La foto d'una Diada que va trencar la por: 50 anys després, els seus protagonistes la recreen
Hi ha imatges que expliquen una època. I aquesta n'és una: la fotografia en blanc i negre mostra un jove amb una senyera lligada al braç.
Podria semblar una imatge més d'una manifestació de l'11 de Setembre, però està feta en un moment en què portar una bandera catalana al carrer encara era un gest carregat de significat polític. És el 1976 i han passat només uns mesos des de la mort de Francisco Franco.
La imatge és una de les fotografies que Quim Curbet va fer durant aquella jornada al Camp de Mart de Girona. Tenia 17 anys, a punt de fer-ne 18, i havia anat a la Diada amb una càmera. Va disparar tot un carret, 36 fotografies, entre les quals hi havia la del jove Josep Pujades, que aleshores tenia 18 anys i era a primera fila.
Pujades, que va acabar convertint-se en un dels rostres d'aquella Diada, recorda aquella fotografia:
La foto fa molta il·lusió perquè hi surts tu i t'identifiques tu i la gent t'identifica.
La senyera que portava aquell dia, de fet, encara la conserva. Era una senyera sense pal, una opció que permetia portar-la sense fer-la tan visible.
Una Diada enmig de la por
L'11 de Setembre del 1976 arribava pocs mesos després de la mort de Franco i la manifestació d'aquella Diada va ser, precisament, una de les primeres que es podien celebrar de manera autoritzada després de la dictadura.
La convocatòria es presentava com un acte polític i festiu, però el context encara era el d'un règim viu que no havia desaparegut, tal com recorda Curbet:
Abans els actes al carrer eren actes oficials, no es permetien ni es podia somiar.
Per a molts dels joves que hi van participar, la convocatòria va ser una oportunitat excepcional per expressar públicament unes idees que fins aleshores havien quedat restringides a l'àmbit privat.
Ricard Martorano tenia aleshores 16 anys. Anava als escoltes i, un dissabte, ell i dos companys van veure la convocatòria. El tema polític, explica, "estava bullint" i els feia molta il·lusió poder assistir a l'acte. Però hi havia una altra realitat: la por.
No vaig dir res als pares, perquè encara hi havia molta por.
L'ambient al Camp de Mart era festiu, però també tens. Josep Pujades recorda la presència de policia de paisà, de la Brigada Políticosocial i de la Guàrdia Civil. El fet que l'acte fos autoritzat donava una certa tranquil·litat, però la presència policial recordava que encara no s'havia deixat enrere la repressió.
Les fotografies d'aquell dia també ho expliquen. Pujades calcula que hi devia haver unes 2.000 persones i destaca que hi havia poques senyeres i encara menys pancartes. "Les estelades, ni pensar-hi", recorda. I és que, en aquell moment, fins i tot portar una pancarta podia ser un risc.
La primera vegada que van sentir "Els segadors"
La jornada també va ser un cúmul de primeres vegades. Una de les més recordades va arribar quan Dolors Laffitte va pujar a l'escenari i va anunciar que es cantaria l'himne nacional de Catalunya: "Els segadors".
Per a Martorano, va ser una sorpresa. A casa li havien explicat que l'himne era "La Santa Espina". Quan va sentir "Els segadors" i en va escoltar la lletra, la reacció va ser immediata:
Quan vaig sentir la lletra, va ser una emoció molt gran.
Aquell moment, explica ara, va ser molt més que cantar una cançó. El recorda com "la presa de consciència nacional de per vida".
Curbet també explica que aquella va ser la primera vegada que escoltava "Els segadors" en públic: "Abans no l'havíem escoltat mai en públic ni sabíem que era l'himne de Catalunya." Per això, diu, va ser "una emoció especial, perquè era la primera vegada".
El record d'un moment històric
Per als tres testimonis, aquella Diada va significar molt més que una concentració al carrer. Va ser una primera expressió pública de llibertat, catalanisme i voluntat democràtica en els primers mesos de la Transició.
Cinquanta anys després, les fotografies permeten recuperar aquell ambient i posar-hi cares. I la imatge de Pujades amb la senyera al braç n'és una de les més simbòliques, explica Curbet:
Per als gironins, jo crec que va ser una fita important.
Part del material d'aquella Diada es pot consultar a l'Arxiu Municipal de Girona. L'Ajuntament ha fet una crida a les persones que van participar en aquella jornada i que encara conservin fotografies, documents o altres materials perquè es posin en contacte amb l'Arxiu.
