Ciclons tropicals: formació, estructura i efectes destructius

Els ciclons tropicals són grans pertorbacions meteorològiques rotatòries que es formen sobre regions oceàniques càlides i comporten, entre altres coses, vents sostinguts molt forts i precipitacions molt abundants. Quan neixen a l'Atlàntic i assoleixen una certa intensitat, parlem d'huracans.

Com es formen?

Els ciclons tropicals s'originen, típicament, a l'anomenada zona de convergència intertropical (ZCIT), una franja de la Terra on xoquen els vents determinats per la circulació general de l'atmosfera, que bufen del nord-est i del sud-est.

En el si d'aquesta àmplia zona equatorial, l'aire humit situat sobre l'oceà s'escalfa i ascendeix ràpidament. Es generen tempestes i pertorbacions que poden arribar a organitzar-se com un sistema tropical. Perquè passi això calen algunes condicions:

• Aigua molt calenta: el mar ha d'estar a més de 26,5 °C, de manera que s'evapori molta humitat.
• Inestabilitat atmosfèrica: l'aire càlid i humit ascendent es va refredant i es condensa formant grans nuvolades amb ajuda de l'aire fred en altura.
• Poc cisallament del vent que envolta la pertorbació: això significa que el vent canvia poc amb l'altura. Si ho fa, la pertorbació es desorganitza i no pot desenvolupar-se
• Una força de Coriolis (efecte de la rotació terrestre) suficient per activar el gir del sistema. Per això, el cicló s'ha de formar a una certa distància de l'Equador. Cal una latitud superior als 10 graus.

Estructura d'un cicló tropical

Els ciclons tropicals es caracteritzen per ser centres de baixes pressions a prop de la superfície, amb un nucli càlid. Les parts principals són l'ull, la paret de l'ull i les bandes exteriors.

• L'ull és el centre de la tempesta, on la pressió atmosfèrica és mínima. És la zona on hi ha menys vent i nuvolositat.
• La paret de l'ull és la zona on els vents i la precipitació són més forts.
• Les bandes exteriors són braços de núvols i pluges que giren al voltant del centre del sistema formant una mena d'espiral.
• La part superior és un gran topall anomenat outflow cirrus shield, un mantell de cirrus que es forma quan l'aire ascendent xoca amb la tropopausa. S'expandeix de manera radial.

L'escala de Saffir-Simpson

Aquestes pertorbacions tropicals es poden desenvolupar amb més o menys força. Per classificar-les, es fa servir la velocitat del vent.

Aquí cal recordar que els ciclons tropicals reben noms diferents i tenen sistemes de classificació diferents segons la conca on es formin. Com ja hem avançat, en el cas de l'Atlàntic, parlem d'huracans.

L'escala de classificació dels sistemes atlàntics és l'escala de Saffir-Simpson i pren de referència els vents sostinguts. Comença amb dos nivells de "baixa intensitat".

• Depressió tropical: fins a 62 km/h
• Tempesta tropical: 63-118 km/h.

En el moment que un sistema assoleix la categoria de tempesta tropical, els organismes pertinents el bategen amb un nom. Quan el sistema amb nom assoleix els 119 km/h, ja es defineix com a huracà. A partir d'aquí, s'estableixen cinc categories:

• Categoria 1: 119-153 km/h
• Categoria 2: 154-177 km/h
• Categoria 3: 178-208 km/h
• Categoria 4: 209-251 km/h
• Categoria 5: més de 252 km/h

Dimensions d'un cicló tropical

Les dimensions dels ciclons tropicals són variables, però podem establir uns marges aproximats.

• L'ull pot tenir un diàmetre d'entre 20 i 60 quilòmetres.
• El diàmetre total de l'huracà pot estar entre uns 300 i uns 1.500-2.000 quilòmetres.
• L'altura dels núvols pot arribar als 15–18 km.

Els tifons solen ser una mica més extensos i intensos que els huracans. A tall d'exemple: l'huracà Sandy (2012) va mesurar uns 1.800 quilòmetres de diàmetre. El tifó Tip (1979), més de 2.200 quilòmetres de diàmetre.

Riscos associats als huracans

Els huracans porten 3 amenaces principals:

• Vents sostinguts molt intensos i cops de vent superiors. Poden fer caure arbres i xarxes elèctriques o arrencar teulades o edificacions més o menys precàries.
• Pluges torrencials. Poden portar inundacions i provocar esllavissades de terra.
• Maror ciclònica o sobreelevació meteorològica del nivell del mar. La baixa pressió atmosfèrica associada a l'huracà provoca una pujada del nivell del mar que porta inundacions costaneres. S'hi ha de sumar l'onatge molt crescut per la força del vent.
• Tornados: són un efecte col·lateral que es poden generar en els braços exteriors de precipitació.

Per tot plegat, són fenòmens de gran impacte humà i econòmic.

La temporada atlàntica

Cada zona del planeta té la seva temporada pròpia de formació de ciclons tropicals, una època en la qual les condicions de temperatura i humitat, entre d'altres, són més favorables.

En el cas de l'Atlàntic, la temporada va de l'1 de juny al 30 de novembre, però en altres conques la temporada comença a mitjans de maig o, fins i tot, a l'abril, i poden arribar fins al desembre.