Trump s'inventa una convenció a mida per evitar una patacada a les eleccions de novembre

El president dels Estats Units es juga a les eleccions legislatives del 3 de novembre la continuïtat d'aquell moviment tan personalista que els mitjans de comunicació hem anomenat trumpisme.

Sí, és habitual que uns comicis de mig mandat perjudiquin electoralment el partit que ostenta el poder, en aquest cas els republicans.

Però tenint en compte que l'índex de popularitat de Donald Trump es troba sota mínims i que les enquestes auguren una escombrada dels demòcrates (amb més o menys intensitat depenent del sondeig i de l'escó en joc), s'entén ràpidament la idea que el president s'ha tret de la màniga.

Trump ha triat l'American Airlines Center, un gran estadi de Dallas amb capacitat per a 20.000 persones (que els últims 25 anys ha acollit des de finals de l'NBA fins a concerts de grans estrelles del pop) per muntar un xou inèdit en la història del Partit Republicà: una convenció nacional, a l'estil de la prèvia a unes eleccions presidencials, per esperonar la mobilització de les seves bases de cara als comicis de la tardor.

Una convenció que confirma el plebiscit

La trobada s'allargarà dos dies (9 i 10 de setembre) i comptarà amb la participació de més de cent personalitats del Partit Republicà.

Hi faran discursos destacats membres del gabinet de Trump, com el vicepresident J. D. Vance, que parlarà dimecres a la nit, o el secretari del Tresor, Scott Bessent; i també alts representants del partit al Congrés, com el líder de la majoria a la Cambra de Representants, Mike Johnson.

I evidentment hi parlarà el president dels Estats Units, que ha promès per enèsima vegada que aquest serà el míting més gran de la història. Donald Trump té previst intervenir els dos dies de congrés. Això li donarà un pes i una presència que farà encara més difícil no llegir les pròximes eleccions com un plebiscit als seus primers dos anys de mandat.

Aquesta omnipresència del president posa en una situació incòmoda alguns dels republicans que es juguen el seu escó en aquestes eleccions, atrapats entre la lleialtat al líder implacable i el votant empipat, que podria decidir aquesta vegada castigar els candidats considerats "trumpistes".

A més, cal tenir present que el president té encara molts diners pendents de gastar en aquesta campanya electoral. L'organització de recaptació de fons MAGA Inc. disposa de 400 milions de dòlars a punt per invertir en candidats que el líder republicà decideixi que són dignes del seu suport.

La popularitat de Trump, sota mínims

Quan falten menys de dos mesos per als comicis, la popularitat del president Trump es troba al 38%, el nivell més baix en tot el seu segon mandat.

La decisió de llançar una guerra contra l'Iran amb objectius i resultats poc concrets (un 64% dels nord-americans considera que va ser un error), la pujada del preu del combustible des de l'inici de l'ofensiva (aquesta setmana el preu del dièsel ha assolit un nou rècord i s'ha elevat fins als 5,90 dòlars per galó) i la inflació derivada de la crisi (l'índex interanual el mes de juliol passat es va situar al 3,4%, lluny del 2% recomanat per la Reserva Federal) han disparat la impopularitat del líder republicà que, de sobte, es troba immers en una de les guerres interminables que ell mateix va prometre evitar si tornava a la Casa Blanca.

Guanyaran els demòcrates el Congrés dels EUA?

Les enquestes no són favorables als republicans i preveuen una bona nit per als demòcrates, tot i que en unes eleccions legislatives les majories poden dependre del que passi en un sol districte.

El cert és que el nivell de redistribució dels districtes de votació per beneficiar un partit o l'altre és tan estès arreu del país que finalment el resultat de les eleccions legislatives a la Cambra de Representants el decidiran una vintena de districtes electorals.

Segons el think tank de Washington Brookings Institution, dels 435 escons de la cambra baixa n'hi ha 77 que podrien canviar de color el 3 de novembre, una vintena dels quals es troben ara mateix en un frec a frec entre els republicans i els demòcrates.

La majoria d'aquests seients estan actualment en mans dels republicans, en estats com Ohio, Pensilvània o Iowa. Que aquestes places siguin competitives ja és una notícia, perquè demostra el debilitament del fenomen Trump en estats que el líder republicà es va endur amb diferència a les eleccions presidencials.

Els demòcrates en tindrien prou de mantenir els 212 escons que tenen ara mateix i emportar-se'n 6 que ocupen els republicans per assolir la cobejada xifra del 218, que els donaria la majoria de la Cambra.

Què passarà al Senat?

Al Senat, la carrera per assolir la majoria serà encara més competitiva, perquè a les midterm només es renova un terç de la cambra alta, és a dir, 35 senadors i ara mateix els republicans en tenen la majoria amb una diferència de 6 escons (47 els demòcrates, 53 els republicans, amb el vot de qualitat del president del Senat que és el vicepresident J. D. Vance).

Les últimes projeccions indiquen que d'aquests 35 seients en joc n'hi ha una desena de realment competitius, 6 dels quals estan actualment en mans dels republicans i quatre dels demòcrates.

Els sondejos prediuen que en el millor dels casos els demòcrates podrien prendre fins a 6 senadors als republicans. Els progressistes necessiten mantenir el que tenen i fer el sorpasso als republicans en almenys 4 places més, per tal de garantir-se una majoria de 51 senadors.

Tot i que els demòcrates no ho tenen fàcil per conquerir la majoria de la cambra alta, altre cop és simptomàtic que s'estiguin plantejant curses molt renyides en llocs consolidats com a republicans com Texas, Iowa o Ohio, on Trump va guanyar sense patir el 5 de novembre del 2024.

Atenció als governadors, les cares del 2028?

Les eleccions del 3 de novembre també serviran per renovar els congressos de 46 Estats dels Estats Units i els governadors de 36 estats.

Es preveuen curses molt ajustades precisament en estats considerats frontissa a les presidencials i, en alguns casos, com Arizona, Michigan o Wisconsin, les últimes enquestes prediuen el sorpasso dels demòcrates.

És interessant parar atenció a aquests comicis estatals perquè d'aquí hi podrien sortir algunes de les cares que s'acabin presentant a les primàries demòcrates de cara a les eleccions presidencials del 2028.

És el cas d'alguns governadors que es presenten a la reelecció sense gaires dubtes de revalidar una victòria que els podria servir de trampolí per al pròxim cicle electoral.

Noms que cal tenir presents en aquest sentit són el governador de Pennsilvània, Josh Shapiro, el de Maryland, Wes Moore, i el d'Illinois, J. B. Pritzker.

Els amants irreductibles del procel·lós camí per elegir el candidat a la Casa Blanca, que començarà a principis de 2028, faran bé de mantenir aquests noms al seu radar.