Què explica la debacle a PISA: lectura precipitada, pantalles, l'aturada de la pandèmia i falta de recursos
L'últim informe PISA ha deixat un diagnòstic dur per al sistema educatiu espanyol i, també, per al català. La prova, que avalua cada tres anys els coneixements d'alumnes de 15 anys arreu del món, confirma una tendència que els experts ja fa temps que han constatat.
La comprensió lectora s'enfonsa i els dispositius digitals hi tenen molt a veure. En declaracions a 3CatInfo, Mireia Usart, investigadora en tecnologia educativa, ho explica sense embuts:
És com la mort anunciada d'una tendència que ja venia des de feia deu anys.
Des del 2015, els informes PISA apuntaven a aquesta direcció negativa, i aquesta última edició n'ha disparat la davallada.
No és, però, l'única explicació que donen els especialistes en educació consultats per 3CatInfo. Apunten a un còctel de factors que van des de l'aprenentatge endarrerit en els mesos pandèmia fins als condicionants d'accés a la formació, passant per la poca prioritat que s'hi ha donat políticament.
Més lectura en pantalla = menys comprensió
El descens en comprensió lectora és la dada que més ha cridat l'atenció d'aquesta edició. Espanya passa dels 474 punts de l'anterior informe als 451 actuals. Això representa una pèrdua de 23 punts, lluny de la mitjana de l'OCDE, de 463 punts, i sobretot dels 503 que obté el Japó, un dels referents mundials en aquesta competència.
Un dels elements centrals del debat és l'ús dels dispositius digitals a les aules. Segons les dades de PISA, els estudiants espanyols dediquen de mitjana de dues hores diàries a l'ús de pantalles a l'escola per a activitats d'aprenentatge. Aquesta és una xifra que queda per sota de la mitjana internacional; l'informe de l'OCDE situa la mitjana dels països de la UE entre tres i quatre hores diàries.
Tot i això, aquest ús de pantalles té un impacte constatat. El responsable de l'informe de l'OCDE, Tue Halgreen, argumenta que l'alumnat s'ha acostumat a una lectura precipitada i que això afecta la capacitat de comprensió. Els mals números dels resultats PISA demostren que "hi ha estudiants que llegeixen molt ràpid, però no aconsegueixen captar el contingut de manera adequada", conclou.
Els problemes es concentren especialment quan els textos superen les 400 paraules.
La ministra d'Educació espanyola, Milagros Tolón, ha apuntat en la mateixa direcció en una entrevista a la Cadena SER, on ha reconegut que els joves han desenvolupat "hàbits digitals marcats per la brevetat" i per una forma de llegir "més ràpida i superficial que la que requereix un text llarg o complex".
"El problema no és la tecnologia en si mateixa, sinó la distracció"
Usart matisa que el problema no és la tecnologia en si mateixa, sinó les interrupcions constants que generen els dispositius mòbils, tant si es llegeix en paper com en pantalla.
Aquesta lectura fragmentada, coneguda com a lectura hipertextual, dificulta la concentració necessària per abordar textos llargs i complexos.
L'experta considera que la tecnologia no s'ha de prohibir mai de manera genèrica. El que defensa és diferenciar la tecnologia pedagògica dels dispositius mòbils personals, que a primària ja estan prohibits i que, segons ella, no haurien de formar part de la rutina escolar dels infants.
En aquesta línia, Nel Martí, director de l'Institut Maria Àngels Cardona de Ciutadella, a Menorca, ha explicat al programa "La selva" de TV3 que, davant les dificultats dels alumnes per a la lectura i l'escriptura, el seu centre ha canviat aquest curs el model de suport a l'aprenentatge i recupera els llibres, els dossiers i el paper com a eines principals:
El Chromebook deixa de ser l'element central a l'aula i passa a un ús més puntual, reservat a l'aula d'informàtica.
La intel·ligència artificial com a arma de doble tall
Un dels aspectes més nous d'aquesta edició és l'anàlisi de l'ús de la intel·ligència artificial per part dels estudiants. Més de la meitat de l'alumnat, un 54%, fa servir almenys un cop per setmana xatbots com ChatGPT per rebre ajuda en l'aprenentatge, mentre que només un 8% assegura no utilitzar-ne mai o gairebé mai.
Els resultats, però, varien molt segons l'ús que se'n fa. Halgreen ha explicat que "com més es fa servir la IA en treballs de recerca, pitjors solen ser els resultats acadèmics", un patró que es repeteix també a escala individual.
La fotografia canvia quan l'eina es fa servir com a simple suport en l'aprenentatge. Aquí la correlació amb els resultats és molt menys clara, segons l'OCDE.
Els estudiants que no utilitzen mai la IA per aprendre no obtenen millors resultats que els que ho fan una o dues vegades per setmana.
Això comença a suggerir que fer-ne un ús moderat podria no ser necessàriament perjudicial.
La pandèmia i la desigualtat social, dues realitats que encara pesen
Més enllà de les pantalles, els experts consultats assenyalen altres causes estructurals. En declaracions a 3CatInfo, el professor de Polítiques Educatives de la UPF Francesc Pedró situa els efectes de la pandèmia com una possible explicació de fons.
En molts països, l'aturada de l'assistència presencial es va allargar un any i mig i, en alguns casos, fins a dos anys.
Per l'expert, aquests alumnes encara arrosseguen l'impacte d'aquella interrupció escolar. Pedró també vincula la davallada amb el canvi en els hàbits de lectura fora de l'aula, un fenomen que relaciona directament amb les distraccions digitals.
Com a nota positiva, la investigadora en desigualtats educatives de la Universitat de Barcelona Sheila González Motos destaca que Espanya continua sent un dels països més equitatius de l'OCDE, amb una distància més petita que la mitjana entre l'alumnat més vulnerable i el més afavorit.
Tot i això, adverteix que l'origen social segueix sent el factor que més pes té a l'hora d'explicar el rendiment escolar en tots els països analitzats.
Cap a quin model educatiu anem?
En una entrevista a 3CatInfo, la sociòloga i directora d'investigació de la Fundació Bofill, Mònica Nadal, ha defensat que el sistema té capacitat per revertir la situació perquè els problemes ja estan diagnosticats des de fa anys, igual que les polítiques que han funcionat en altres països.
Segons Nadal, calen prioritat política, recursos i, probablement, un sobreesforç pressupostari després d'anys d'infrafinançament.
Per la seva banda, Pedró ha aportat una dada al programa els "Matins" de TV3 que trenca alguns tòpics sobre la davallada. Segons les seves anàlisis i amb l'exclusió de les dades catalanes en els càlculs de l'informe:
La caiguda no s'ha produït principalment entre els alumnes més vulnerables dels països de l'OCDE, sinó que s'ha notat especialment entre elsalumnes més avantatjats socialment i econòmicament.
Per això veu urgent repensar algunes de les explicacions més habituals sobre l'origen del problema.
Formació docent contínua
Quan es parla de solucions, Usart posa el focus en la formació dels mestres i, en particular, del model de formació dual que s'aplica a Suïssa.
En aquest sistema, els futurs docents combinen des del primer curs a la universitat les classes teòriques amb la pràctica directa a les aules, acompanyats per un professor universitari i per un tutor al mateix centre escolar.
La diferència respecte a altres models és precisament aquest contacte immediat amb la realitat de l'aula.
Segons Usart, viure aquestes situacions durant la formació inicial construeix professionals més preparats i més ben formats per acompanyar l'alumnat. Aquest model, però, no és gratuït. Requereix una inversió sostinguda, també en la formació continuada al llarg de tota la carrera professional, de manera que puguin seguir el ritme dels canvis pedagògics i tecnològics.
