Les escoles no estan preparades per a la calor extrema: adaptar-les totes costaria 2.500 milions

Aules a 34 i 35 graus, alumnes amb marejos i cops de calor i docents que denuncien les condicions en què han de treballar. La calor extrema ja s'ha convertit en un problema de salut pública als centres educatius: només 1 de cada 10 està climatitzat.

I les previsions apunten que, a partir del 2030, hi pot haver una quarta part del curs amb temperatures superiors als 27 °C, segons un estudi d'Equitat.org.

Educació admet que cap centre està preparat per a situacions extremes i calcula que caldrien almenys 2.500 milions d'euros per adaptar-los.

El govern farà públic "les pròximes setmanes" un pla per climatitzar tots els centres educatius de Catalunya, segons va anunciar el president de la Generalitat, Salvador Illa, a "El matí de Catalunya Ràdio".

Ambulàncies, marejos i classes a més de 30 graus

Van necessitar dues ambulàncies al juny per atendre alumnes afectats per cops de calor en un institut de l'Alt Penedès, denuncia la Gemma, professora del centre: "Només comptàvem amb un ventilador per classe, del tot insuficient amb una calor insuportable que fa difícil aprendre i fer classe."

La filla del Bernat, de sis anys, va sortir de l'escola amb febre i marejos, i el metge de capçalera va considerar que tot apuntava a un cop de calor. Assegura que se senten indignats i impotents i que no veuen que s'hagi fet cap canvi.

A l'escola dels fills de l'Arantxa, fa anys que denuncien temperatures de 31 graus a les aules i de fins a 33 al menjador: "Amb els ventiladors no n'hi ha prou. Necessitem solucions estructurals perquè cada vegada farà més calor i durant més mesos."

Els alumnes també s'han mobilitzat. El Víctor és estudiant de secundària i van crear una comissió per reclamar mesures: "Vam aconseguir poder sortir als passadissos i als espais amb ombra, anar més sovint al lavabo per mullar-nos el cap i, en alguns moments, fins i tot vam aturar les classes com a protesta."

Per la Pili Trenado, cap d'estudis de l'Escola Sant Josep de Calassanç de Lleida, les escoles han de ser espais segurs i adequats per aprendre i treballar, i per tant climatitzar els nostres centres educatius ja no és un luxe, sinó una necessitat.

La Saray és mare de l'escola Vora del Mar, de Cubelles:

Hi ha un pla de climatització de centres per desplegar, i mentrestant proposen ventiladors, però estan exhaurits, és indignant, lamenta la Saray.

Què passa al cervell d'un infant quan aprèn a 34 o 35 graus?

Les condicions en què han d'aprendre i créixer els infants no són una prioritat, lamenta el pediatre Ferran Campillo.

A partir dels 25, 26 o 27 graus ja es comencen a detectar problemes a l'aula: dificultats per concentrar-se, resoldre problemes i baixada del rendiment, assegura Campillo.

Als 30 o 33 graus poden tenir afectacions serioses en l'aprenentatge i en la salut: marejos, mal de cap, síncopes, desmais, febre i cops de calor, que poden afectar greument el sistema nerviós central.

I és que la temperatura de confort òptima per a l'aprenentatge és de tan sols 25 graus, assegura el pediatre.

Els infants més petits són especialment vulnerables, perquè tenen menys capacitat per regular la temperatura corporal i depenen de la hidratació adulta; com també els que tenen malalties cròniques, assegura el pediatre. I la calor afecta també la salut i la capacitat d'ensenyar dels docents.

Hi haurà alumnes que sortiran del sistema educatiu sense haver vist temperatures inferiors a 30 graus de maig a octubre, perquè no s'haurà climatitzat res, lamenta Aleix Vidal, mestre de l'Escola Mogent de la Roca del Vallès i impulsor de la plataforma Aules que Cremen.

La plataforma ha creat un mapa de temperatures a temps real amb les dades de més de 800 aules de Catalunya. Unes temperatures que s'han confirmat amb aparells homologats de prevenció de riscos del departament, explica Vidal.

S'ha constatat que les temperatures de 34-35 graus són habituals en el dia a dia, des de principis de maig fins a finals d'octubre, assegura el mestre, que afegeix: "Si els pares sabessin les temperatures sostingudes per sobre dels 30 graus que han de suportar els seus fills, se'ls emportarien a casa."

"En situacions extremes no hi ha cap centre preparat"

Dels prop de 2.500 edificis educatius que hi ha a Catalunya, aproximadament la meitat es van construir abans de l'any 2000 i no s'han reformat amb criteris d'adaptació climàtica, assevera Joan Cuevas, d'Equitat.org.

Segons Cuevas, 1.200 edificis tenen una situació especialment crítica, i la resta també poden tenir deficiències: "Tenen cobertes molt irradiades, tancaments deficients o una orientació que fa que acumulin molta calor. Falta una política ambiciosa per revertir-ho."

La calor extrema afecta críticament els aprenentatges, fins i tot pot suposar una baixada de 7 punts en els resultats PISA, afegeix Cuevas. I afecta també les condicions laborals dels docents i pot acabar provocant més absentisme, suspensions de classes i pèrdua de dies lectius, assegura l'expert:

En aquestes situacions extremes no tenim cap centre preparat, reconeix Montserrat Duran Tauleria, directora general de Centres Públics de la Generalitat.

Per Duran la inversió dels últims 20 anys ha estat baixa, i els centres necessiten actuacions de millora per atendre les situacions de temperatures extremes cada vegada més prolongades, i assegurar un bon confort climàtic.

Docents i centres ja els han fet arribar les seves queixes i denúncies per la situació, reconeix Duran, que considera raonables, tenint en compte que les condicions tèrmiques a les aules no són les que s'haurien de tenir, tal com passa a tot Europa, constata la directora.

Com adaptar les escoles a la calor?

Educació xifra en almenys 2.500 milions d'euros la inversió necessària per adaptar els centres educatius al canvi climàtic, assevera Duran. Els fons de finançament europeus fins ara s'han destinat a sostenibilitat i eficiència, no a climatització.

Però aquest any s'han invertit 15 milions a millorar les condicions dels centres i s'ha obert un pla de col·laboració amb els ajuntaments, assegura Duran: "Tenim un pla per començar la climatització de 100 centres, amb una inversió d'uns 100 milions en dos cursos."

Els centres de nova construcció ja incorporen la climatització, afegeix la directora general de Centres Públics. I mentre tot això no arriba:

Està previst també instal·lar ventilació en 150 centres més entre finals i principis d'any, afegeix Duran.

La proposta de l'administració és completament insuficient, denuncia l'Aleix Vidal, perquè si en dos anys climatitzem 100 equipaments, trigarem 50 anys a climatitzar els 2.500 centres.

"Quants alumnes estaran estudiant i vivint en forns durant 50 anys? Hi ha centres construïts el 2008, el 2015 o el 2020 que són autèntics hivernacles", denuncia Vidal.

Demanem als centres educatius una sostenibilitat que no s'exigeix ni als centres comercials, i tampoc es garanteixen als docents les condicions laborals tèrmiques que s'ofereixen en altres empreses, lamenta Vidal.

El mestre assegura que la calor ha unit la comunitat educativa per denunciar el desgavell, els incompliments i la mala planificació del sistema educatiu a Catalunya.

L'informe d'Equitat.org proposa prioritzar les urgències amb entre 500 i 1.300 milions: millorar l'aïllament per evitar un sobreús de l'aire condicionat, que comportaria més cost i contaminació. Millorar la ventilació, que ajuda a renovar l'aire intern i a abaixar la temperatura. I aire condicionat només si no hi ha més remei.

I sobretot patis naturalitzats, amb natura, ombres i aigua, que fan que el centre i les aules estiguin més frescos, afegeix Cuevas, i calendaritzar les mesures.

Hem de donar un cop a la taula dràstic per implementar mesures que assegurin un entorn segur i saludable per als infants, apunta el pediatre Ferran Campillo, que assegura que les solucions existeixen, les receptes es coneixen i només falta compromís polític per aplicar-les.