L'Audiència Nacional amnistia els 12 CDR acusats de terrorisme pel cas Judes
L'Audiència Nacional ha amnistiat els 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investigats per terrorisme en el marc de l'operació Judes.
La resolució del tribunal ha decretat el sobreseïment de la causa aquest divendres, basant-se en l'argumentació de la justícia europea sobre la llei d'amnistia.
Aquest pas posa punt final a set anys de procés judicial, en què la Fiscalia va arribar a demanar 27 anys de presó per a 8 dels investigats pels delictes d'integració a organització terrorista, tinença i fabricació de substàncies explosives i estralls en grau de temptativa. Tres dels encausats van passar tres mesos a la presó de Soto del Real.
A la resta d'investigats, el ministeri públic els acusava exclusivament de pertànyer a una organització terrorista, i els demanava vuit anys de presó.
Operació policial amb 500 guàrdies civils
El dispositiu el va dirigir la Guàrdia Civil el 2019, just abans que es fes pública la sentència del procés.
500 agents es van desplegar per diferents localitats de Catalunya i van detenir diverses persones per formar part dels CDR.
La investigació sostenia que es van integrar en un grup anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí, jeràrquic i estable, amb l'objectiu de dur a terme accions violentes o atemptats amb explosius "mitjançant una estratègia planificada i organitzada"
Assegurava que estaven preparats per cometre accions terroristes contra torres d'alta tensió o el Parlament i que estaven entrenats en la manipulació de substàncies explosives com la termita.
Segons l'escrit d'acusació del fiscal, es tractaria d'"un grup reduït d'individus de diferents CDR, que evidencien una gran radicalitat" i que serien els encarregats de "les accions més sensibles".
Alguns exemples, segons l'acusació, són actes de protesta del 21 de desembre del 2018, amb motiu del Consell de Ministres celebrat a Barcelona; o bé el llançament d'oli a la calçada de la C-55, que el febrer del 2019 va obligar a tallar la via el dia que eren traslladats a Madrid els presos independentistes que eren a la presó de Lledoners.
Mai, però, es van aportar proves de pes en el cas, tal com va admetre la mateixa Audiència Nacional quan va deixar sortir de la presó els CDR empresonats.
La gestió policial de l'operació Judes fins i tot va provocar tensions al Ministeri de l'Interior, que van acabar amb la destitució del cap de la Guàrdia Civil. També hi va haver denúncies de tortures, entre crítiques al jutge per no investigar prou els fets.
Els detinguts sempre han defensat que eren activistes i que en cap cas preparaven accions terroristes.
Demanen l'amnistia i el cas arriba al TJUE
A les portes del judici, el Congrés dels Diputats va aprovar la llei d'amnistia i tant la Fiscalia com la defensa dels acusats van demanar aplicar-la. Ara bé, el magistrat de l'Audiència Nacional no va veure clar que els fets investigats per terrorisme quedessin inclosos dins la llei.
En la resolució, s'argumentava que la llei d'amnistia podria contravenir "greument" el dret comunitari i "la ferma lluita que manté la Unió Europea" contra el terrorisme. Per això, va plantejar el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
Aval europeu
El TJUE va avalar aquest juliol la llei d'amnistia pel que fa als delictes de terrorisme. En la sentència –que també va concloure que les despeses del referèndum de l'1 d'octubre i del procés són amnistiables–, el tribunal europeu accepta que s'apliqui l'amnistia als actes qualificats de terrorisme que "no hagin causat de forma intencionada greus violacions de drets humans".
Arran d'aquesta resolució, la Fiscalia va demanar definitivament l'aplicació de l'amnistia per als 12 CDR investigats i arxivar la causa.
11 guàrdies civils, amnistiats abans
L'operació Judes va obrir una altra causa judicial contra 11 guàrdies civils acusats de maltractaments. Se'ls va investigar per la detenció i trasllat a Madrid d'un dels CDR, el sabadellenc Jordi Ros. L'Audiència Provincial de Barcelona va ordenar tirar endavant la investigació perquè els fets "poden constituir delictes de tortura i contra els drets fonamentals comesos pels agents de l'autoritat".
La jutge que instruïa el cas va citar a declarar els agents i els comandaments del dispositiu, però la declaració no es va fer mai. La mateixa jutgessa va suspendre la citació al·legant que s'estava estudiant la possible aplicació de l'amnistia. La causa finalment va quedar arxivada el març de l'any passat.
