Qui és qui a la cimera internacional de Barcelona en defensa de la democràcia
En la intensa activitat internacional que Pedro Sánchez, el govern espanyol i el PSOE han organitzat aquest cap de setmana a Barcelona destaca la IV Reunió en Defensa de la Democràcia.
Hi participen representants institucionals de 22 països, entre els quals 7 presidents i 7 caps o sotscaps de govern, a més de vicepresidents i ambaixadors i alts representants de la UE i l'ONU.
Es farà dissabte a les deu del matí al recinte de Fira de Barcelona de l'Hospitalet de Llobregat, durarà unes dues hores i té com a objectiu defensar les institucions internacionals enfront de l'onada d'extrema dreta.
Destaquen la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum; el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva; el de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa; el de Colòmbia, Gustavo Petro, i el de l'Uruguai, Yamandú Orsi.
Lula da Silva
Aquest és el tercer mandat de Lula de Silva al capdavant del Brasil. L'octubre del 2022 va guanyar les eleccions davant l'ultraconservador Jair Bolsonaro i va tornar a presidir el país després de 12 anys.
Als 80 anys ha volgut liderar l'anomenat Sud Global i també una lluita justa contra el canvi climàtic i la desforestació --amb la COP30 celebrada a Bélem-- vinculant la batalla contra l'escalfament global amb el combat contra la pobresa i les desigualtats.
Trump, amic i aliat de Bolsonaro, el va acusar de fer una "caça de bruixes" pel judici a l'expresident ultradretà, condemnat a 27 anys de presó per intent de cop d'estat. El president nord-americà va amenaçar amb aranzels del 50% als productes brasilers si no s'aturava aquell judici.
Aquest divendres Lula ha defensat a Barcelona, en el marc de la Cimera bilateral Espanya-Brasil, "la promoció de la pau, la justícia social, el respecte a la sobirania dels pobles i la defensa de la democràcia i el multilateralisme" per garantir els drets de tothom.
Claudia Sheinbaum
Sheinbaum, presidenta de Mèxic des de fa un any i mig, és per dos motius la incorporació més destacada a la reunió: simbolitza la reconciliació amb Espanya i també el posicionament internacional del seu país respecte als EUA de Trump.
Amb un perfil netament progressista i oposada a les polítiques de Trump, Sheinbaum va guanyar la presidència de manera molt clara i té una majoria parlamentària que li està permetent aplicar el seu programa. Aquesta és la seva primera visita oficial a Europa des que és presidenta.
Ha acudit a la crida de Sánchez després que Felip VI admetés els abusos comesos en la conquesta d'Amèrica, responent amb set anys de retard a una petició del seu predecessor, Andrés Manuel López Obrador.
Gustavo Petro
Petro és el primer president d'esquerres de la història de Colòmbia després de més de 200 anys de governar-hi la dreta. Economista i exguerriller, va guanyar les eleccions fa tres anys amb una de les participacions més altes dels últims comicis però amb resultats ajustats i sense majoria al Congrés.
Entre les claus de la seva victòria hi ha el vot jove, la promesa d'impuls al món rural i el prestigi de la seva vicepresidenta, la líder ambiental i social afrocolombiana Francia Márquez. Ha reformat el sistema sanitari i proposa lluitar contra el narcotràfic no només des del vessant de seguretat sinó també socialment i econòmicament, amb cultius productius alternatius a les drogues.
Trump el va acusar de liderar el narcotràfic i fins i tot va amenaçar amb una operació militar contra Colòmbia després d'haver entrat a Veneçuela per segrestar Maduro. Però ha anat rebaixant el to progressivament fins a convidar Petro a la Casa Blanca, on va assegurar que s'havien "entès molt bé".
Yamardú Orsi
Orsi va guanyar les eleccions a l'Uruguai el novembre del 2024 al capdavant de la coalició d'esquerres Frente Amplio.
Hereu polític del carismàtic José Mújica, que va morir el maig passat als 89 anys, aquest professor d'origen humil s'ha caracteritzat per la crida al diàleg nacional, la negociació i el consens.
Una voluntat d'entesa que va refermar en la seva presa de possessió, on va agrair la generositat dels partits polítics del país per gestionar la diferència. I ha mantingut després, per exemple, l'endemà de la firma de l'acord del Mercosur amb la UE, on en una piulada a X va reconèixer el mèrit dels seus predecessors "de diversos partits".
Cyril Ramaphosa
Ramaphosa és president de Sud-àfrica des del 2018, quan va rellevar Jacob Zuma --de qui n'era vicepresident--, que va dimitir després de ser processat per corrupció.
Va ser reelegit al càrrec el 2019 i també fa dos anys, el 2024, però amb els pitjors resultats de la història del Congrés Nacional Africà. El partit de Nelson Mandela va perdre la majoria absoluta amb la qual governava Sud-àfrica de manera ininterrompuda des de feia 30 anys.
Aquest advocat, sindicalista i empresari de 73 anys és considerat un gran estrateg i negociador, i governa una Sud-àfrica marcada per l'atur, les desigualtats, la inseguretat, greus problemes d'habitatge i també de corrupció.
Durant el seu mandat, ha promulgat una llei d'expropiació per revertir les desigualtats heretades de l'apartheid i ha portat Israel davant el Tribunal de La Haia pel delicte de genocidi contra la població de Gaza. Dues mesures que li han costat l'enemistat cada cop més manifesta de Donald Trump, que l'ha acusat de cometre "un genocidi blanc" en una trobada al Despatx Oval que va convertir en una emboscada.
16 països més representats
En la cimera també hi ha el president del Consell Europeu, António Costa, mentre Irlanda i Cabo Verde hi ha enviat els presidents respectius, Catherine Connolly i José Maria Neves, i Albània, Lituània i Barbados els caps de govern Edi Rama, Inga Ruginiené i Mia Mottley.
El Regne Unit, Alemanya i Àustria hi estan representades per sotscaps de govern, Botswana i Ghana pels vicepresidents, i per part de l'ONU hi assisteix el sotssecretari de Política Guy Ryder.
Noruega ha enviat el ministre de Desenvolupament i la República Dominicana el ministre de Justícia, i Austràlia, Eslovàquia, Guatemala i Namíbia estan representats pels ambaixadors a Espanya.
És la quarta o és la primera?
El govern espanyol considera que és la quarta reunió d'aquest tipus que es fa, però en realitat és la primera d'aquesta magnitud, perquè, en comparació, en les anteriors hi van participar pocs països.
La llavor d'aquestes trobades la van plantar Pedro Sánchez i Lula da Silva el setembre del 2024 durant la cimera anual de l'ONU a Nova York amb la intenció de crear un front internacional progressista.
Aquella trobada La Moncloa la considera la primera. La segona va ser a Xile al juliol, i la tercera a Nova York, a la seu de l'ONU, al setembre. En aquestes dues hi van participar Espanya, el Brasil, Colòmbia, l'Uruguai i Xile.
Per tant, ara s'hi afegeixen dos grans països amb la màxima representació, Mèxic i Sudàfrica, i 16 països més, grans, mitjans i petits i amb representacions diverses, a més del Consell Europeu i de l'ONU.
Caldrà veure si en cimeres posteriors s'hi afegeixen més països i si la iniciativa aconsegueix aixecar l'onada internacional de moderació progressista que pretenen els promotors.
