Suècia vota en unes eleccions que poden portar l'extrema dreta al govern

Un paradís. Un oasi. Un model al qual tothom aspirava. Un país d'acollida. Un estat garantista. Així hem vist sempre Suècia, però ja fa dècades que el país nòrdic està canviant i, els últims quatre anys, el canvi s'ha accelerat.

Canvia la seva imatge, canvien els seus valors i els valors que projecta, el seu rol inspirador, el seu lideratge en el club de la socialdemocràcia europea. Suècia vota avui i, segons quin sigui el resultat d'aquestes eleccions generals, l'extrema dreta podria entrar al govern per primer cop en la història del país.

Una extrema dreta "peculiar"

En les anteriors eleccions, les del 2022, el partit socialdemòcrata de Magdalena Andersson va ser el més votat, però una coalició liderada pels moderats de l'actual primer ministre suec, Ulf Kristersson, li va arrabassar el govern amb el suport extern parlamentari dels Demòcrates Suecs (SD), l'extrema dreta, que havia aconseguit el 20,6% dels vots.

Des de llavors, el gir ultraconservador i nacionalista de Suècia –el país d'Ikea, les start-ups i grans conglomerats industrials com el de l'acer–, ha estat dràstic. Ara, Kristersson ha promès els Demòcrates Suecs que entraran al govern amb els seus propis ministeris: ells volen Interior, Migració o Cultura.

L'extrema dreta sueca és peculiar perquè té arrels neonazis i, fins i tot, vinculades al feixisme dels anys trenta, subratlla Anders Lindberg, cap editorial polític del diari Aftonbladet –el més popular de Suècia–. "Això els diferencia d'altres partits populistes d'extrema dreta europeus", afegeix.

Una rentada de cara

"A diferència de la resta de països nòrdics –Noruega, Finlàndia, Dinamarca– a Suècia l'extrema dreta no va entrar al Parlament fins al 2010, perquè el seu missatge era massa extremista", argumenta la politòloga especialista en extrema dreta de la Universitat de Södertörn, al sud d'Estocolm, Ann-Cathrine Jungar.

"Amb l'actual líder, Jimmie Åkesson, van canviar de rumb i van domesticar el missatge per fer-lo més digerible i normalitzar-lo, de manera que poguessin accedir a les institucions". Tant s'ha normalitzat, alerta Jungar, que fins i tot els socialdemòcrates han comprat alguns dels seus missatges i receptes.

Per a aquests comicis, els Demòcrates Suecs han adoptat noves mesures cosmètiques: el seu logo ha passat d'una torxa encesa a una dolça abelleta o una flor de traços infantils amb els colors de la pàtria: blau i groc. Els seus votants són sobretot homes, i de zones rurals. A les grans ciutats, com Estocolm o Göteborg, són més residuals.

Una Suècia més sueca

En un dels eslògans més repetits en cartells enganxats a les parets, al metro o als autobusos, els Demòcrates Suecs prometen fer que "Suècia sigui Suècia un altre cop". Segons Jacob Lind, investigador en temes migratoris de la Universitat de Malmö, són un partit supremacista blanc.

Anders Lindberg, cap editorial polític del diari Aftonbladet, confirma que els Demòcrates Suecs "volen que tothom a Suècia sigui com jo". És a dir, ros, blanc i, si pot ser, amb ulls clars.

Però això sembla impossible, malgrat les duríssimes polítiques migratòries dels últims quatre anys. Un 20% de la població sueca –10 milions– té ascendència estrangera. Hi ha barris on la població migrant o d'origen forà arriba al 90%. Suècia és el país d'Olof Palme, però ja fa temps que el desaparegut Stieg Larsson va novel·lar les connexions entre l'extrema dreta, alguns mitjans de comunicació i l'estat, entre altres poders fàctics.

En el míting final de campanya de Demòcrates Suecs a Estocolm, un simpatitzant de la formació d'extrema dreta matisa: "No estem en contra dels immigrants, sinó del fet que visquin dels subsidis públics i que cometin crims". I evoca el somni compartit per molts dels seus correligionaris:"Volem tornar a la vella Suècia."

Por i deportacions

Skärholmen, a l'oest d'Estocolm, és un d'aquests barris amb molta immigració. En un dia de mercat, les dones musulmanes van amunt i avall amb els carretons. Acceleren el pas quan veuen el micròfon d'aquesta periodista. "Tinc por", admet un suec d'origen marroquí que fa 18 anys que és al país. "I mai he estat a l'atur", proclama orgullós.

Per què té por? Suècia, aquell oasi de benestar del qual parlàvem al principi, és avui un dels països més restrictius en migració d'Europa, seguint –o imitant– el model de Dinamarca, on governa la socialdemocràcia. El tomb es va produir després de la crisi del 2015, quan Suècia va acollir 160.000 sirians en un país de 10 milions.

En els últims quatre anys, les peticions d'asil han baixat en picat i d'això en presumeixen els Demòcrates Suecs. ONG com Civil Rights Defenders consideren, però, que aquesta davallada és també fruit d'un context migratori molt més restrictiu a tot Europa.

Menys permisos i més limitats

A Suècia ja no es donen permisos de residència permanent, sinó temporal. Si guanyen els conservadors, es proposen també revocar residències permanents ja concedides, en alguns casos. Ja s'han començat a deportar joves immigrants criats a Suècia, a qui, en complir 18 anys, expulsen a uns països d'origen que no han conegut mai.

Al juny, el Parlament va aprovar dues lleis de moltíssima repercussió social: la llei de "bona conducta" – es podrà expulsar un migrant per tenir deutes pendents, per exemple- i la col·loquialment coneguda com la llei del "xivato". Inicialment, proposava que totes les autoritats delatessin els migrants irregulars amb qui es trobessin.

Després d'intenses protestes –que van mobilitzar sindicats i església– en van quedar exclosos els professionals de salut, entre d'altres. "Però el mal ja estava fet", lamenta Hannah Laustiola, directora de l'ONG Doctors del Món a Suècia.

Més aïllament

A la seu del centre d'Estocolm tenen una petita clínica on atenen migrants indocumentats. Uns 25 a la setmana. "La xifra ha anat baixat, i creiem que és perquè la por fa que els migrants evitin demanar ajuda mèdica. "Un cop s'escampa el rumor que el teu doctor et pot delatar, encara que no sigui cert, la gent deixa de venir. Ens trobem fins i tot dones embarassades que volen parir fora de l'hospital", assegura.

Això només contribuirà encara més a la segregació i l'"aïllament" de la població migrant, apunta. I més si tiren endavant altres propostes estrella de la coalició conservadora: per exemple, que un migrant hagi d'haver viscut cinc anys al país per poder accedir als beneficis socials.

És el que adverteix Aida Simani, assessora legal de l'ONG Civil Rights Defenders, amb qui converso en un banc al centre del Skärholmen. "A més, aquestes mesures condemnen les famílies a la pobresa, i la pobresa pot deixar els seus fills sense alternatives."

Bandes, tirotejos i bombes

La migració va ser un dels trampolins dels conservadors a les eleccions del 2022. L'altre, la criminalitat. La incidència en l'esfera pública sueca de l'extrema dreta ha permès que es vagi normalitzant el vincle migració-criminalitat que fan molts d'aquests partits a Europa i fora d'Europa.

Potser resulta sorprenent, però el país va arribar a les eleccions del 2022 com un dels perillosos d'Europa: el nombre d'homicidis per arma era el més alt del continent, en competència amb Croàcia, i els civils quedaven atrapats entre revenges de bandes rivals en el tràfic de drogues. Cada setmana hi havia víctimes. Aquí a Estocolm tothom coneix algú o algun cas.

El govern anterior i l'actual, amb mesures policials dràstiques i operacions estrangeres de detencions de líders de bandes –algunes d'instal·lades a Màlaga– han aconseguit rebaixar el nombre de tirotejos. Però les explosions han anat a l'alça. "Al meu barri sentim bombes, i trets; vuit alumnes de l'escola on treballo van ser detinguts per pertinença a una banda criminal", m'explica Sarah Stoute, professora nascuda al Canadà que va arribar a Suècia fa 13 anys.

L'edat cada cop més jove dels reclutats va propiciar també un projecte del govern conservador per rebaixar l'edat penal fins als 13 anys. Finalment, però, no ha prosperat.

Privatització de sanitat i educació

Nombroses investigacions demostren fins a quin punt aquestes bandes s'han infiltrat en tots els estaments de Suècia. Segons el Ministeri de Justícia suec, la meitat dels seus ingressos provenen de les drogues, i l'altra meitat, d'estafar l'estat del benestar suec. Com? Controlant les empreses propietàries d'escoles, hospitals i centres d'atenció primària que s'han privatitzat amb finançament de l'estat.

La politòloga Lisa Pelling, directora del think tank progressista Arena-Idé, ha documentat a fons les conseqüències que ha tingut la privatització progressiva a Suècia de la salut i l'educació. Empreses que cotitzen a borsa dirigeixen també escoles i hospitals pagats amb impostos dels suecs. "Hem pecat d'ingenus", lamenta.

És una frase que he sentit sovint aquests dies: els suecs hem pecat d'ingenus. Un model, el de la privatització, que conviu amb escoles i hospitals públics i que ha acabat fomentant la discriminació i la segregació dels alumnes per classes socials, denuncia Pelling.

Màfia i Al Capone

Les bandes també estan infiltrades a la policia, les comunitats locals o els partits."Es tracta d'una màfia", conclou el periodista Lindberg. Una màfia pròpia dels temps d'Al Capone, explica. Per això van en augment les explosions com a càstig contra grups rivals.

Suècia és també un dels països amb més població reclusa d'Europa. Fins al punt que ha tancat un acord amb Estònia per transferir-li 300 presos a l'any –la xifra pot arribar a 600– a canvi de 30 milions d'euros. Altres països havien provat aquesta fórmula, però finalment ho van deixar córrer perquè sortia massa car. A més, Estònia ha deixat clar que no acceptarà els delinqüents més perillosos.

Suècia: l'excepció o la norma?

Suècia és diferent, però no tant. Com m'explica Jacob Lind, "quan vaig a Brussel·les i els explico que l'extrema dreta guanya poder a Suècia, em contesten: "Benvinguts al club, vosaltres només aneu uns anys més tard que nosaltres."

El procés que viu Suècia té molts punts en comú amb el que s'ha vist a Dinamarca, Alemanya o Itàlia. Moltes coses han canviat al país nòrdic, que ja no despunta com abans als informes de competència PISA, però que conserva prestacions socials que són l'enveja d'Europa. Només un exemple: les mares tenen 480 dies de baixa pagada per maternitat que poden gastar fins que la criatura faci 12 anys.