"Rutes dels maquis": el MUME explora els "camins d'esperança i llibertat" de la lluita antifranquista
El Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera explora els "camins d'esperança i llibertat" de la lluita antifranquista amb l'exposició "Rutes dels maquis", que mostra els passos clandestins de frontera al Pirineu Oriental que s'utilitzaven durant la dictadura.
L'eix central de l'exposició són les rutes entre el Vallespir i la Cerdanya, el Ripollès i la Garrotxa que van seguir els maquis vinculats al Partit Comunista i el PSUC entre el 1944 i el 1952 per entrar i sortir de l'Espanya franquista i mantenir viva la lluita antifeixista.
Unes rutes que tenien un paper clau
El president de l'Amical d'Antics Guerrillers de Catalunya, Raül Valls, que també és un dels comissaris de la mostra, explica que aquests itineraris "complien un paper fonamental".
Valls explica que "permetien que el moviment guerriller de l'interior es comuniqués amb l'exterior, amb les direccions del moviment i del partit a França". "Aquesta és l'aportació del nostre territori, del Pirineu gironí", resumeix.
La mostra també l'han comissariat Josep Serra i Joan Boada, que també són membres de l'Amical.
Tres rutes reconstruïdes que encara es poden fer
L'exposició reconstrueix tres d'aquestes rutes arran d'uns informes que els guerrillers portaven a les direccions dels partits que eren a França i que estan conservats a l'arxiu del Partit Comunista a Madrid.
Dues que sortien de Prats de Molló (una cap a Manlleu i l'altra cap a Vidrà i el santuari de Bellmunt) i l'altra anava des del poble de la Menera, al Vallespir, fins a Cantonigròs, travessant la Garrotxa.
I un altre element destacat era, segons Raül Valls, la figura dels guies de passos, recuperat a través d'un intens treball d'investigació.
"S'ha basat en cròniques de guerrillers i, sobretot, en els informes que havien de redactar quan arribaven a França. Hi ha moments que ells parlen que passen per tal muntanya o tal riu de manera molt precisa, perquè es coneixien molt bé el camí", explica Valls.
Les "cases de suport"
També ha estat clau, afegeix, l'aportació dels familiars i descendents de les persones que els van ajudar.
"Els maquis necessitaven llocs on poder menjar, descansar, rebre informació. Hi havia una xarxa de cases de suport, de pagesos que es van jugar la vida per ajudar-los per raons polítiques, per compromís en la causa per la recuperació de la República", detalla Raül Valls.
A banda de mapes, biografies i testimonis, l'exposició s'acompanya d'imatges actuals que ha fet el fotògraf Ernest Costa expressament per a l'exposició. Retrata els paisatges d'unes rutes, la majoria de les quals encara es poden fer.
