Alerten que es recepten medicaments per aprimar-se com Wegovy a menors amb "lleuger sobrepès"
Té 12 anys i a la revisió rutinària anual la seva pediatra li va parlar dels fàrmacs injectables per aprimar-se. A la mare de la Sara –nom fictici per preservar la identitat de la menor– li va sorprendre la proposta. Assegura que mai abans havien tractat el sobrepès de la seva filla com un problema de salut que necessitava fàrmacs vitalicis per solucionar-lo.
Assegura que mai ha tingut cap problema de salut. "La meva filla sempre ha estat per sobre de la corba de creixement, però mai m'havien dit que això fos un problema". La Sara és una nena molt alta, admet, de les més altes de la classe.
La seva mare explica que l'única prova que li han fet relacionada amb aquesta qüestió és una radiografia de canell per valorar si el seu creixement estava per sobre de la seva edat. La prova va sortir dintre de la normalitat.
Ens havien parlat de sobrepès, però mai ens han parlat d'obesitat, i mai l'han pesada a cap bàscula d'aquestes que et calcula el greix corporal.
La proposta de la pediatra, que va visitar a través de la mútua privada, era que la jove "es punxés el medicament un cop per setmana per perdre els quilos que li sobraven".
La família de la Sara, que ja coneixia el tractament, va decidir buscar una segona opinió i consultar un nutricionista, que els ha recomanat fer un diagnòstic exhaustiu previ i començar amb un acompanyament nutricional i exercici físic.
"Li van dir que baixaria de pes i es veuria molt guapa"
No és un cas aïllat i tampoc passa només al sistema sanitari privat. La filla de la Maria va visitar un digestòleg per tractar els problemes digestius i les intoleràncies que té diagnosticades. En aquest cas, la visita era a l'hospital comarcal que li correspon a la menor.
"Ens va sorprendre que el primer que va fer la digestòloga quan vam entrar a la consulta va ser pesar-la, i ens va dir que tot era conseqüència del seu pes", admet.
Per fer seguiment del tractament farmacològic, la professional els va derivar a un centre privat amb un equip integral on ella treballa. "Amb la dieta i unes punxades molt eficaces li desconnectarien les ganes de menjar, li traurien l'ansietat i li anirien molt bé", explica la mare de la menor.
Ens va dir que en pocs mesos ni es reconeixeria i que gairebé semblaria una Barbie
La Maria ha volgut guardar el paper que l'especialista li va donar amb el nom del fàrmac: Wegovy. "Ens va dir que era similar a l'Ozempic i que seria un medicament vitalici", tot i que la menor no té cap diagnòstic ni seguiment per obesitat.
Assegura que cap professional abans els havia parlat del pes per explicar els problemes d'intolerància i digestius de la seva filla. "Al minut 2 la va pesar, ho va centrar tot en el pes", reconeix.
Diagnosticar bé l'obesitat: "La bàscula no és l'eina"
L'obesitat no és una malaltia causada per un excés de pes, sinó per un excés de greix. Per tant, avui en dia, una bàscula no és una eina suficientment exacta per diagnosticar una obesitat.
Ho precisa Eduard Mogas, pediatra endocrinòleg i responsable de la Unitat d'Atenció Integral a l'obesitat pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron.
Per a Mogas, el punt de partida ha de ser un diagnòstic correcte i acurat de l'obestitat: "Tenir eines que ens permetin quantificar i localitzar el greix corporal ens ajudarà molt a saber quins pacients poden tenir certs riscos o no".
En el document de bones pràctiques per a l'atenció integral a l'obesitat, elaborat per l'Institut Català de la Salut i la Generalitat de Catalunya, el primer punt detalla la importància que els professionals que han de diagnosticar una obesitat no ho facin només amb l'ínndex de massa corporal (IMC) i precisa: "Quan estigui indicat, cal fer una avaluació morfofuncional que inclogui el perímetre abdominal, els índexs d'adipositat i l'avaluació de comorbiditats".
Per tot plegat, alguns professionals de la salut alerten de la prescripció precipitada d'aquests fàrmacs en adolescents. Deixen clar que és un tractament molt efectiu per tractar obesitats greus, però no per perdre uns quants quilos.
Laia Font Duñach, dietista nutricionista i infermera, constata que aquests fàrmacs injectables "s'estan receptant a perfils que es podrien reconduir amb altres intervencions més bàsiques", amb bona valoració prèvia i l'acompanyament d'un equip especialitzat: proves complementaries, analítica, visita amb un nutricionista, endocrinòleg, valoració psicològica de l'adolescent, entre altres.
Font reclama que es revisin els criteris que s'estan utilitzant per diagnosticar una obesitat, "perquè no sempre tenen en compte la constitució de la persona".
Assegura que a la seva consulta s'ha trobat amb adolescents amb pes elevat, però que aquest sobrepès es pot explicar per una estructura corporal gran i una elevada massa muscular, i no tant per excés de greix", per això considera essencial revisar aquest primer pas.
Arriben preocupats i amb la voluntat de saber si hi ha alguna cosa que puguin fer abans de recórrer al tractament farmacològic.
Quins medicaments contra l'obesitat hi ha?
A l'estat espanyol hi ha dos grans tipus de medicaments per tractar l'obesitat. D'una banda, hi ha fàrmacs com l'Orlistat, que actuen a l'intestí i dificulten l'absorció d'una part dels greixos ingerits amb els aliments.
De l'altra, hi ha els anomenats medicaments incretínics, que imiten l'acció de determinades hormones que l'intestí allibera després dels àpats. Aquests fàrmacs actuen tant en diferents òrgans del cos com al cervell, i ajuden a menjar menys perquè redueixen la sensació de gana i augmenten la sacietat.
Les teràpies de la família del GLP-1 estan autoritzades per l'Agència Europea del Medicament per al control del pes. S'administren mitjançant una injecció sota la pell, habitualment a la panxa, les cuixes o els braços. Algunes s'han de prendre diàriament, com la liraglutida, mentre d'altres s'administren un cop per setmana, com la semaglutida o la tirzepatida.
El Departament de Salut constata que la semaglutida i la liraglutida estan autoritzades per al tractament de l'obesitat en adolescents amb un pes superior als 60 quilos. Aquesta autorització es basa en estudis clínics que van incloure entre 200 i 250 participants.
La liraglutida també està autoritzada en infants d'entre 6 i 12 anys amb obesitat i un pes superior als 45 quilos, a partir d'un estudi amb 82 pacients. La tirzepatida, en canvi, encara no s'ha estudiat en població pediàtrica.
No obstant, des de Salut pública recalquen que tots els tractaments s'han autoritzat com un complement a una dieta baixa en calories i a l'increment de l'activitat física, i sota indicació clínica.
Fàrmacs que no estan finançats
El Col·legi de Dietistes Nutricionistes de Catalunya també defensa l'efectivitat d'aquests medicaments en menors per tractar obesitats greus i amb complicacions.
Violeta Moize, presidenta de la Societat Científica Espanyola de Dietètica i Nutrició i membre del Col·legi, aposta perquè aquests fàrmacs estiguin finançats per l'administració pública i així regular-ne les prescripcions: "Hauria d'estar finançat per facilitar-ne l'accés i integrat en un programa multidisciplinari amb diversos professionals que cobreixin les necessitats dels infants i les seves famílies, per garantir un abordatge segur i eficaç en el maneig de l'obesitat."
Cap medicament per a l'obesitat, sigui per a pacients adults o pediàtrics, està aprovat per al seu finançament dins la cartera pública de salut. Per tant, el Departament de Salut no té un registre de
Aquesta falta de control pot contribuir a la prescripció precipitada, però també provoca tot el contrari: que hi hagi menors que tenen obesitat d'alta complexitat que sí que el necessiten i a qui no es pot administrar perquè les seves famílies no el poden pagar.
