El pols entre Junts i Aliança: què diuen les enquestes i on poden anar els vots el 29N
Quan tot just falta un mes i mig per a les eleccions, la publicació aquest dimecres de les enquestes del CEO i del CIS permet començar a resoldre dues de les incògnites que hi ha sobre la taula: fins on pot créixer Aliança Catalana i on aniran els seus hipotètics vots a les generals, en què no es presenta.
Si mirem la lletra petita del CEO podem tenir-ne una idea aproximada. Quan es pregunta als votants d'Aliança al Parlament què votaran al Congrés, gairebé la meitat es reparteixen entre Vox, amb qui comparteixen el discurs antiimmigració, i Junts, amb qui coincideix a reclamar la independència.
A una certa distància, aquests votants que s'identifiquen amb Aliança diuen que al Congrés votarien ERC. Molt per sota queden el PSC, el PP o fins i tot un 1,2% que diu que se n'aniria al Front Ampli.
Però els mateixos autors admeten que cal agafar les dades amb cautela.
Perquè l'enquesta es va fer sense eleccions a la vista i perquè hi ha un gens menyspreable 20% que no sap què votar o que votaria en blanc, però també perquè Aliança no s'ha presentat mai a les generals i, per tant, mai s'ha pogut constatar el comportament real dels seus electors en una cita com aquesta.
Un dels factors que cal tenir en compte, per exemple, és que "tradicionalment, els partits independentistes o nacionalistes pateixen una certa pèrdua per vot útil a les generals, especialment en un context de molta competitivitat com l'actual", recorda a 3CatInfo Joan Rodríguez Teruel, que és politòleg i director del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).
Una diversificació accentuada
Teruel apunta que el partit de Sílvia Orriols ha anat diversificant l'origen dels seus votants, de manera que al principi, l'any 2024, la formació bevia de l'electorat de Junts i dels abstencionistes, però amb el pas del temps ha aconseguit esgarrapar votants de partits tan diferents com Vox i Esquerra Republicana amb un discurs cada cop més basat en l'antiimmigració.
"Un cop al Parlament, el partit va començar a captar l'atenció d'un electorat a qui no li interessa o no dona cap suport a la independència, amb un nou perfil que es veu atret per una retòrica que pot assemblar-se a la de Vox, però que valora que Aliança l'exposa més clarament o hi afegeix una certa catalanitat", afirma.
Aquesta dinàmica ha creat una base electoral dividida entre el votant "independentista amb posicions de centre" i que se solapa amb l'espai tradicional de Junts, i un nou perfil molt més heterogeni –fins i tot antiindependentista o federalista– que se sent atret principalment pel lideratge d'Orriols i per la seva retòrica "antimusulmana i de qüestionament del sistema polític".
Aquests últims, diu, s'hi sumen menystenint la dimensió sobiranista del partit per considerar que "no és tan rellevant", o fins i tot "que hi ha una part de teatre".
Per tot plegat, Teruel considera que el fet que la formació d'extrema dreta hagi decidit no presentar-se ha alleugerit pràcticament tota la resta:
Ha estat una bona notícia per als partits que els seus votants no s'hagin distret amb Aliança.
Es frena l'ascens i Junts es recupera
En una entrevista a "La selva" de TV3, el politòleg també ha destacat que el baròmetre detecta per primer cop un canvi de tendència en la progressió del partit d'Orriols.
Teruel admet que "de l'ascens d'Aliança hi ha poc a dir perquè totes les enquestes l'han anat recollint durant aquesta mitja legislatura", però subratlla que aquesta és "la primera enquesta que detecta un cert alentiment del creixement".
Segons explica, si fins ara "a cada baròmetre hi havia un increment del 50% de la propensió", en aquesta ocasió "pràcticament repeteix la intenció de vot que vam detectar el mes de juny".
Paral·lelament, l'anàlisi mostra com el seu principal rival en l'espai sobiranista agafa aire. "Junts comença a recuperar-se respecte als mals pronòstics que anticipaven altres enquestes", apunta el director del CEO.
Aquest canvi està directament relacionat amb el fet que "és la primera enquesta en la qual detectem que s'atura i retrocedeix significativament el percentatge de votants de Junts que passen a Aliança".
Per Teruel, aquesta evolució demostra que cal ser prudents amb les anàlisis demoscòpiques precipitades, ara que el CIS també ha pronosticat un repunt de les expectatives de Junts de cara al 29N:
Sempre hem de tenir cura amb els grans canvis que mostren les enquestes, perquè és amb el temps, i sobretot si es convoquen eleccions, quan podem veure realment què hi ha de substantiu.
Al Parlament, diu el CEO, Aliança beuria sobretot de Vox i de Junts i podria arribar fins als 25 escons en una cambra on el PSC seria la primera força, tot i perdre escons, i en què Junts passaria a la quarta posició amb entre 18 i 20 diputats. En l'anterior baròmetre n'hi donaven entre 16 i 18.
I al Congrés, els de Miriam Nogueras perdrien suport i passarien dels 7 escons actuals als 4 o 5, els mateixos que els augurava l'últim baròmetre.
Però tot i això, Teruel conclou que "aquesta percepció que s'havia tingut, com si Junts estigués desnonada i Aliança tingués un creixement infinit, ha començat a canviar".
