Droga a Europa, medicina ancestral a l'Amazònia: l'ayahuasca centra un fòrum mundial a Girona
Fa un any la Guàrdia Civil detenia 3 persones i els confiscava 11 litres d'ayahuasca prop d'Alacant. Pocs mesos després, un estudi publicat a la revista Nature Medicine mostrava que aquesta substància redueix els símptomes de la depressió en pacients.
Són dos exemples de la gran controvèrsia que genera aquesta beguda psicoactiva tradicional amazònica, controvertida a Europa i sagrada a l'Amazònia.
Pels pobles indígenes és una medicina i per alguns polítics i legisladors és una droga.
Ho explica José Carlos Bouso, assessor científic de la Fundació ICEERS, amb seu a Barcelona, i que treballa especialment sobre ayahuasca, altres plantes psicoactives i medicines tradicionals indígenes. Bouso precisa, però, que saben que "les substàncies poden ser droga o medicina en funció del context en què s'utilitzin".
A Girona han volgut asseure's i parlar a fons d'aquesta substància carregada d'història i d'històries. I ho han fet en un fòrum mundial inèdit sobre l'ayahuasca.
Per primer cop s'ha donat un paper actiu en una trobada com aquesta als pobles indígenes, una vintena de comunitats que no només són convidats, sinó també organitzadors. Comparteixen taula amb científics, juristes i investigadors internacionals.
Un beuratge carregat d'història i de propietats
Elaborada a partir de plantes, utilitzada en rituals espirituals, religiosos i de medicina tradicional, l'ayahuasca és una beguda psicoactiva ancestral d'alguns pobles indígenes de l'Amazònia.
Es pren en comunitat i provoca alteracions de la consciència, percepcions visuals i experiències introspectives.
En prenc des de petit; mai no m'he tornat boig ni he estat malalt. I mai m'ha fet perdre la memòria.
Ho explica Raine Piyako, líder del poble ashaninca. "M'ha aportat coneixement i saviesa i m'ha portat a un món que aquells que mai n'han pres només poden imaginar", afegeix.
A Europa, cada vegada hi ha més interès per l'ayahuasca i això genera preocupació entre la comunitat indígena. "Si no se n'entén el valor original i espiritual, no té el mateix efecte, i això esdevé molt perillós" conclou José Gualinga, de la comunitat quítxua de Sarayaku, a l'Equador.
I Robinson Pai, de la comunitat awà de Colòmbia, afegeix: "Cal utilitzar-la amb molta cura, perquè aquesta planta és sagrada i no tothom la pot utilitzar. Només determinats pobles i cultures."
Una lectura semblant a la que fa Elaine Lim, fundadora de Nectara, una organització dedicada a la preparació per a experiències psicodèliques. Lim recorda que aquesta planta no funciona com una pastilla qualsevol de la farmaciola:
No és una solució ràpida. És una cosa molt més profunda que simplement prendre una pastilla.
El fundador i director executiu d'ICEERS, Benjamin De Loenen, diu que un dels objectius del fòrum és, precisament, eixamplar la mirada que té Occident de l'ayahuasca.
A parer seu, no es pot associar directament aquesta substància amb altres drogues o amb l'auge de les teràpies psicodèliques. Perquè posar totes aquestes substàncies i plantes "en un mateix sac", diu, obviaria el sistema de coneixement que acompanya l'ayahuasca.
El risc de l'extractivisme
La globalització de l'ayahuasca ha comportat episodis d'extracció de les plantes en algunes zones de l'Amazònia, amb interessos comercials creixents en sectors com la indústria farmacèutica.
Tot plegat, enmig d'un context en què els territoris indígenes ja reben múltiples pressions derivades, entre d'altres, de l'activitat petroliera i minera, i també de l'emergència climàtica.
En la línia de l'estudi esmentat publicat a Nature Medicine, s'estan valorant les possibles aplicacions mèdiques de l'ayahuasca en assajos clínics que n'estudien els efectes sobre l'organisme. "Hem comprovat que, en contextos controlats, l'ayahuasca no provoca danys a la salut, ni mental ni física", explica Bouso.
Uns usos que semblen tenir recorregut també en el camp de la psiquiatria, com explica el psiquiatre i antropòleg Joan Obiols Llandrich: "Ens estem obrint. Si les lleis ens ho permetem, i sembla que hi ha un moviment important que surt dels EUA per anar legalitzant aquestes substàncies, crec que se'n podrà anar trobant una aplicació molt bona dins de la psiquiatria."
Un fòrum per cercar consensos científics
El Fòrum Mundial de l'Ayahuasca també vol buscar consensos científics sobre els quals treballar els possibles usos d'aquesta substància ancestral.
Perquè, alerten, un ús incorrecte pot generar problemes. "L'ayahuasca pot produir efectes indesitjables, com ara ansietat; l'experiència pot espantar i es poden produir atacs de pànic si no es pren en un context adequat i amb algú que sàpiga com gestionar la situació", adverteix José Carlos Bouso.
Segons l'última enquesta sobre l'alcohol i altres drogues en la població general a Espanya (EDADES), del 2024, un 0,3% de la població d'entre 15 i 64 anys afirma haver consumit ayahuasca alguna vegada a la vida. És a dir, unes 97.000 persones.
Joan Obiols remarca els perills de fer-ho sense la informació necessària i sense la presència d'alguna persona experta. "El facilitador ha de ser una persona experta, no que hagi fet un curset de quatre mesos sinó que tingui una experiència llarga" adverteix Obiols.
