya, els Països Baixos i Bèlgica, entre d'altres.
El text defensa que s'ha de protegir la solució dels dos estats, aposta per una pau "justa i duradora" i s'oposa a les mesures que facilitin l'annexió dels territoris a Israel i l'expulsió de la població palestina.
En aquest sentit, reclama al govern israelià que reverteixi les polítiques que ho faciliten, i també que els colons jueus que ataquen els palestins de Cisjordània "responguin pels seus actes" davant del sistema judicial.
El text de la declaració també reconeix "els legítims interessos de seguretat d'Israel" i condemna els atacs de Hamas del 7 d'octubre del 2023, que descriu com el pitjor atac antisemita des de l'Holocaust.
Un error històric, segons el president d'Israel
La declaració ha estat criticada de seguida per Israel: el president del país, Isaac Herzog, ha qualificat les sancions anunciades com "un greu error de càlcul" i ha afegit que són "al costat equivocat de la història".
I el ministre de Finances, Bezalel Smotrich, ha reclamat "l'expulsió" de l'ambaixador del Regne Unit, tot plegat en plena precampanya electoral per a les eleccions al Parlament israelià, que se celebraran a l'octubre.
Campanya prèvia de 80 ONG
Fa un any, un informe avalat per una vuitantena d'ONG d'arreu del món va revelar que multinacionals com Siemens, Carrefour o eDreams feien negocis i estaven implantades als assentaments il·legals.
L'informe assegurava que les empreses d'aquests assentaments reben subvencions, reduccions fiscals i, en general, un tracte preferencial per part del govern d'Israel i, en canvi, a la població palestina li apliquen moltes traves administratives i prohibicions de mobilitat.
Les ONG van engegar llavors una campanya reclamant que els països prohibissin el comerç i també les inversions i la prestació de serveis amb aquests assentaments per no legitimar l'ocupació il·legal de Cisjordània.
Ocupada per Israel fa 60 anys
Cisjordània va ser ocupada per Israel el 1967 i, malgrat que des del primer moment el Consell de Seguretat de l'ONU va considerar il·legal aquesta ocupació, des d'aleshores s'hi han anat construint assentaments jueus.
Això ha anat desplaçant progressivament la població palestina autòctona i els assentaments han anat creixent, afavorits per les decisions polítiques dels governs de Benjamin Netanyahu, sobretot els últims anys.
Ara caldrà veure com es portarà a la pràctica la intenció dels països signants de limitar i prohibir la importació de productes dels assentaments jueus de Cisjordània i també l'exportació de productes a aquests territoris.
