Miquel Roca i la Diada del 1976: "No és possible parlar de llibertat sense respectar Catalunya"
Nou mesos després de la mort del dictador Francisco Franco, el 1976 la societat catalana es preparava per commemorar la primera Diada en 40 anys. Adolfo Suárez acabava de substituir Arias Navarro al capdavant del govern espanyol i preparava la transició política.
Per això no podia mantenir la prohibició de la celebració catalanista.
Sí, però a Sant Boi
Els representants del Consell de Forces Polítiques –els partits que en pocs mesos protagonitzarien el canvi polític– i de l'Assemblea de Catalunya –que aplegava l'activisme i les entitats socials i culturals del país– van haver de negociar amb el governador civil del moment, Salvador Sánchez-Terán.
Va ser en aquestes converses que es va arribar al pacte de fer una concentració allunyada del centre de Barcelona, per la por del govern espanyol que es produïssin conflictes, com havia passat en altres indrets de l'Estat, com ara uns mesos abans a Vitòria, on la policia va matar cinc persones.
Els organitzadors es van negar a negociar el contingut de l'acte amb Sánchez-Terán. Representant del sector aperturista del règim, el governador civil va entendre que no hi podia haver més condicions que les que ja havia imposat celebrant un sol acte a Catalunya i lluny de Barcelona.
De fet, ni el lema inequívoc de la convocatòria es va posar en dubte: "Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia".
Una proposta de Josep Benet
El lloc triat va ser Sant Boi de Llobregat, una localitat a uns 15 quilòmetres de Barcelona, ja molt mal comunicada l'any 76. El polític i historiador Josep Benet va proposar aquest municipi perquè hi està enterrat Rafael Casanova.
La convocatòria va reunir milers de persones a la plaça de Catalunya de Sant Boi. Els oradors van ser Jordi Carbonell, de l'Assemblea de Catalunya, Miquel Roca, en nom del Consell de Forces Polítiques de Catalunya, i l'activista cultural Octavi Saltor, que venia a representar els sectors més tradicionalistes de l'antic catalanisme i les organitzacions no adscrites.
L'acte el va conduir l'actriu Pepa Arenós, que va llegir el missatge del president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas.
50 anys després, Miquel Roca
Dels tres oradors, només Miquel Roca segueix en actiu. Cinquanta anys després ens rep al seu despatx d'advocats a Barcelona. Parla de la primera Diada amb l'orgull d'haver aconseguit una fita que molts havien somniat durant dècades, i rememora:
L'Espanya grisa esperava molt de la Catalunya en color. Transmetíem el missatge que ens estenem a tots vosaltres, que amb nosaltres també arriba la llibertat.
L'exdirigent de Convergència Democràtica va pactar el discurs amb la resta de forces polítiques del Consell. Va ser un relat integrador en què es feia un paral·lelisme entre democràcia i llibertat i Catalunya.
No és possible parlar de llibertat sense respectar el que representa la identitat de Catalunya. Això no té sentit. Ni té sentit parlar de democràcia sense reconèixer el fet català. No tenia sentit l'any 76, ni en té ara. És un paquet que va junt.
Per Roca, la Diada de Sant Boi del 1976 va ser "l'inici solemne" d'una nova etapa que ja no es podia parar, "l'inici del procés real de la Transició a la democràcia en el conjunt de l'Estat". I assegura que el canvi era irreversible perquè la gent, amb la mort del dictador, havia recuperat l'ambició de la llibertat. I de la mateixa manera que era irreversible el canvi, també era impensable, per als mateixos franquistes, resistir.
Lliçons de la Diada de Sant Boi
Miquel Roca va ser un dels ponents de la Constitució espanyola del 1977 i valora el fet que el president Tarradellas retornés la Generalitat abans fins i tot que s'aprovés la Carta Magna.
Reconeix que alguna cosa falla quan el jovent avui no valora prou la llibertat i la democràcia. Diu que potser no se'ls ha explicat prou bé d'on es venia l'any 1976, "d'on veníem, d'on vam fugir, del que vam guanyar... Malauradament, la llibertat la valores quan la perds".
L'exsecretari general de Convergència defuig que el seu discurs es pugui interpretar en clau d'actualitat, però no té inconvenient a reconèixer que l'esperit que es respirava a Sant Boi era d'unitat:
Catalunya som tots, vinguin d'on vinguin... en aquell moment això era molt transcendent, molt molt transcendent.
L'11 de setembre del 76, a Sant Boi, l'acte va acabar amb tots els concentrats cantant "Els segadors" dirigits des del faristol pel mestre Oriol Martorell. Molts sentien per primer cop l'himne i es van haver de repartir octavetes amb la lletra perquè la poguessin seguir.
Roca ens diu que els objectius establerts l'any 1976 es van complir, però que "més enllà de la recuperació de la democràcia, les institucions i la llibertat, tot el que quedi per fer, es pot fer". I sentencia: "Sense democràcia, sense institucions i sense llibertat, no podríem fer res."
Alhora, assegura: "Els grans moments del país, i sempre estem en grans moments a Catalunya –com a febles que som, necessitem grans moments– sempre requereixen una unitat bàsica." I acaba amb un emblemàtic:
Llarga vida a l'esperit de Sant Boi.
