La teràpia de grup redueix el risc de suïcidi a la meitat: "M'ha afavorit poder estar acompanyat"
L'Elliot va passar una temporada complicada. Patia assetjament a l'escola, va morir la seva àvia, va tenir una ruptura sentimental i s'estava plantejant hormonar-se per fer la transició de gènere. Tot plegat el va col·lapsar. Els episodis d'ansietat que tenia des dels 12 anys van anar a més. "Si estàs al carrer, passa un cotxe i quasi t'atropella, o sigui, aquesta sensació momentània que tens de pànic, de perill, això, però multiplicat per cent i durant molta estona", explica descrivint com se sentia.
Els pensaments suïcides eren recurrents. La família, que ara li dona tot el suport, va passar un procés per assimilar la transició i va ser justament en la teràpia individual que ofereix la sanitat pública per a aquest procés, on va dir per primera vegada que temia per la seva vida: "Vaig poder expressar que estava molt malament i que ja arriba un punt on ja veus que, o ho dic o no em sento segur estant jo sol, no et refies de tu mateix en el nivell en què has arribat de depressió".
Un abordatge pioner a l'Hospital de Mataró
La psicòloga el va derivar a Urgències de l'hospital de Mataró i allà el van informar del grup de teràpia. Des del 2023 ofereixen aquest servei. Va néixer des de la necessitat d'atendre d'una manera més continuada les persones que tenien pensaments o temptatives de suïcidi perquè no donaven l'abast.
La primera visita sí que es feia passada una setmana, però la segona podia tardar molt en funció de la pressió assistencial. "Els professionals d'urgències, quan detectaven algú que tenia molt de risc, tenien la sensació que enviaven a la persona un buit; tenien com una sensació de 'ja veurem què passarà', si els podran atendre o no", explica la cap del servei ambulatori d'adults del Consorci Sanitari del Maresme, Rosa Hernández.
La teràpia de grup evita aquest buit i aporta, han constatat, diversos avantatges. Durant les vuit setmanes que dura, s'aplica la teràpia cognitivoconductual –la que actua sobre els pensaments– i la interpersonal –que s'ocupa més de com influeix el que ens passa en la relació que tenim amb els altres. Però el que aporta, com a element potenciador, és el fet d'estar entre iguals, sense haver de justificar el que senten, tal com diu l'Elliot:
És el primer cop a la meva vida que vaig estar en un entorn en què el suïcidi no era un tema del qual no es podia parlar o que se n'havia de parlar amb la boca petita
"Va ser el primer espai en la meva vida, i hi havia persones molt més grans que jo que segurament també era el primer cop en la seva vida, que van poder parlar del tema", afegeix.
Sentir-se compresos i veure que el que els passa també és el que estan vivint altres persones, els ajuda molt. Ho explica una de les psicòlogues que condueix aquests grups, la Isabel Martín Ruiz: "són pensaments que poden ser naturals en algun moment de totes les vides de les persones. No cal tenir un trastorn mental per poder desitjar morir. Doncs aquesta validesa des del primer dia i la naturalització d'aquesta conversa dona ja aquestes bases perquè sigui un espai segur".
L'altre element que aporta la teràpia de grup és el suport mutu. Es crea un sentiment de comunitat i d'interès per a les altres persones. Per l'Elliot, també era una motivació per no faltar a cap sessió: "per la sensació d'empatia –jo crec–, de vull saber com li va aquesta persona, vull tornar la setmana que ve perquè vull saber com li ha anat a la feina, com li ha anat això que li havia passat. Comences a sentir carinyo pel grup".
Trastorns mentals i complexitat social
Darrere d'un pensament suïcida sovint hi ha un trastorn mental, però els factors ambientals també hi poden jugar un paper important. En aquest sentit, cada vegada es detecta un augment de la complexitat social en l'evolució del malestar. La Rosa Hernández ho confirma: "des que vaig començar fins ara, realment he detectat un empitjorament en aquest sentit, hi ha més persones amb problemàtiques econòmiques, d'habitatge, moltes persones de fora, persones que han nascut en altres països, que venen aquí, que estan en situacions molt complexes".
A Catalunya hi ha 500 morts per suïcidi cada any. En els tres anys que porten de programa, a l'Hospital de Mataró han atès 600 persones i les dades, per ara, avalen la teràpia de grup. Després de les 8 sessions setmanals, el risc de suïcidi baixa a menys de la meitat i es manté més baix al cap de sis mesos de seguiment.
L'Elliot explica que és un procés llarg i que no passes a estar bé d'un dia per l'altre. Ell va començar a notar que ja no li costava tant sortir de casa, que era més present en les trobades amb els amics i que recuperava la il·lusió per fer les coses que li agradaven, com llegir –la seva passió– o tocar la guitarra.
L'acompanyament és clau per sortir-se'n
Ara ja està cursant estudis literaris i té ganes de viure. Creu que l'acompanyament és bàsic per poder sortir d'una etapa com aquesta:
És molt important l'entorn, que m'ha afavorit que jo pugui estar acompanyat. Moltes persones desgraciadament no el tenen i la taxa de suïcidis entre gent jove és escandalosa. Això et fa sentir molt agraït d'haver pogut seguir endavant
Els suïcidis causen 800.000 morts cada any al món. Per saber-ne més i per rebre ajuda, es poden consultar les pàgines web del Canal Salut o el projecte Codi Risc.
