
Les protestes s'estenen arreu d'Europa: els joves surten al carrer a Itàlia, Albània i Bèlgica

Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Una altra jornada de protestes contra la precarietat i l'elevat cost de la vida arreu d'Europa: més enllà de França –on aquest dissabte s'han repetit les protestes–, aquest dissabte els estudiants han tornat a sortir al carrer a diverses ciutats d'Itàlia, Bèlgica o Albània.
Si bé fa setmanes que joves de diferents països protesten contra la falta de perspectives de futur, les mobilitzacions han agafat més volada des del cap de setmana passat, sobretot pels enfrontaments entre policia i manifestants i pels saquejos i destrosses provocats.
Aquest dissabte hi ha hagut aldarulls i xocs entre cossos policials i estudiants a Albània, Bèlgica, Itàlia i França.
Queixes contra la corrupció i la falta d'oportunitats a Albània
A Tirana, la capital d'Albània, els enfrontaments entre la policia i els manifestants han deixat més de 300 ferits, segons informa l'agència France-Presse. Les autoritats han detingut desenes de manifestants.

Es tracta de la dotzena jornada de protestes antigovernamentals amb violència al país balcànic, on els estudiants i el partit Demòcrata –a l'oposició– denuncien la corrupció del govern i demanen la dimissió d'Edi Rama, primer ministre del país des del 2013. També reclamen una millora de l'educació i més oportunitats laborals.
En declaracions a l'agència Reuters, Orgeta Likaj, jove de 29 anys, ha explicat que esperen que el govern de Rama prengui consciència del rebuig de la població a la corrupció que envolta el seu executiu. Daniel Tahiri, jove de 18 anys, ha qualificat el govern albanès de "dictadura disfressada de democràcia":
Els albanesos ens hem despertat.
Els manifestants han llançat pedres contra la policia, que ha respost amb canons d'aigua. Els concentrats han calat foc a diversos edificis governamentals i bancs, i han trencat les finestres de diversos comerços.

Fa mesos que milers d'albanesos protesten contra el govern del primer ministre en la coneguda com la revolució dels flamencs, que va començar per mostrar el rebuig de la població contra un projecte urbanístic de luxe impulsat per Jared Kushner, gendre del president estatunidenc Donald Trump.
La violència va esclatar el 13 d'octubre i es va intensificar en la protesta de dissabte passat, 17 d'octubre, quan milers de persones es van concentrar davant del Ministeri d'Educació i van llançar pedres contra la policia, que va respondre amb gas lacrimogen, canons d'aigua i bales de goma.

Fort desplegament policial i militar per vigilar les protestes a Itàlia
A Itàlia, milers de persones s'han manifestat aquest dissabte a diverses ciutats enmig d'un fort desplegament policial i de l'exèrcit. Els manifestants, principalment joves, denuncien l'encariment del cost de la vida i de l'habitatge i la despesa militar.
Hi ha hagut marxes a Roma, Milà, Torí, Nàpols, Bolonya i Florència, ciutats on s'han viscut moments de tensió amb les forces policials.
A Bolonya hi ha hagut enfrontaments amb la policia, que ha utilitzat els canons d'aigua per dispersar la gent.
A Torí, hi ha hagut tensió entre els manifestants, que han cremat una fotografia de la primera ministra, Giorgia Meloni, i els agents antidisturbis. La marxa tenia com a objectiu protestar contra les polítiques de rearmament, l'encariment del combustible i la proliferació dels centres de dades.

A Milà, capital econòmica d'Itàlia, les autoritats han desplegat un fort dispositiu de seguretat, amb 1.400 agents de policia i 500 militars. Les marxes han reunit centenars de manifestants, que han avançat fortament vigilats pels cossos de seguretat.
La ciutat va ser l'epicentre dels aldarulls de la setmana passada, que es van produir després d'una manifestació per protestar contra l'encariment de la vida i el desmantellament dels serveis públics.
Aquest dilluns, el govern de Giorgia Meloni va anunciar l'enviament de militars a Milà fins a finals d'any i va aprovar un decret d'emergència que inclou la creació del delicte de participació violenta en una manifestació i que permet detenir menors d'edat de manera preventiva.

A Roma, centenars de joves i estudiants s'han manifestat enmig d'un fort dispositiu policial. Prèviament, la policia havia identificat més de 200 joves i n'ha traslladat 63 a dependències policials després de requisar-los passamuntanyes, màscares i aerosols.
Aquest dissabte al matí, el ministre de l'Interior, Matteo Piantedosi, ha anunciat la detenció del presumpte líder del Moviment 17 d'Octubre, col·lectiu anònim sorgit arran de les protestes de dissabte passat a Milà i que acumula més de 46.000 seguidors a Instagram.
Enfrontaments entre manifestants i policia a Brussel·les
A Bèlgica també hi ha hagut enfrontaments entre manifestants i cossos policials a Brussel·les, la capital, on la policia ha utilitzat gas lacrimogen i gas pebre per dissoldre les protestes.
Des d'aquest mes de març, els estudiants es manifesten a la capital comunitària per reclamar una millora del sistema educatiu i per denunciar la violència policial i les reformes que vol impulsar el govern de Bart de Weber.
Centenars de manifestants, principalment joves, s'havien aplegat aquest dissabte al migdia al centre de la capital en una manifestació no autoritzada. La convocatòria s'ha fet sobretot a través de les xarxes socials.

En un comunicat emès aquest dissabte a la tarda, després de les marxes, la policia de Brussel·les ha informat que no s'ha produït cap incident greu durant les manifestacions i ha informat que han detingut temporalment nou persones: cinc per alteració de l'ordre públic i quatre per possessió d'armes i incitació als disturbis.









