Victoria Luengo: "Spielberg diu que he fet una interpretació superba a 'El ser querido'"

Victoria Luengo, nascuda a Palma, criada al barri de la Sagrada Família de Barcelona i que viu des de fa anys a Madrid, fa molt de temps que no li cal demostrar que és una de les millors actrius de la seva generació.

Ha treballat per partida doble amb Pedro Almodóvar i Rodrigo Sorogoyen, ha triomfat a Canes amb "El ser querido", que està preseleccionada per representar Espanya als Oscars, i els grans premis de casa nostra i de més enllà porten el seu nom.

Ha enlluernat els espectadors i la crítica internacional en el paper d'Emilia, la filla d'un pare absent amb qui ha de retre comptes, un director de cine interpretat per Javier Bardem.

El salt al cinema francès

Només ella sap si arribar a Hollywood és un somni que es pot convertir en realitat.

De moment, diu que li queda a anys llum, tal com ha explicat en una entrevista al programa "El suplement" de Catalunya Ràdio: "No he somiat mai en això, la veritat, a fer una gran producció d'aquestes de Hollywood. Sí que he somiat moltes vegades a fer cinema europeu."

Un somni, el del cinema europeu, que s'acaba de complir, perquè ha participat en la producció francesa "Les Neiges de Grenade" interpretant en francès una noia d'origen espanyol.

Un primer pas per internacionalitzar la seva carrera, reconeix: "No sé com anirà, però l'he rodat amb la Léa Drucker, que és una de les actrius més importants ara mateix del cinema francès. Així que com a mínim sé que la veurà molta gent."

El 2 d'octubre també s'estrenarà a Prime Video la segona temporada de "Reina roja". I anirà al Festival de Sant Sebastià amb la coproducció de 3Cat "Sants", del director Mikel Gurrea, amb qui també va treballar a la pel·lícula "Suro". "Sants" serà un dels títols que competirà per la Conxa d'Or. És una història sobre lladres de figures religioses.

I no deixa el teatre. L'11 de febrer estrenarà "Un drama romàntic" dirigida per Lucía Carballal al Teatre Lliure.

Elogis inesperats de Spielberg

És indiscutible que el fet que Javier Bardem sigui una estrella de Hollywood li podria obrir portes al mercat americà com a actriu revelació, i més si la pel·lícula de Sorogoyen acaba competint als Oscars.

En aquest sentit, Luengo ha explicat una anècdota amb Bardem que l'ha impactat: "Una cosa que he explicat molt poc és que l'altre dia el Javier em va reenviar un missatge on una persona li deia: "M'ha encantat. És molt crua, és absolutament dolorosa. És absolutament veritat. La pel·li és complexa, és valenta. Javier, ja és una de les meves pel·lis preferides teves."

Al principi, ella no sabia de qui era el missatge, i l'hi va preguntar a Bardem. Ell li va respondre: "És d'un director que va fer una pel·lícula, no sé si la vas veure, que es deia 'ET'."

Aleshores ella hi va caure: "I jo em vaig posar a plorar, Roger, perquè era Steven Spielberg! Ha escrit el meu nom en un whatsapp. Vaig plorar perquè és el director que he mirat més, que ho és tot! Llavors, que ell hagi vist la meva feina, que hagi escrit el meu nom i que li hagi flipat la pel·li va ser absolutament al·lucinant, al·lucinant."

L'actriu assegura que no gosa somiar a participar en alguna producció de Spielberg, però el fet que el director nord-americà li reconegui la feina és un regal inesperat: "No m'atreveixo a pensar en això. Jo soc aquí, no en el pas següent, però m'està portant coses molt maques, això."

Una història en part autobiogràfica

Luengo ja ha explicat altres vegades que ella també va tenir un pare absent i que el que s'explica a la pel·lícula també és la seva història.

No en el sentit literal, esclar: "Hi ha moltes coses de la pel·lícula que són falses, no són de la meva vida, però la llavor d'aquesta ferida d'abandonament sí que la conec perfectament."

També diu que el fet d'interpretar la filla d'un pare distant li ha fet recol·locar coses del seu propi passat: "Es tracta de posar la teva història, la teva personalitat, i de sublimar la teva vida amb l'art. Tot això et porta a un lloc que a vegades t'ajuda a entendre les coses".

També assegura que la pel·lícula era difícil i el personatge d'Emília, complicat, perquè és contingut i no té escenes gaire explosives. "Vaig dir-me a mi mateixa que volia que fos una pel·li que, quan anés a rodar, jo hagués decidit abans quines coses fer", explica Luengo, i afegeix: "En aquest cas, he fet un salt a l'abisme."

El seu pare ja és mort i no podrà veure la pel·lícula. Ella diu que només li hauria agradat en part que la veiés: "Hi ha una part de mi que no. No l'he feta per a ell, l'he feta per mi. I per a totes aquestes persones que m'escriuen per dir-me: 'Jo he viscut això'."

Tot i això, Luengo diu que hauria estat bonic parlar-ne amb el pare: "Si l'hagués vist, segurament hauria estat maco poder tenir una conversa, però estic tranquil·la que no l'hagi vista."

La seva mare va reaccionar amb entusiasme quan li va dir que faria aquesta pel·lícula amb la seva pròpia història de fons i amb Javier Bardem al costat: "Ma mare es va quedar planxada a terra quan va saber que treballaria amb Javier Bardem. A ella això li va esborrar tota mena de sinopsi sobre la pel·lícula!", riu Luengo.

I quan es van conèixer amb l'actor, la mare es va emocionar molt. "Va conèixer el Javier Bardem i plorava. I el Javier li va dir: "Tens una filla meravellosa, és molt bona persona, no dic ja com a actriu, que és molt bona."

Victoria Luengo assegura que ha vist totes les pel·lis de Bardem, que l'admira i que somiava poder treballar amb ell: "Tenir-lo al davant i aprendre de la seva manera de fer ha estat molt maco. Rodar pelis és com la vida, gent que es troba i t'hi entens més o menys i amb Bardem ha estat al·lucinant el procés, no només el resultat. Treballar amb ell ha estat molt bonic."

Luengo diu que sap que el moment que viu és excepcional i que mira d'estar serena: "Em permeto al·lucinar, celebrar i agrair. Cada dia agraeixo la posició i el lloc on soc. Soc molt treballadora i formigueta. Em preparo de manera intuïtiva."

El fet de viure a Madrid fa que no pugui veure la seva mare tant com voldria: "Sents moltes vegades que t'agradaria passar molt més temps amb ells. Molta gent, després de veure 'El ser querido' em diu: "He sortit i he trucat al meu pare o he sortit i he trucat a la meva mare."