Ayuso converteix el seu viatge a Mèxic en un nou camp de batalla
Isabel Díaz Ayuso continua atiant la polèmica pel seu viatge a Mèxic. Fa dies que ja és a l'Estat, però, des de Madrid, continua explotant la controvèrsia i alimentant el xoc amb la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum.
"Mèxic no va existir fins que van arribar els espanyols. Estimeu-vos una mica més", va etzibar dijous a l'oposició, que li exigia transparència amb els detalls del viatge i qüestionava el "perill extrem" que va haver d'enfrontar.
El govern madrileny acusa La Moncloa d'orquestrar un boicot i d'haver posat en risc la vida d'Ayuso i la del seu equip. Assegura que van haver de fugir de Mèxic per motius de seguretat.
Exteriors ho nega. Assegura que la delegació autonòmica no va comunicar cap problema a l'ambaixada, que no va voler donar detalls sobre l'itinerari i, fins i tot, va rebutjar la protecció que Mèxic acostuma a oferir als visitants del seu rang.
Un viatge sorpresa
La tensió va començar a créixer a finals d'abril, quan la baronessa popular va anunciar una visita oficial a Mèxic de 10 dies per intensificar els llaços econòmics i culturals als dos costats de l'Atlàntic. Tot plegat, en un moment en què Espanya intenta recompondre les relacions diplomàtiques amb el país nord-americà.
L'agenda incloïa reunions amb representants polítics i empresarials, però cap amb Sheinbaum, amb qui Ayuso ja havia protagonitzat diversos xocs per la colonització espanyola.
Una de les activitats programades no va passar desapercebuda: un homenatge al conqueridor Hernán Cortés a la catedral de Ciutat de Mèxic.
En en el transcurs de l'acte, que es va acabar fent en un altre lloc, la presidenta madrilenya va defensar el passat colonial acompanyada de l'oposició mexicana. Sheinbaum va reaccionar a les xarxes, on va publicar un document de la Corona espanyola de 1548 per denunciar l'esclavització i massacre d'indígenes perpetrada per Cortés.
Durant la seva estada, Ayuso va polemitzar amb partidaris del govern mexicà i va haver d'enfrontar protestes de grups indígenes en molts dels seus actes. Finalment, va decidir cancel·lar els últims tres dies de viatge, però no va tornar directament a Espanya.
On va estar i què va fer continua sent una incògnita.
El "perillós" viatge per un "narcoestat"
Ayuso va arribar a Madrid el passat dilluns amb un relat alarmista sobre el seu viatge. Va acusar Sheinbaum i el govern espanyol d'haver-la posat en perill en un país "profundament violent i perillós" que va titllar de "narcoestat".
"En una situació de perill extrem, ens van abandonar i ningú s'ha posat en contacte amb nosaltres. (...) He d'anar en una flotilla a amenaçar a governs per a què hi hagi una diplomàcia i un suport per part del nostre govern?", va subratllar en una entrevista a la Cope.
També a EsRadio va insistir en aquesta versió. "L'homenatge a Cortés va ser una excusa. Estic convençuda que tot això ho va promoure Pedro Sánchez des d'Espanya, primer amb aquesta reunió que es va inventar, aquell guateque (....). Sheinbaum es devia desfer amb el nostre president i, en tornar, li va fer el mateix favor", va sostenir.
Segons Ayuso, Sánchez va aprofitar la Cimera Progressista de Barcelona de l'abril per demanar a la presidenta mexicana que "rebentés" el seu viatge: "Ho va ordenar el govern d'Espanya."
Aquesta "ordre" explicaria els boicots que asseguren haver tingut, amb disturbis i policia inclosos. "Ens podria haver passat qualsevol cosa a qualsevol lloc", va insistir.
Sánchez ha evitat respondre a Ayuso, una "professional a crear problemes i confrontar", mentre Sheinbaum ha tirat d'ironia en titllar la visita de "fallida".
El veto als Premis Platino
Els Premis Platino van ser la gota que va fer vessar el got. Ayuso havia de participar en l'entrega d'aquests guardons –cofinançats per la Comunitat de Madrid– al parc Xcaret, a la Riviera Maya, però els organitzadors li van retirar la invitació.
El seu entorn sosté que el govern mexicà va pressionar i amenaçar de tancar l'hotel si hi participava la líder popular. L'empresa ho desmenteix. Assegura que van prendre aquesta decisió per evitar que els premis s'utilitzessin com a arma política després de les seves "desafortunades declaracions".
En qualsevol cas, aquest capítol va ser el detonant perquè Ayuso cancel·lés el que li quedava de viatge. "Vaig decidir aturar-lo perquè, per a molta gent en un narcoestat, la vida està molt compromesa (...). Jo m'havia de reunir amb empresaris que després es queden allà assenyalats. No tenia sentit", va argumentar en la mateixa entrevista.
De vacances a Cancún?
Cancel·lat el viatge, el focus es manté sobre on era els dies sense agenda. I és aquí on Sheinbaum posa el dit a la nafra: "Tant que odia Mèxic i el govern de Mèxic i passa uns dies de vacances... Que vingui més, que passi més temps aquí (...) Jo crec que aprendria molt".
L'agenda opaca dels darrers tres dies també ha encès l'oposició. "No estaria gaire preocupada per la seva seguretat quan es va quedar prenent mojitos a la Riviera Maya", ha apuntat el ministre per a la Transformació Digital i líder del PSOE a Madrid, Óscar López.
"Quins riscos ha corregut vostè a Mèxic si ni tan sols hi ha onades al Carib? Va voler anar a Mèxic per humiliar els mexicans reivindicant un conqueridor que va aniquilar tots els seus ancestres i l'única humiliada ha estat vostè", li ha etzibat des de Més Madrid Manuela Bergerot.
Ayuso ha arribat a comparar el seu viatge amb el del president de la Generalitat, Salvador Illa, a Silicon Valley. "El senyor Illa, ara mateix i segons les seves paraules, està de vacances. Amb les barbaritats que ha dit el govern de Sánchez sobre l'administració dels Estats Units, per què no se suposa que ha anat a provocar? Per què no ha d'anar el govern nord-americà a boicotejar-li l'acte?", ha subratllat.
La resposta d'Illa no s'ha fet esperar. "En nom d'Espanya hi parlarem tots i, sincerament, encara sort", ha dit el president després de matisar que "quan Catalunya va pel món hi va amb esperança, respecte i fraternitat".
Un context diplomàtic delicat
El viatge d'Ayuso arriba poc després que Espanya i Mèxic hagin començat a reconduir les relacions diplomàtiques, un camí en el qual s'ha implicat de fons la Casa Reial.
De fet, el passat març Felip VI va sorprendre amb un gest d'apropament quan va admetre "abusos i controvèrsies ètniques" durant la colonització d'Amèrica. Mèxic l'havia convidat a la presa de possessió de Sheinbaum per no haver donat resposta a la petició que li va fer l'anterior mandatari, Andrés Manuel López Obrador, que el 2019 li va demanar per carta que es disculpés per les atrocitats comeses pels espanyols durant la conquesta.
El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, havia aplanat el camí en reconèixer que hi havia hagut "dolor i injustícia cap als pobles originaris" durant la inauguració d'una exposició a Madrid sobre les dones indígenes a Mèxic l'octubre de 2025.
El pas definitiu va arribar durant la Cimera en Defensa de la Democràcia. Sánchez i la presidenta mexicana van escenificar el desgel i van donar per superada la crisi.
Un PP incòmode mira cap a Andalusia
En aquest context, la polèmica alimentada per Ayuso situa en una posició incòmode el Partit Popular, que en les darreres setmanes ha intentat minimitzar el soroll per no interferir en la campanya andalusa.
Les eleccions a la Junta són aquest diumenge i Juanma Moreno Bonilla aspira a revalidar la majoria absoluta amb una campanya que apel·la a la moderació. Qualsevol controvèrsia, temen els populars, pot posar en risc aquesta estratègia i condemnar-los a dependre de Vox.
Per això, mentre el PP madrileny alimentava les flames, des de Génova han intentat esquivar el tema. "Han de preguntar a la Comunitat de Madrid i a la presidenta Ayuso", sentenciava recentment la portaveu popular al Congrés, Ester Muñoz.
