Ceuta, ostatge d'una guerra híbrida: "La instrumentalització de la migració anirà a més"
La crisi de Ceuta són, en realitat, múltiples crisis. La més crua i urgent, la humanitària, després dels fets del 30 i 31 de juliol, quan més de 70.000 persones van saltar la frontera des del Marroc, per terra i per mar. Com a mínim 141 persones van morir ofegades. Encara avui, més d'un mes després, hi ha 2.000 nens i nenes identificats, esperant un futur que no arriba.
Darrere d'aquest moviment de persones, però, s'hi amaguen altres crisis: diplomàtiques, polítiques, econòmiques. Ceuta ha estat una peça més en la lluita d'interessos en el tauler global, que ha aprofundit en la desunió europea. L'episodi més cridaner va ser la reacció italiana de suspendre l'acord de Schengen amb Espanya per als viatgers no europeus.
Qui hi ha al darrere?
El professor Javier Valencia, expert en ciberintel·ligència i assessor d'agències de seguretat estatals i internacionals, assegura al "30 minuts" "Ceuta, ciutat ostatge" de Montse Mora i Xavier Brichs, que el cas ceutí encaixa en el manual de l'anomenada guerra híbrida, en què les xarxes socials hi tenen un paper essencial.
Hi ha hagut desinformació, moviment migratori i aquesta imatge d'arribada exitosa s'ha reintroduït al canal per fer una crida encara més gran
Els atacs híbrids busquen objectius polítics utilitzant tot tipus d'eines –del sabotatge de cables submarins a la ingerència electoral– sense necessitat d'arribar a un conflicte armat. L'objectiu final pot ser forçar un canvi en la política exterior d'un altre país o desestabilitzar l'adversari.
Són campanyes amb un cost econòmic relativament baix i, sobretot, de difícil atribució. És a dir, no és fàcil assenyalar-ne un responsable directe. "En aquest cas, tot convergeix al Marroc. El problema és que molta gent vol una veure'n la prova definitiva i, en intel·ligència, moltes vegades aquest tipus de proves definitives d'atribució no les tenim mai", explica Valencia.
Pol Morillas, director del CIDOB, és del parer que "possiblement, per omissió hi ha una responsabilitat del Marroc en aquest control fronterer", mentre que el periodista Ignacio Cembrero, especialista en el Magreb, no té cap dubte que el paper de Rabat ha estat "fomentar i promoure sobre el terreny una entrada massiva d'immigrants". I apunta un possible per què.
El seu aparell de seguretat està molt disgustat amb la investigació de 14 mitjans sobre el funcionament dels serveis secrets, de la seva agència d'intel·ligència interior i de l'ús massiu que han fet de Pegasus
Els analistes subratllen que no es pot entendre el poder marroquí com un bloc monolític, sinó que cal diferenciar molt bé el cercle de poder que envolta la Corona, del govern i de la maquinària de seguretat de l'Estat.
Les eleccions legislatives del dia 23 poden donar claus per entendre les tensions internes en un país que, malgrat el control de la premsa, també està "traumatitzat", apunten els analistes, per tot el que ha passat. Els qui han tornat al seu país comparteixen com de malament ho han passat.
Persones contra persones
Els informes desclassificats pel govern espanyol evidencien que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) havia alertat sobre la campanya a les xarxes socials per assaltar la tanca, però que no en va calibrar la magnitud. El Marroc ha respost amb un llarg comunicat en què assegura que no hi ha "cap dada, fet o informe" que el vinculi a la crisi migratòria de Ceuta.
Segons Javier Valencia, que a través del grup Monitor Disinfo monitoritzen dades de forma regular, a l'anomenada primavera marroquí, entre el 2010 i el 2011, es van comptabilitzar 50.000 perfils de Facebook que apostaven per un aixecament social. Ara, a Ceuta, s'han registrat 200.000 perfils a la plataforma treballant en aquestes accions.
Al reportatge "Ceuta, ciutat ostatge" es constata com, entre els qui esperen asil malvivint a les platges de la ciutat autònoma hi ha famílies senceres, com la del Mohamed, amb dos fills de 7 i 10 anys, que van decidir travessar la frontera justament després d'assabentar-se de la situació a través de Facebook.
En un context d'una forta desigualtat entre l'Àfrica i Europa, tan lluny i tan a prop, la immigració s'ha convertit en una arma llancívola a la frontera, com explica Morillas.
Marroc, en el passat, ha utilitzat la immigració com a eina de pressió política per portar canvis en la política exterior espanyola, per exemple, respecte del Sàhara Occidental
I el moviment migratori, diu Cembrero, serveix per constatar que "Ceuta i Melilla són indefensables per si soles. Si el Marroc vol i s'ho proposa, cauen. I cauen sense disparar ni un tret".
Amb escassos 20 quilòmetres quadrats, a Ceuta hi viuen prop de 84.000 persones. És a dir, una mica més dels qui van entrar en només dos dies. Amb la major densitat de militars per habitant d'Espanya, la ceutí és una societat encara en xoc, sota el focus mediàtic i travessada pels debats partidistes.
Des del juliol, oscil·lant entre la solidaritat i els recels als nouvinguts, alguna cosa s'ha esquerdat en una societat en què sempre han conviscut cristians i musulmans. El cost econòmic, que la patronal local xifra en 30 milions d'euros, també ha impactat en la ciutat en plena temporada turística.
En les guerres híbrides, la població local també són peces del tauler de joc.
Un desafiament europeu
Els analistes consultats asseguren que en aquest episodi Rússia i Israel no estan en la fase prèvia de l'operació, quan a través de les xarxes socials comença a agafar força la narrativa que el salt de la frontera era possible, detallant fins i tot el material necessari, especialment després de la sentència del Tribunal Suprem segons la qual la llei no permet les devolucions en calent si s'entra nedant.
Els comptes vinculats a aquests dos països, a qui el president Sánchez va assenyalar per difondre notícies falses sobre la crisi, van "escalar" la polèmica quan el salt massiu des del Marroc ja era una realitat.
Ara bé, que no estiguessin en l'origen no vol dir que no en treguin profit. Són el que s'anomenen "externalitats positives", com explica el director del Cidob.
La instrumentalització de la migració és un dels elements que anirà a més en aquest ampli ventall de amenaces difuses.
Explica que qualsevol actor, extern i intern, que tingui com a objectiu desunir Europa, continuarà utilitzant aquests elements que han demostrat capacitat de tensar i dividir la societat. "Una població polaritzada és el millor escenari per fer entrar un cavall de Troia desinformatiu", avisa el professor Valencia.
En aquesta línia, espera que la crisi faci reaccionar una Europa amb els radars molt centrats en Rússia, i s'adoni que a la frontera sud s'estan "traspassant línies vermelles", amb un veí incòmode però estratègic.
Quin serà el següent capítol?
