El Tribunal de Comptes amnistia Puigdemont, Mas i Junqueras i una trentena d'exalts càrrecs per les despeses de l'1-O
El Tribunal de Comptes ha amnistiat els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas, el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, i una trentena d'exalts càrrecs del govern que estaven encausats per les despeses del referèndum del 2017.
Els afectats pel procediment ja no hauran de pagar els 5,3 milions d'euros que els reclamava el Tribunal, dels quals ja n'havien consignat 4,1 milions a través de fiances.
La decisió arriba després que aquest juliol el Tribunal de Justícia de la Unió Europea avalés l'aplicació de la llei d'amnistia en dues sentències on dictava que la norma era conforme al dret de la Unió Europea.
No hi ha fons europeus
Un cop coneguda la sentència europea, el tribunal encara no va aplicar l'amnistia amb l'argument que el TJUE indicava que es podia fer sempre que els fons utilitzats "no procedissin del pressupost de la Unió Europea ni hi estiguessin destinats".
Per això, el tribunal va donar deu dies a les parts implicades per presentar al·legacions i documentació en relació amb l'origen dels fons.
Va ser en aquest punt quan la Generalitat va presentar un escrit en què demanava l'aplicació de l'amnistia i l'aixecament de les mesures cautelars per l'1-O i per l'acció exterior del govern.
Finalment, però, el Tribunal constata a la seva sentència que "no es van utilitzar fons procedents del pressupost de la Unió Europea per realitzar les despeses" i conclou que "procedeix aplicar" la llei d'amnistia i "declarar extingides les presumptes responsabilitats comptables".
Una llarga investigació amb 35 encausats
En total, el Tribunal de Comptes va obrir una investigació contra 35 persones en relació a les despeses del referèndum del 2017 i la seva internacionalització.
Entre ells hi havia els expresidents Puigdemont i Mas, però també exconsellers com ara Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Lluís Puig o Andreu Mas-Colell i directius del Diplocat –òrgan de diplomàcia pública del govern– o delegats del govern a diferents països.
El novembre de 2023 –coincidint amb el registre al Congrés de la llei d'amnistia– es va fer el judici per aquesta causa, però la sentència no es va arribar a dictar mai, va quedar en suspens a l'espera de l'aplicació de l'amnistia que s'ha fet efectiva 3 anys després.
En realitat, eren dues causes diferents per suposada responsabilitat comptable que es van concentrar en una de sola.
Per una banda hi havia els diners que el govern hauria gastat per organitzar el referèndum de l'1 d'octubre, com ara les campanyes de publicitat o els pagaments a experts i a observadors internacionals.
I per l'altra, els diners que el govern es va gastar per promocionar la causa independentista a l'estranger entre el 2011 i el 2017. En aquest cas, el Tribunal de Comptes va fiscalitzar l'acció exterior de la Generalitat durant tots aquests anys.
Els amnistiats, satisfets
Esquerra s'ha felicitat per l'aplicació de l'amnistia a la causa del Tribunal de Comptes amb la qual "s'acaba definitivament el malson" de les persones encausades i ha reclamat "l'aplicació immediata de l'amnistia a les causes que encara es mantenen vives".
De la seva banda, l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat que "s'acaba una altra etapa de la repressió i la persecució que hem patit moltes persones" i ha lamentat "les contínues estratègies de molts tribunals de l'Estat negant-se a aplicar, des de fa més de dos anys, una llei aprovada pel Parlament espanyol".
