Una temporada d'huracans sense huracans a l'Atlàntic; per què passa?
El Centre Nacional d'Huracans (NHC) ha comunicat oficialment un rècord des que va començar l'era dels satèl·lits, el 1966: mai ens havíem plantat a aquestes alçades de la temporada, a mitjans de setembre, sense cap huracà a l'Atlàntic. En tot aquest temps, mai hem tingut una temporada sense –almenys– dos huracans.
Més de mitja temporada sense activitat
La temporada d'huracans a l'Atlàntic va de l'1 de juny al 30 de novembre. Per tant, hem passat de llarg de l'equador de la temporada. Portem tres mesos i mig i encara en queden dos i mig.
Ara bé, haver superat l'equador del calendari no significa haver superat l'equador d'activitat ciclònica, ja que L'NHC recorda que bona part de l'activitat es concentra entre mitjans d'agost i mitjans d'octubre. Per tant, encara podem tenir oportunitats de veure la formació de més sistemes tropicals, incloent-hi huracans, amb possible impacte a la conca atlàntica.
D'acord amb els registres de l'NHC, el divendres 11 de setembre a les 8 del matí (EDT) es va establir el rècord d'inactivitat.
Fins ara, els huracans més tardans havien estat el Gustav i l'Humberto. Tots dos van assolir la categoria d'huracà un 11 de setembre; el Gustav just abans de les 8 del matí (EDT) del 2002 i l'Humberto, a les 5 del matí (EDT) del 2013.
La falta d'huracans no és l'únic indicador que mostra fins a quin punt és anòmala, aquesta temporada. També ho fa el que s'anomena energia ciclònica acumulada (ACE, per les sigles en anglès), un índex que combina la intensitat i la durada de les tempestes tropicals i els huracans.
A mitjans de setembre, l'ACE de l'Atlàntic és de només 4,4: un 93% per sota del valor normal en aquestes dates.
A curt termini, l'NHC monitoritza una zona de baixes pressions amb tempestes desorganitzades i atorga una probabilitat del 20% que esdevingui un cicló tropical durant els pròxims 7 dies.
Baixa activitat prevista
El pronòstic inicial per a la temporada ja preveia una activitat per sota del que és habitual, amb una probabilitat del 55%. Durant aquests mesos, el pronòstic s'ha anat refermant. En el darrer butlletí informatiu, la probabilitat d'una temporada a la baixa ja era del 75%.
L'agència NOAA preveu un rang d'entre 7 i 13 tempestes amb nom: entre 2 i 6 podrien convertir-se en huracans, fins a dos huracans de gran categoria.
Fins ara s'han format 5 tempestes tropicals: Arthur (juny), Bertha (juliol), Cristobal i Dolly (agost) i Edouard (finals d'agost i principis de setembre).
El Niño, un dels responsables
El desenvolupament de la temporada està sent condicionat, principalment, pel fenomen climàtic natural del Niño, que modula l'activitat total de la temporada.
Recordem que les condicions per al Niño van sorgir per primera vegada al Pacífic equatorial el mes de juny, i que el fenomen està en fase d'intensificació. Es pensa que el cicle d'enguany acabarà sent el més potent dels últims 40 anys, un Superniño.
Quan el Niño està actiu, augmenta el cisallament vertical del vent a la conca atlàntica. Hi ha cisallament quan el vent bufa a diferents velocitats i/o direccions a diferents alçades. Si el cisallament és gran, les tempestes no es poden organitzar i s'inhibeix la formació de sistemes tropicals.
En canvi, quan hi ha poc cisallament i bufa un vent semblant a totes les altures, les tempestes tenen via lliure per organitzar-se verticalment i és més fàcil que els sistemes tropicals es consolidin i s'intensifiquin ràpidament.
El Niño, però, no és l'únic factor que ha jugat en contra de la formació d'huracans. Al fort cisallament vertical del vent s'hi han afegit episodis d'aire sec i pols sahariana sobre l'Atlàntic tropical, unes condicions que també dificulten que les tempestes s'organitzin i s'intensifiquin.
En canvi, al Pacífic...
El contrast amb l'altra banda del continent americà és notable: l'activitat al Pacífic és molt més elevada. Fins al 12 de setembre, al Pacífic oriental s'han format 14 tempestes amb nom, quatre de les quals han arribat a ser huracans i dues, Genevieve i Karina, han assolit la categoria 5.
L'energia ciclònica acumulada supera el valor de 100, un 35% per sobre del valor normal per aquestes dates.
A més, recordem que a principis de setembre es va produir una imatge poc habitual. Tres huracans, Lowell, Karina i Marie, van estar actius simultàniament al Pacífic nord, una situació que no es produïa des del 2015. Els tres sistemes ocupaven uns 4.500 km d'ocèa.
El contrast entre les dues conques no és casual. El Niño tendeix a tenir efectes oposats sobre l'activitat tropical a banda i banda d'Amèrica. A l'Atlàntic afavoreix un cisallament vertical del vent més intens, que dificulta la formació i intensificació dels huracans. I al Pacífic oriental, en canvi, acostuma a generar unes condicions més favorables per a la formació de ciclons tropicals.
De fet, abans de començar la temporada, la NOAA ja va pronosticar una probabilitat del 70% que la temporada al Pacífic oriental fos més activa del normal.
