La miopia infantil es triplica entre els 8 i els 12 anys, segons un estudi
Un estudi impulsat pel grup de recerca de Visió, Optometria i Salut de la Universitat Politècnica de Catalunya ha confirmat que la miopia en la població infantil augmenta de manera significativa entre els 8 i els 12 anys.
La investigació, desenvolupada des del 2021 amb prop de 2.500 escolars de setze centres educatius de Terrassa, forma part del projecte Cohort Infantil de Salut Visual de Terrassa, conegut com a CISVIT, i ha permès establir una fotografia molt precisa de com evoluciona la visió dels menors al llarg de l'etapa de primària.
Un augment progressiu i constant
Les dades recollides per l'equip mostren que les diòptries dels escolars analitzats augmenten de mitjana 0,29 unitats al llarg del període estudiat.
A la primera revisió, feta als nens de tercer de primària, entre els 8 i els 9 anys, la miopia ja afecta el 12% dels menors. Un any després, a quart, la xifra puja fins al 17%. El salt més important es produeix en arribar a sisè de primària, quan els nens tenen 12 anys, moment en què la prevalença arriba gairebé al 29% de l'alumnat.
La coordinadora del projecte, la investigadora Laura Guisasola, ha explicat a Catalunya Ràdio que la progressió no depèn únicament de la càrrega genètica de cada nen.
Tot i que l'herència familiar continua sent un factor determinant, hem identificat diversos elements de l'entorn i dels hàbits de vida que també influeixen, com les pantalles.
Les pantalles, un factor de risc clar
Una de les troballes centrals de l'estudi té a veure amb el temps que els menors dediquen a tasques de visió propera. Aquest tipus de visó és el que s'utilitza especialment en l'ús de tauletes, telèfons mòbils i ordinadors.
Per això, segons els investigadors, les diferències reals apareixen fora de l'horari lectiu, en funció del temps que cada nen passa davant d'una pantalla.
Guisasola assenyala que els nens que dediquen moltes hores a tasques de visió propera presenten un risc clarament superior de desenvolupar miopia. En canvi, aquest temps a l'aire lliure actua, segons la investigadora, com "un autèntic factor protector davant la malaltia".
Aquells que passen més temps jugant o fent esport a l'aire lliure, en contacte amb la llum del sol, mostren una probabilitat molt més baixa d'acabar necessitant ulleres.
Mesurar l'ull abans que apareguin els símptomes
Més enllà de la graduació visual i la necessitat de fer servir ulleres, l'equip de la UPC ha incorporat a l'estudi la mesura de la longitud axial de l'ull i dels radis de curvatura corneal.
Aquest tipus d'anàlisi biomètrica permet detectar senyals d'alerta molt abans que la miopia es manifesti de manera evident en la vida diària del menor.
Diferències per sexe i nivell socioeconòmic
Segons els resultats, no s'aprecien grans diferències globals entre nens i nenes, tot i que les nenes tendeixen a desenvolupar la miopia de manera més precoç i la seva progressió inicial resulta una mica més ràpida que la dels nens.
El nivell socioeconòmic familiar també és una variable que condiciona l'evolució de la malaltia, un factor que els investigadors consideren rellevant a l'hora de dissenyar futures estratègies de prevenció adaptades als diferents entorns socials de l'alumnat.
Una pandèmia silenciosa, segons l'OMS
L'estudi recorda que l'Organització Mundial de la Salut ha qualificat l'avanç de la miopia com una autèntica pandèmia silenciosa. La investigadora atribueix aquest fenomen a un canvi molt ràpid en els estils de vida infantils, amb més hores dedicades a tasques de visió propera, menys temps a l'aire lliure i també alteracions en els patrons de son dels menors.
