Islàndia diu no a reprendre les negociacions per entrar a la UE en un referèndum ajustat
Islàndia seguirà sense formar part de la Unió Europea. Així ho han decidit els seus ciutadans en el referèndum celebrat aquest dissabte que plantejava l'opció de reprendre les negociacions sobre aquesta qüestió.
El resultat, tal com estava previst, ha estat ajustat. L'opció del "no" s'ha imposat amb un 52,8% dels vots per davant del 47,2% del "sí". La diferència entre les dues opcions ha estat de més de 12.700 paperetes.
Els sondejos pronosticaven un frec a frec i així ha estat fins a primera hora del matí d'aquest diumenge. Els primers recomptes decantaven la balança lleugerament a favor dels partidaris d'obrir negociacions amb Brussel·les. Ha estat a partir de quarts de nou, quan els contraris a la iniciativa han anat guanyant posicions fins a posar-se al davant.
L'avançament ha arribat un cop comptats els primers 152.000 vots. 400 paperetes donaven una victòria provisional al "no" amb un 50,1%, un percentatge que no ha parat de créixer amb el pas de les hores.
Pel que fa a la participació, hi havia 273.000 persones cridades a votar i han acabat exercint el dret un 82,5%. 63.000, un 23% dels electors, ho havien fet abans de l'obertura dels col·legis.
Tal com apuntaven els sondejos, el "sí" ha guanyat a les dues circumscripcions de Reykjavík tot i que no amb prou força per compensar el triomf del "no" a la resta de zones del país.
La primera aproximació del resultat final s'ha fet esperar. No ha arribat fins a quarts d'onze d'aquest diumenge ja que totes les urnes s'han hagut de transportar als centres de recompte de la circumscripció, que, en alguns casos, se situava a 400 quilòmetres de distància.
Un referèndum consultiu
D'aquesta manera es posa punt final a un nou intent de reprendre's les converses per ser un nou membre de la Unió Europea. El govern islandès, partidari del sí, s'havia compromès a acceptar els resultats encara que fossin negatius. Per tant, mentre segueixi al càrrec -fins al 2028 si s'esgoten els terminis-, aquesta qüestió quedarà a un costat.
L'última vegada que es van entaular converses amb Brussel·les va ser ara fa tretze anys. Després de quatre anys de negociacions fallides, el 2013 van quedar suspeses.
Si en el referèndum s'haguessin imposat els partidaris del sí, s'hauria obert un nou període de negociacions. Els acords tancats s'haurien hagut de sotmetre a un nou referèndum que els hagués ratificat o refusat.
Pesca, euro i seguretat, entre els punts clau
Entre els punts que han generat més controvèrsia durant la campanya hi ha la política pesquera, l'adhesió a l'euro i la importància de la seguretat.
La pesca representa el 40% de l'economia del país i els islandesos no volen que Brussel·les assigni quotes, condicions o límits a les seves captures o que es permeti inversió estrangera al sector, ara restringida. El govern assegura que podria blindar el sector en les negociacions amb Brussel·les i la Comissió Europea s'ha mostrat oberta a trobar "solucions creatives". Un argument que l'oposició considera impossible.
El risc de la desinformació també anava en contra del govern. La ministra d'Exteriors ha denunciat "interferències" de grups de dins i fora del país que intenten "escampar la por" a la ingerència estrangera en les polítiques públiques.
L'euro té tants partidaris com detractors. Alguns diuen que el país és prou ric i estable tal com està mentre d'altres creuen que la seva divisa és massa volàtil i que l'euro podria ajudar a obrir nous mercats i rebaixar l'alt cost de la vida –amb els tipus d'interès al 8% i una inflació del 5,6%.
La preocupació per la seguretat, en canvi, hauria jugat a favor del sí. Islàndia ja forma part de l'OTAN, té valors molt afins als de la Unió Europea i una situació geopolítica a l'Atlàntic Nord que veu cada cop més amenaçada.
Primeres reaccions: Le Pen i Farange celebren el "no"
Els líders ultranacionalistes i euroescèptics d'Agrupació Nacional i Reform UK, Marine Le Pen i Nigel Farage, han estat els primers a reaccionar als resultats del referèndum islandès a través de les xarxes socials. Farange, en un missatge breu i concís, ha felicitat Islàndia "per mantenir la seva independència".
Le Pen, en canvi, ha afirmat que el rebuig dels islandesos a la represa de les negociacions és l'evidència que "la Unió Europea no és l'horitzó natural de tota democràcia europea". A més, ha destacat que aquest país és un exemple que "una altra Europa és possible" en la qual els "pobles puguin decidir per si mateixos el seu futur".
Per què s'ha organitzat un referèndum ara?
El país va començar a negociar amb Brussel·les la seva entrada al bloc comunitari el 2009, en plena crisi econòmica, que va sacsejar Islàndia. El procés, però, va quedar interromput quatre anys més tard sense haver arribat a un acord definitiu, enmig de profundes divisions internes i sense haver abordat alguns dels temes més polèmics, com ara l'agricultura o la pesca.
La incipient recuperació econòmica, el 2013, va allunyar la necessitat de buscar refugi en les institucions europees, i l'entrada d'un nou govern conservador i euroescèptic va enterrar definitivament el projecte.
Anys més tard, el nou executiu de coalició de centreesquerra, sorgit de les eleccions del 2024, ha tornat a posar la qüestió sobre la taula. Considera que el procés no es va tancar correctament i que convé preguntar als islandesos sobre si els segueix interessant la confluència amb la UE.
L'acord de govern entre els tres partits preveia celebrar un nou referèndum, que finalment s'ha fet aquest dissabte.
Sondejos igualats
"Islàndia ha de reprendre les negociacions d'accés a la UE?". Aquesta és la pregunta que han respost els ciutadans cridats a les urnes al país nòrdic.
Segons els sondejos, a priori, a la capital, Reykjavík, s'imposaven els partidaris del sí, mentre que les àrees rurals eren més receloses amb aquest procés. La participació, que ha estat més baixa que a les legislatives, podria ser un factor clau per determinar la victòria en el referèndum.
Què deixa de guanyar la UE?
Brussel·les s'hauria pogut beneficiar de l'entrada d'Islàndia al club econòmicament, però també geopolíticament. D'una banda, la unió comercial hauria estat fàcil, ja que l'illa ja forma part de l'Espai Econòmic Europeu.
Però seria en l'àmbit geoestratègic on més rèdit n'haurien pogut treure les institucions europees, ja que una Islàndia dins el bloc hauria reforçat la posició europea a l'Atlàntic Nord en un moment de tensió creixent amb Washington, Moscou i la Xina pel control de la regió àrtica.
Islàndia, alhora, hauria estat un cas cridaner en comparació amb la resta de països candidats a l'agenda de l'ampliació. Mentre Ucraïna, Moldàvia, Montenegro o Albània segueixen immersos en negociacions complexes i sense un horitzó clar, Islàndia es podria haver convertit en membre de la UE en qüestió d'un any i mig, segons assegurava la comissària d'Ampliació de la CE, Marta Kos.
