Nova York no s'atura ni l'11 de setembre, 25 anys després dels atemptats
L'11 de setembre del 2001 és la data del dia més fosc que ha viscut la ciutat de Nova York. L'11S ni es pot ni tampoc s'ha d'oblidar, i a la metròpolis més important dels Estats Units han sabut trobar un equilibri entre l'exercici de memòria històrica, el respecte a l'honor de les víctimes i la inevitable atracció turística.
L'anomenada "zona zero" de Nova York és un memorial dedicat als milers de víctimes dels atemptats d'Al-Qaeda. Els perímetres de les dues Torres Bessones continuen existint gràcies a uns salts d'aigua que no s'aturen i que conviden els visitants a romandre en silenci mentre senten el soroll de l'aigua caient sense pausa en el que sembla un pou sense fons que s'omple de llàgrimes.
L'indret és ple cada dia de turistes de tot el món i també de la resta dels Estats Units. Un grup d'estudiants alemanys explica les similituds que troben entre aquest memorial i el dedicat a l'Holocaust a Berlín. "Tots dos representen fets inacceptables", diu un d'ells. Un turista italià, de Sicília, mira d'explicar al seu fill adolescent el que "no s'hauria de repetir mai més" i una novaiorquesa explica que cada cop que una amistat la visita la porta a la zona zero perquè "és un lloc que et fa pensar molt".
Un museu subterrani
Entre les fonts que ens recorden les Torres Bessones hi ha l'entrada al museu subterrani. Per a molts és més un cementiri que no pas un museu. Es tracta d'unes galeries de grans dimensions que recorren els fonaments d'aquells dos gratacels que van marcar l'skyline de Nova York durant moltes dècades. En diferents sales s'hi expliquen els fets de l'11S de manera cronològica i molt detallada. El museu és, de fet, un altre memorial. Un altre indret per a la reflexió. La visita pot ser extenuant físicament i emocionalment.
La zona zero rep milers de visites de turistes diàriament tot l'any. Només l'11S es converteix en l'excepció perquè aquell dia s'hi apleguen els familiars de les víctimes i les autoritats polítiques de Nova York i també dels Estats Units. D'ençà de fa uns anys ho fan amb una condició: no s'hi poden fer discursos polítics.
El silenci és el protagonista. Coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari dels atemptats, s'han posat de manifest diverses circumstàncies que mostren que algunes ferides encara no estan tancades. D'entrada, les físiques, ja que hi ha persones que han desenvolupat malalties cancerígenes perquè van inhalar l'aire contaminat pels fums, les fibres i tota mena de materials tòxics que es van concentrar amb l'esfondrament dels edificis.
Les associacions en defensa dels drets d'aquests supervivents han aprofitat per denunciar la situació novament. Una exposició temporal estrenada coincidint amb l'aniversari també incideix en aquesta qüestió.
Una ferida invisible
Una altra ferida encara oberta és la intensificació de la islamofòbia arran dels atemptats.
El cas de Mohammed Salman Hamdani és un exemple de la mala posició en què van quedar els musulmans de Nova York arran d'aquella tragèdia. Talat Hamdani, la seva mare, ens ha obert les portes de casa seva a Long Island per parlar d'un noi que va desaparèixer entre les runes del World Trade Center. Aleshores era cadet de la policia de Nova York. Només tenia 23 anys.
L'11 de setembre del 2001, en Salman, tal com s'hi refereix la seva mare, no va respondre les trucades dels seus pares. Després de veure a la televisió el que havia passat, no van trigar a pensar que en Salman podia estar entre les víctimes. Però la reacció de les autoritats va ser un altra. Al jove, musulmà i d'origen pakistanès, se'l va etiquetar com a sospitós i es van distribuir cartells amb la seva imatge i el missatge que estava en cerca i captura.
El cop per a la família Hamdani no podia ser més fort. Durant mesos el van estar buscant. Fins i tot van fer una visita a la presó d'alta seguretat de Guantánamo, a Cuba. No el van trobar.
Transcorregut gairebé mig any des dels atemptats, quan ja s'havia aturat la cerca de supervivents, els forenses van trobar les restes d'en Salman a la zona zero gràcies a les proves d'ADN. Un cinturó, uns texans esparracats i restes mortals.
En Salman va sacrificar la seva vida intentant salvar la d'altres persones, però mai se li ha acabat de fer justícia. El seu nom està inscrit al memorial al costat dels de la resta de víctimes, però no se l'ha reconegut oficialment com a rescatador.
La seva mare assegura que ho ha demanat a l'actual alcalde de Nova York, que, a banda de ser també musulmà, té un cognom similar al seu. De moment, no ha obtingut cap resposta de Zohran Mamdani.
