El Sentinel-3C, el nou ull europeu per vigilar la Terra des de l'espai
El Sentinel-3C s'incorporarà a la constel·lació europea de satèl·lits que observen la Terra des de l'espai. El llançament es produirà a les 03.21 del proper dimarts 15 de setembre des de la Guaiana Francesa. 3Cat hi serà present seguint el procés d'enlairament i posada en òrbita del Sentinel-3C des de la seu d'EUMETSAT (European Organisation for the Exploitation of Meteorological Satellites) a Darmstadt, Alemanya.
La posada en òrbita
El llançament, que es farà a bord d'un coet Vega-C, permetrà posar en òrbita el tercer satèl·lit de la sèrie Sentinel-3, després del Sentinel-3A, llançat el 2016, i el Sentinel-3B, que va arribar a l'espai el 2018.
El satèl·lit Sentinel-3 es mourà al voltant de la Terra a una velocitat aproximada de 26.600 km/h, i completarà una volta al planeta cada 101 minuts.
La seva òrbita, situada a uns 820 quilòmetres d'altitud, és gairebé polar, de manera que va passant de nord a sud i de sud a nord mentre la Terra gira per sota seu.
Això fa que, en cada volta, el satèl·lit passi per una zona diferent de la superfície terrestre. Per tant, tot i que fa unes 14 voltes a la Terra cada dia, no passa exactament pel mateix punt de la superfície en cada volta.
Gràcies al gran camp de visió dels seus instruments òptics, el Sentinel-3 pot cobrir tot el planeta, de mitjana, cada 36 hores.
Part del programa Copernicus
Un cop en òrbita, començarà la fase de proves d'uns mesos i posada en servei abans d'assumir plenament les seves funcions operatives.
El Sentinel-3C no és un satèl·lit de nova generació ni una nova missió, sinó el tercer satèl·lit d'una sèrie que ja fa anys que proporciona dades sobre la Terra.
El seu objectiu principal és garantir la continuïtat a llarg termini d'aquestes observacions. Quan es posi en servei, assumirà progressivament el paper principal que fins ara ha tingut el Sentinel-3A. El Sentinel-3B continuarà operatiu.
El satèl·lit forma part del programa Copernicus, el programa d'observació de la Terra de la Unió Europea, que proporciona dades per a aplicacions relacionades amb la meteorologia, el clima, els oceans, la gestió del territori i les emergències.
El satèl·lit ha estat desenvolupat i adquirit per l'ESA (Agència Espacial Europea) en col·laboració amb la indústria europea.
En la fase operativa, EUMETSAT és responsable de les operacions de la missió i de la distribució de bona part de les dades i productes.
Vigilar la temperatura dels oceans
Una de les funcions més importants del Sentinel-3 és observar els oceans. Entre altres variables, els seus instruments permeten mesurar la temperatura de la superfície del mar, una dada útil tant per a la meteorologia com per estudiar l'evolució del clima.
El sensor SLSTR és l'encarregat de fer bona part d'aquest seguiment tèrmic. Les seves observacions permeten elaborar mapes de temperatura de la superfície del mar i detectar episodis de calor marina, com els que s'han registrat aquest estiu al Mediterrani.
Aquesta informació també ajuda a entendre millor els canvis en els ecosistemes marins i alguns fenòmens meteorològics.
Detectar i seguir els incendis
El mateix sensor SLSTR també té un paper destacat en la detecció d'incendis. La seva capacitat per observar la radiació tèrmica permet identificar esdeveniments de combustió a la superfície terrestre.
El sistema pot detectar i monitoritzar senyals associats a focs dins de píxels d'aproximadament un quilòmetre quadrat, però també pot identificar altres fonts de calor, com ara torxes de gas industrials o volcans actius.
A partir d'aquestes observacions, EUMETSAT genera el producte conegut com a Fire Radiative Power (FRP), o potència radiativa del foc. Dit d'una manera senzilla, és una estimació de la intensitat de la calor que està emetent un foc. Aquesta informació permet situar els punts calents i valorar l'activitat dels incendis.
A més, aquest estiu, l'ESA i EUMETSAT han millorat l'estratègia de transmissió de les dades de la missió. Això permet que, al centre i sud d'Europa, la informació relacionada amb els incendis pugui arribar als serveis d'emergència en uns 60-90 minuts, en lloc de les fins a tres hores habituals de la distribució de dades en temps gairebé real.
Una missió que va més enllà del mar i els incendis
Els instruments del Sentinel-3C són essencialment els mateixos que ja porten els seus predecessors: l'OLCI, el SLSTR, el radar altimètric SRAL i el radiòmetre de microones MWR.
Amb aquesta combinació, els satèl·lits Sentinel-3 poden observar diferents aspectes de la superfície terrestre: des de la temperatura i el color dels oceans fins a la vegetació, les aigües continentals, el gel o els canvis que es produeixen a la superfície.
Tot i mantenir la mateixa missió i els mateixos instruments principals, el Sentinel-3C incorpora també actualitzacions tècniques.
El satèl·lit compleix els requisits més recents de l'ESA en matèria de mitigació de les deixalles espacials i de reducció dels riscos associats al final de la seva vida útil i a la reentrada a l'atmosfera.
També disposa d'un receptor de navegació capaç d'utilitzar els senyals tant del sistema nord-americà GPS com de l'europeu Galileo. La combinació de les dues constel·lacions millora la disponibilitat i la precisió de la informació necessària per determinar la posició i l'òrbita del satèl·lit.
El Sentinel-3C incorpora també una versió actualitzada del sistema DORIS. En aquest cas, el satèl·lit rep senyals de ràdio emesos per estacions situades a terra i, a partir del seu desplaçament de freqüència, pot determinar amb gran precisió la seva posició i moviment.
DORIS i el receptor GPS/GalILEO són, per tant, dues tècniques diferents que contribueixen a conèixer amb molta precisió l'òrbita del satèl·lit, un element clau per garantir la precisió de les mesures que fa des de l'espai.
El valor de tenir diversos satèl·lits de la mateixa missió és precisament poder mantenir aquestes observacions durant molts anys.
Sentinel-3C i FLEX, junts en el mateix llançament
El Sentinel-3C compartirà llançament amb FLEX, una missió científica de l'ESA dedicada a estudiar la vegetació. FLEX observarà la fluorescència que emeten les plantes durant la fotosíntesi, una informació que ajudarà a conèixer millor el seu estat i el funcionament dels ecosistemes terrestres.
Les dues missions són diferents, però comparteixen un mateix objectiu general: obtenir des de l'espai informació que permeti entendre millor com funciona i com està canviant el nostre planeta.
El Departament del Temps de 3Cat, des de la seu d'EUMETSAT
Per conèixer de prop aquesta nova etapa de la missió, EUMETSAT ha convidat el Departament del Temps de 3Cat a la seva seu d'Alemanya.
Durant l'estada, es visitarà el centre de control i les instal·lacions des d'on es gestionen les operacions de la missió, i conèixer de prop com es reben i es processen les dades que després es posen a disposició dels usuaris.
La relació de TV3 amb els satèl·lits meteorològics, però, ve de molt més lluny. Des dels seus primers moments, TV3 va disposar d'un receptor propi d'imatges del Meteosat, una tecnologia que va permetre incorporar les imatges dels satèl·lits meteorològics a la informació del temps i que, des d'aleshores, s'ha fet servir cada dia per explicar què passa a l'atmosfera.
El primer Telenotícies, el 16 de gener de 1984, ja va incorporar imatges del Meteosat. Aquest nou enfocament de la informació meteorològica va ser impulsat per Antoni Castejón, el primer home del temps de TV3 i va ser del tot revolucionari.
Avui, aquesta relació amb l'observació de la Terra continua i s'ha ampliat. El Departament del Temps ja utilitza productes del programa europeu Copernicus per elaborar i mostrar informació meteorològica.
Un exemple són els mapes de temperatura de la superfície del mar que es mostren habitualment per televisió, elaborats a partir de dades del Copernicus Marine Service, que utilitza, entre altres fonts, observacions dels satèl·lits Sentinel-3.
Per tant, l'arribada del Sentinel-3C no suposa començar a utilitzar ara aquest tipus de dades, sinó reforçar i donar continuïtat a una font d'informació que ja fa anys que forma part de l'observació europea de la Terra i que també té una aplicació directa en la informació que arriba als espectadors.
