
La UE aprova sancions a colons israelians per violència reiterada contra palestins en territoris ocupats
Els ministres d'Exteriors de la Unió Europea han arribat a un acord per imposar noves sancions a colons israelians "per la violència perpetrada contra palestins", segons ha informat l'alta representant per a la Política Exterior de la UE, Kaja Kallas, en un missatge a les xarxes socials.
A la reunió del Consell d'Exteriors de la UE que se celebra aquest dilluns a Brussel·les, els ministres també han acordat aplicar noves mesures de represàlia contra alts càrrecs de Hamas. "Era hora de passar del bloqueig a l'acció. Els extremismes i la violència tenen conseqüències", ha dit Kallas.
L'acord polític assolit entre els 27 ministres de la UE sobre els colons violents s'haurà de concretar ara en l'àmbit jurídic perquè les sancions puguin ser efectives. La proposta, fins ara vetada pel govern hongarès de Viktor Orbán, portava temps sobre la taula. Amb la seva derrota ara s'ha desbloquejat.
Fonts diplomàtiques han assenyalat també que, en paral·lel a les sancions, s'està treballant en "mesures comercials per als productes procedents dels assentaments il·legals" de Cisjordània. Tot i això, entre els 27 encara no hi ha majoria qualificada per activar-les ni per suspendre les relacions comercials amb Israel, tal com demana Espanya.

Rebuig d'Israel a l'acord de la UE
Per la seva part, el govern israelià ha rebutjat "amb fermesa" l'acord de la Unió Europea, tal com ha assegurat el seu ministre d'Exteriors, Gideon Sa'ar. "Israel ha estat, està i seguirà estant a favor de defensar el dret dels jueus a establir-se al cor de la nostra pàtria", ha indicat en una publicació a X.
Cap altre poble al món té un dret tan documentat i de tan llarga data a la seva terra com el poble jueu té a la terra d'Israel.
Sa'ar ha insistit que "cap actor pot arrabassar-li el dret a la terra d'Israel al poble jueu". Un dret que, segons ell, és "moral i històric i ha estat reconegut pel dret de gents".
Exhumar el pare acabat d'enterrar
Un dels últims exemples de violència de colons israelians ha passat aquest cap de setmana, on un grup, davant la indiferència de l'exèrcit, va obligar una família palestina a exhumar el seu pare acabat d'enterrar, amb l'argument que els terrenys del cementiri pertanyen a un nou assentament jueu.
Hussein Asasa, de 80 anys, va morir divendres per causes naturals i va ser enterrat aquella nit al poble d'Asasa, a prop de Jenin, segons va explicar el seu fill Mohammed. Però poc després de l'enterrament, alguns dels vilatans van trucar a la família per avisar-los que els colons eren a la tomba amb l'ordre d'excavar-la.
Els colons van amenaçar de perforar la tomba amb una excavadora, va explicar Mohammed Asasa, de manera que la família va decidir exhumar el cos del seu pare. "Vam descobrir que ja havien cavat la tomba i havien arribat al cos. Vam continuar cavant i el vam enterrar en un altre cementiri", va denunciar.
L'exèrcit israelià argumenta que "els soldats van confiscar les eines d'excavació als civils israelians i van romandre al lloc per evitar més friccions", i va afegir que condemna les accions que violen la "dignitat dels vius i dels difunts".
L'Oficina de Drets Humans de l'ONU va condemnar l'incident. "Això és espantós i una mostra de la deshumanització dels palestins que veiem que es desenvolupa als Territoris Palestins Ocupats (TPO). No perdona ningú, ni mort ni viu", va sentenciar Ajith Sunghay, cap de l'oficina palestina de l'ACNUDH.
Atacs que no s'acostumen a condemnar
Els colons israelians, que resideixen en colònies il·legals a Cisjordània en violació del dret internacional, assetgen diàriament les poblacions palestines, a qui roben els cultius i el bestiar. També assalten els seus habitatges en atacs violents que, de vegades, se salden amb assassinats.
Tot i que les Forces Armades israelianes solen acudir als atacs, habitualment no intervenen sinó que defensen els colons.
Segons dades de l'organització israeliana de drets humans Yesh Din, prop del 94% de les investigacions obertes per la policia israeliana des del 2005 s'han tancat sense una acusació, i només el 3% dels expedients oberts han acabat amb condemnes totals o parcials.








